Biel Company, l'adeu de l'aspirant regionalista

PalmaSegons es miri, es pot dir que encara falten dos anys per a les eleccions autonòmiques del 2023 o que només hi queden 24 mesos. Si tot va bé, la pandèmia entrarà en hores baixes i, a més de l'economia, es reactivaran els moviments en el taulell polític. Però poca gent esperava l'anunci que ha fet Biel Company aquest dimecres: abandonarà la política després del congrés que el PP balear durà a terme al juliol i no es reincorporarà al Parlament el proper curs. Company, que havia de ser la nova figura del regionalisme popular, se'n va sense haver estat una alternativa real a Francina Armengol i després d'haver tocat fons a les eleccions autonòmiques de 2019. Ara, Madrid ha mogut els fils perquè Marga Prohens, qui ha fet un bon paper com a diputada al Congrés, aconsegueixi un lideratge que hauria d'agafar més força gràcies a l'empenta de la victòria d'Isabel Ayuso a Madrid.

Biel Company (Sant Joan, 1963) ha estat sempre un home de futbol –va arribar a ser jugador del filial del Saragossa– i de camp. Començà en la política l'any 2011 en el govern de José Ramón Bauzá –encara que també el va cercar UM–, fet que ha marcat els seus enfrontaments parlamentaris amb Armengol, qui sempre s'ha encarregat de recordar-li que va formar part de l'Executiu que més va retallar i que més mal va fer al català de tots els que s'han fet càrrec del destí de les Balears. Després d'haver estat president de la patronal agrària Asaja, Company va ocupar llavors el seu lloc natural i va exercir com a conseller d'Agricultura. Però el PP va pagar ben car la seva gestió de la crisi econòmica a cop de tisora i n'arribà la desfeta a les eleccions del 2015.

Dos anys va esperar Company per efectuar l'assalt al poder del PP, i al congrés autonòmic dels populars de març del 2017 va aconseguir que Bauzá passàs a la història del partit amb un aclaparador 71,8% dels vots. Llavors es va definir clarament com a "regionalista" i va ser el mirall on molts que volien passar una de les pàgines més fosques del PP es varen mirar. Ara bé, el seu regionalisme ha ballat des de llavors al compàs que li marcava el líder estatal, Pablo Casado, atacant diverses vegades la llengua pròpia al dictat de Génova i oblidant el preu que havia pagat Bauzá per la seva animadversió al català.

El Pacte va desfer tot allò que Bauzá es va dedicar a teixir i gaudí de bonança econòmica. Amb Company liderant l'oposició, el PP no va recuperar el terreny perdut i els comicis de 2019 suposaren un fracàs absolut per al principal partit de la dreta. Company es va presentar a aquelles eleccions amb el lema 'Ho farem bé', com si fins llavors només ho haguessin fet regular.

Amb la pandèmia, l'encara president del PP no ha sabut trobar el seu camí i ha caigut en diverses contradiccions a l'hora de mostrar la seva negativa a les mesures del Govern. Génova ha entès que cal un relleu, i precisament ell es va encarregar de donar ales a figures joves com la mateixa Marga Prohens, Toni Fuster, Sebastià Sagreras i un Llorenç Galmés a qui li ha costat aguantar les llàgrimes durant el comiat del seu president.

A una entrevista amb l'ARA Balears poc abans de les eleccions del 26 de maig, Company va mostrar la seva vehemència habitual i assegurà que el PP governaria "des de la centralitat, des del seny i des del sentit comú". Ara, un tsunami anomenat Ayuso pot escorar els populars una mica més lluny de la centralitat i més a la dreta. Això sí, Company ho viurà des de la barrera o, com diuen els polítics que es retiren sense tenir edat per jubilar-se, des del sector privat.