Política02/02/2017

Bescansa abandona l'executiva de Podem per la guerra interna entre Iglesias i Errejón

Els equips d’Iglesias i Errejón no arriben a cap acord i s’enfrontaran a la reunió de Vistalegre II

Mariona Ferrer I Fornells
i Mariona Ferrer I Fornells

MadridCarolina Bescansa abandona la direcció de Podem. La que va ser una de les fundadores del partit lila va comunicar ahir a la militància que renuncia tant a formar part de la direcció com a la secretaria d’anàlisi política i programa i que no s’integrarà en cap de les candidatures de cara a Vistalegre II, el congrés de l’11 i el 12 de febrer. No estarà en la primera línia del partit, tot i que de moment manté tant la seva acta de diputada com la condició de secretària general del grup parlamentari de Podem. Cansada de les pugnes internes entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, havia bregat des de fa setmanes per intentar posar pau dins de la formació amb una candidatura d’unitat. Després de certificar que cap dels equips arribaria a un acord i que continuarien amb la campanya de retrets fins a batre’s al congrés, va decidir declinar l’oferta de l’equip d’Iglesias de sumar-se a les seves llistes.

En una carta als inscrits de Podem, Bescansa va denunciar que Podem arriba al congrés del partit “atrapat en un eix de confrontació entre dos companys” que estan “actuant d’esquena a la voluntat de diàleg i d’acord compartida” per la majoria de les bases. “Per això no podem integrar-nos en cap de les llistes que competiran per la direcció política de l’organització”, va escriure en una missiva conjunta amb el secretari d’economia, Nacho Álvarez, amb qui havien presentat documents propis per intentar desmarcar-se de la polarització.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta mitjanit s’acabava el termini per intentar arribar a un acord entre candidatures de cara a Vistalegre II. Sense sorpreses d’última hora, tant Iglesias com Errejón van presentar les seves pròpies llistes. Es dona així el tret de sortida oficial a la campanya interna pel control del partit. Si fins ara la tensió ha anat in crescendo, la bateria de retrets pot arribar ara al seu punt màxim. Iglesias ha convertit la cita en un plebiscit sobre la seva figura. Ja ha dit que si la seva candidatura al consell ciutadà estatal no guanya -ningú li discuteix que ha de ser el secretari general, sí el projecte- dimitirà com a líder de Podem. Errejón va replicar-li ahir que, abans que passés això, ell faria un pas enrere.

Per guardar-se un lloc en la futura direcció de Podem, Iglesias encapçalarà la seva llista per al consell ciutadà estatal, l’òrgan màxim de decisió del partit entre congressos i que és equiparable al comitè federal del PSOE. També ha trobat ràpid un substitut per a Nacho Álvarez. Ha inclòs l’economista català Vicenç Navarro com a número tres de la seva candidatura, que compta també amb el secretari d’organització del partit, Pablo Echenique. Vistalegre II decidirà, per sobre de tot, quina ha de ser l’estratègia del partit fins a les pròximes eleccions generals. Si més abocat al carrer, com vol Iglesias, o a les institucions, com vol Errejón.

Cargando
No hay anuncios

Adeu als fundadors del partit

Bescansa no és, ni de bon tros, la primera víctima de la pugna entre Iglesias i Errejón. De la photo finish dels artífexs de Vistalegre I només queden el líder del partit i el seu número dos. El primer a caure -per la pressió d’Errejón- va ser un altre dels cofundadors de Podem, Juan Carlos Monedero, que ara està fent una campanya aferrissada a favor d’Iglesias. Luis Alegre, fins fa poc secretari general de Podem a Madrid, també ha fet un pas enrere i fa temps que està fora de la primera línia per desavinences amb Iglesias.

Cargando
No hay anuncios

Tot i comptar amb el poder que li atorga la secretaria general, a Pablo Iglesias només li queda el suport de Monedero d’entre la gent que va impulsar el partit ara fa tres anys. A poc a poc Errejón ha anat recollint la indignació de diferents càrrecs orgànics. L’equip d’Iglesias, però, està convençut que guanyarà les primàries, mentre que els errejonistes ja comencen a comptar quants càrrecs i interns els purgaran si perden el plebiscit.