Brussel·les qüestiona que l'amnistia es tramités per un "procediment d'urgència"

Brussel·lesBrussel·les encara no entra fins al fons de la qüestió, però ha posat en dubte per primera vegada les formes en què es va tramitar la llei d'amnistia. En l'informe anual sobre l'estat de dret publicat aquest dimecres, la Comissió Europea critica que en diferents estats membres s'hagi fet "un ús excessiu de procediments accelerats", i posa d'exemple Espanya i la mesura acordada entre els partits independentistes i el govern espanyol. "Es va tramitar pel procediment d'urgència, cosa que només va permetre una consulta pública limitada", diu l'avaluació de l'executiu comunitari. En tot cas, no la qüestiona, malgrat les pressions del PP a les institucions europees.

L'informe es limita a constatar que la llei va "suscitar polèmica" i recorda que va ser objecte d'un dictamen de la Comissió de Venècia, que és un organisme jurídic consultiu del Consell d'Europa. Tot i que les conclusions d'aquesta entitat destaquen que les amnisties són per definició "restauratives" i persegueixen "la reconciliació política", també adverteix que per "no frustrar" aquests mateixos objectius no s'haurien de tramitar "de forma accelerada" i haurien de comptar amb "majories qualificades".

Així doncs, la Comissió Europea considera que el fet que el govern espanyol tramités la llei per un procediment d'urgència va limitar les consultes a les parts afectades i a la resta dels principals actors polítics i judicials de l'Estat. De fet, la Comissió de Venècia ja demanava sumar més suports a la iniciativa i demanava implícitament involucrar-hi el PP, però els populars n'han sigut un dels principals detractors.

La Comissió Europea també assegura que es manté en "contacte" amb les autoritats espanyoles per "rebre més clarificacions sobre la llei d'amnistia", la qual "està sent analitzada". En anteriors ocasions, l'executiu comunitari ja havia avançat que seguia de ben a prop les negociacions i la tramitació de llei de l'amnistia i que, després d'estudiar-la a fons, presentarà una avaluació detallada sobre aquesta mesura en concret. De moment, però, en l'informe anual de l'estat de dret només ha passat de puntetes per l'amnistia i s'ha limitat a posar en dubte les formes en què es va tirar endavant, en la mateixa línia del que havia assenyalat la Comissió de Venècia.

Tot i això, fonts de la Moncloa es congratulen de les conclusions de Brussel·les i asseguren que l'avala i no inclou cap crítica a la llei de l'amnistia ni fa cap mena de recomanació. Així doncs, consideren que l'estratègia del PP de traslladar la batalla contra l'amnistia a les institucions europees ha tornat a "fracassar". Cal recordar que els populars van portar la mesura a la Comissió de Venècia i en diferents plens del Parlament Europeu per discutir-la, si bé sempre han obtingut respostes més aviat ambigües sobre la seva legalitat, també pel que fa a la mateixa Comissió Europea.

Canvis en l'elecció del CGPJ

Més enllà de l'amnistia, la gran novetat d'aquesta avaluació anual és que, per primera vegada en quatre anys, el bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha deixat de ser la seva principal preocupació de la Comissió Europea. Ha sigut arran de l'acord per renovar-lo que el PSOE i el PP van tancar a finals del mes passat amb la intermediació del mateix executiu comunitari.

Ara bé, a banda de la renovació, Brussel·les insta Espanya a desplegar l'acord firmat i, per tant, canviar el sistema d'elecció de l'òrgan de govern dels jutges per a pròximes ocasions amb l'objectiu d'adequar-lo als estàndards europeus. És a dir, a la pràctica, donar més pes a la judicatura en el procés d'elecció, tal com vol el PP i intenta evitar el PSOE. Tanmateix, el text de l'acord és prou ambigu per no deixar descontenta cap de les dues parts i, tot i que s'hi inclou la voluntat d'incrementar el poder dels magistrats en la tria del CGPJ, tira la pilota endavant i no posa terminis per obligar a tirar endavant la reforma.

Brussel·les també veu "alguns avenços en el reforç de l'estatut del fiscal general", que exclourà del càrrec persones que hagin ocupat càrrecs polítics en els últims anys. A més, impedirà que el fiscal general actuï en casos que l'afectin personalment. No obstant això, destaca que el fet que els mandats del fiscal general i els del govern espanyol vagin lligats no compleix les normes europees sobre independència i autonomia de la Fiscalia.

Un altre dels tocs d'atenció a Espanya són les declaracions dels polítics contra la judicatura. Malgrat que Brussel·les admet que els magistrats no són "immunes" a la crítica pública, li ha suscitat preocupació "el risc" d'aquesta mena de comentaris. "Poden afectar la confiança dels ciutadans en la independència judicial", diu l'informe anual de Brussel·les.