Biel Company: “Fer confrontació amb la llengua és un error tremend”
El President del PP balear i candidat al Parlament analitza la política balear
PalmaEl president del Partit Popular balear i candidat a les eleccions al Parlament, Biel Company, afronta una doble campanya que pot ser especialment convulsa per al seu partit. Tot i això, ho fa amb la vehemència de sempre, que ell mateix reconeix sense vergonya.
El CIS i diverses enquestes us preveuen una contundent davallada a les Balears a les eleccions estatals i també a les autonòmiques.
El director del CIS, el senyor Tezanos, va sortir i va dir que no es creia les seves pròpies enquestes. Per tant, hem de passar olímpicament del CIS. Tot i que Tezanos i el president Sánchez des del CIS intenten minar la moral del PP -i dels altres partits-, m’afecten poquíssim. Em dol que ho facin amb doblers públics, com fan na Francina o el seu equip de comunicació. Utilitza doblers públics per pagar persones que en teoria es dediquen full time a fer comunicació del Govern, però estan al servei del PSOE.
Acusau la presidenta de pagar amb doblers públics gent que en realitat treballa fent comunicació per al partit?
Sense cap dubte. A més, surten a totes les fotos. I ells mateixos han estat en llistes i els han nomenat. Si ho hagués fet el PP, ja seríem a la Fiscalia.
I no ho fan en el temps lliure? En tot cas, si pensau això, no ho denunciau?
No, nosaltres no perdem temps amb aquestes coses. Excepte que la Fiscalia hi intervingui, llavors voldrem saber què passa, però no utilitzam la justícia per solucionar temes polítics, com ha fet sempre l’esquerra en contra del PP.
Us vàreu personar al cas Contractes.
La Fiscalia havia obert aquell conflicte, no vàrem ser nosaltres que vàrem dur-lo a la justícia. El cas Contractes el vàrem denunciar políticament. Mesclar la justícia amb la política fa un flac favor a la justícia i a la política.
El cas Contractes es va arxivar.
Hi ha una causa oberta encara, i veurem com acaba. Voldrem aclariment, però no acarnissament. L’acarnissament va ser de l’esquerra amb el PP.
En què quedam: voleu rebaixar l’impost turístic o el voleu eliminar?
En un congrés del PP es va decidir que l’ecotaxa es rebaixaria a la meitat, que tornaríem a la posició inicial i la deixaríem a zero en temporada baixa, per afavorir la desestacionalització. I que estaríem pendents de veure si la podíem deixar totalment a zero, depenent dels comptes del Govern. Això ho hem dit i repetit. I que en casos puntuals, si l’ecotaxa suposa un problema de competitivitat, hem de ser capaços de tenir la rapidesa per dir que hem de fer esforços.
Casado va dir, literalment, “quan jo sigui president d’Espanya, no hi haurà taxes ni ecotaxes al turisme”.
Volia dir que vol eliminar les taxes que facin que el turisme no sigui competitiu. Però és conscient que necessita una compensació. A Menorca, va dir clarament que la supressió d’aquestes taxes passa per negociar allò que es deixaria de recaptar dins el sistema de finançament.
Per què l’impost turístic no pot servir també per ajudar a redistribuir la riquesa que genera el turisme?
La senyora Armengol només xerra de repartir, i castiga, persegueix i amenaça els que potencien la riquesa. Ha de ser al revés, cal atreure més turisme, creure en els empresaris. Durant aquesta legislatura no he xerrat amb cap empresari que hagi tingut certs contactes amb el Govern que no xerri des de la por, i alguns diuen clarament que els ha amenaçat el senyor [Iago] Negueruela. I això és anar en contra dels que generen riquesa. Com es reparteix la riquesa? Amb més feina i més digna, amb una bona conciliació.
No teniu por que els ciutadans us vegin com uns lacais dels hotelers?
Demanam que llevin l’ecotaxa des del primer dia. La posició del PP és deixar-la a zero en temporada baixa i deixar-la a la posició inicial. Molts diuen que la llevem tota, però no es pot en aquest moment, hem de ser responsables. És una qüestió de posar seny. I escolti, els que em coneixen saben que no he anat mai de lacai. Som molt respectuós, però també defens els interessos generals. Ho he demostrat quan he ocupat càrrecs i he rebut empentes i pressions.
Segons el vostre programa, totes les comunicacions públiques i actes administratius s’hauran de fer en castellà, els noms dels carrers també hauran d’estar com a mínim en castellà, que haurà de ser llengua vehicular a l’ensenyament... En què es diferencia aquesta política lingüística de la de Bauzá?
Defensam la Constitució, que diu a l’article 3.1 que la llengua que tots els espanyols tenim dret i deure de conèixer és el castellà. I al 3.2 diu que en altres territoris on hi hagi una altra llengua oficial, també s’haurà de defensar i fomentar. Quan ve algú i fa una immersió en una de les dues, s’equivoca. Les volem totes dues. Quan s’espenya, això? Quan ho fas tot en la nostra llengua i actues fora de la Constitució.
El rètol del carrer on teniu la seu, el del Palau Reial, vulnera la Constitució?
Arribar a aqueixes beneitures... canviar-lo perquè només estava en castellà és un doi que a la gent li importa un pebre. El que es diu és que si vostè es dirigeix a l’Ajuntament amb una llengua, té dret a ser contestat en la mateixa.
El vostre programa diu que si l’Ajuntament us escriu ho ha de fer per força com a mínim en castellà.
En les dues. Perquè sí, perquè s’han de defensar les dues si ets administració.
Haurem de tornar a canviar els noms de tots els carrers, doncs?
Els noms dels carrers es canviaran o no. No ho sé. Fer confrontació amb la llengua és un error tremend i d’una curtor de mires especialment important. Cercar confrontació amb un tema en què no n’hi havia hagut i fer que algú pugui veure malament la nostra llengua està malament. No defensen la llengua, els que fan això, no l’estimen. La malutilitzen per fer confrontació civil i aquí no en volem, volem que convisquin.
Abans del Govern de Bauzá hi havia consens polític pel que fa a la llengua.
N’hi va haver fins que va arribar el pacte d’esquerres de l’any 2000 i va agafar el Decret de mínims i el va transformar en decret de màxims.
Llavors no hi va haver cap protesta destacable sobre llengua.
Perquè la dreta no surt a mobilitzar-se. Si això hagués estat al revés, hauríem tingut els carrers plens.
Els vàreu tenir, amb Bauzá. Si amb el Pacte no hi havia protestes, d’on treis que ells varen causar la confrontació?
L’any 86 es fa un Decret de mínims per potenciar la llengua pròpia de les Illes Balears. Se l’havia de potenciar perquè hi havia persones que no la coneixien ni l’havien estudiada. Allò no estava bé, l’hem de dominar i aprendre, perquè la Constitució ens empara. Però quan capgires això ho espenyes tot, perquè no vols l’altra, només vols la teva. Això no vol dir estimar més la llengua, no m’han de donar lliçons de si estim la nostra llengua i la nostra cultura i els nostres dichos. Segurament en sé més que molts dels que pengen llaços. I com jo, dins el PP un grapat de grapats ens hi trobam molt a gust i l’estimam.
Defensau que Bauzá no va encendre el conflicte lingüístic?
És evident que, en la manera de dur a terme segons quines coses... al PP ens vàrem equivocar totalment i absolutament. Perquè, si no, no hauríem passat de 35 diputats a 20. I ens equivocàrem no només en el fons, sinó també en la forma. No es pot actuar ni amb prepotència ni fanfarroneria, ni passant per damunt ningú. Ni l’esquerra damunt la dreta ni la dreta damunt l’esquerra.
“Partits com Ciutadans i el PP ja parlen com Vox, a això li dic jo col·locar el producte”. De qui és la frase?
No sé de qui és. A mi, que som el màxim responsable del PP, no crec que em senti xerrar com Vox. Hi coincidim amb alguns problemes que tenim i que hem de resoldre, i hi coincideix també el PSOE. Potser no coincidim en la manera de resoldre’ls... però no sé de qui és la frase.
És de l’exestrateg de Donald Trump Steve Bannon, la va dir en una entrevista a El País
No sé en què es basa, cadascú té les seves pròpies experiències religioses.
Vox no ha radicalitzat la línia del PP?
Fins fa sis o set anys només hi havia un partit de centredreta, el Partit Popular. Hi havia el centre, la dreta i allò un poc més enllà de la dreta. Després es divideix. A mi la irrupció de Vox no m’ha radicalitzat gens ni mica. Després hi ha maneres personals de defensar temes.
Si sou el centredreta, ells són l’extrema dreta.
Som l’únic partit que podem dir que tenim seny, sentit comú i experiència de govern dins l’àmbit del centredreta. No és important saber amb qui governarem, això és per fer titulars. Allò important és com governarem. No amb qui, sinó com. Governarem des de la centralitat, des del seny, el sentit comú i l’experiència que tenim.
Es pot governar “des del seny” amb l’extrema dreta?
A Andalusia estam governant.I per ara tots sabeu que no s’hi ha fet cap disbarat, s’hi està governant amb seny.
No trobau estrany que França, Alemanya, el Regne Unit... la dreta liberal s’apunti al cordó sanitari al voltant de l’extrema dreta i aquí no?
Per què ens han de fer a nosaltres un cordó sanitari i no se’l fan ells? I els de n’[Arnaldo] Otegi què són? I els de Podem on són? Encara seran de centre, que ara tothom es pensa que està centrat. Tot això és per omplir titulars, però no interessa a la gent d’aquí.
Obrir la porta a pactar amb Vox no us restarà votants?
Ens presentam a les eleccions per guanyar-les i governar. Si la senyora Armengol ens vol donar suport, no tenim cap problema. Està governant amb 14 diputats, amb els pitjors resultats del PSIB, i ningú no l’ha qüestionada.
Si no sou la llista més votada, tornareu a demanar que sigui la que governi?
Si pot fer govern, que ho faci. I si no, no farem res que no hagi fet la senyora Armengol. Està desautoritzada per criticar-nos, però no serà la més votada.