Els caçadors, el sector al qual l’acord del Consell de Mallorca dedica més punts

PalmaFa només un mes, representants dels caçadors europeus varen lliurar al comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevičius, 360.000 firmes per “exigir a la Comissió Europea que treballi amb el sector i reconegui la contribució mediambiental de l’activitat cinegètica”. L’acte, organitzat a Brussel·les per la Federació Europea de Caça i Conservació (FACE), era el final d’una campanya que ha mobilitzat els darrers mesos els caçadors de tot Europa, que consideren que diferents normatives aprovades per la Unió Europea van en contra d’aquesta activitat i insisteixen en la seva contribució a la gestió i conservació del medi ambient. AMallorca, l’arribada del nou govern insular del PP i, sobretot, amb l’empenta de Vox planteja precisament el contrari:ampliar els llocs per poder caçar i donar suport a aquesta activitat. Els caçadors esperen amb il·lusió l’entrada del nou equip, i en especial la figura del vicepresident, Pedro Bestard, que va ser president de la Federació de Caça.

Un dels primers punts del sector de la caça que planteja l’acord de Govern, que en aquest cas ha estat tutelat directament per Bestard, és obrir les finques públiques a aquesta activitat. Rafel Pizá, professional d’una armeria, es mostra satisfet i diu que “a la majoria de comunitats autònomes es pot caçar a les finques públiques, evidentment de manera controlada”. Actualment, a les Balears només s’hi cacen cabres per evitar-ne la sobrepoblació. “No veig malament que les finques tinguin un aprofitament regulat, per exemple, de cabres, modalitats que ajuden a entendre millor el conjunt dels aprofitaments tradicionals. Això no vol dir anar a pegar trons als tords ni als tudons, però la caça a coll del tord i la caça amb cans i llaç de manera ben regulada no hi desentonarien, al meu parer”, diu un expert en la matèria que demana anonimat.

En canvi, aquest especialista no es mostra gens favorable a la modificació de la Llei de caça, perquè és “delicat” i sobretot perquè, tal com està redactat el conjunt de punts que afecten l’activitat cinegètica, queda clar que no és a fi de reduir-la: “També veig preocupant el tema de donar suport a reserves de caça que formen part de vedats en lloc de refugis, que no en formen part. Imagín que s’acabarà a suprimint o limitant aquesta figura”. El refugi de caça és un espai que precisament impedeix l’activitat cinegètica.

Pedro Bestard ha aconseguit un nivell de concreció en matèria de caça que no és comparable amb cap altra activitat. Per exemple, es preveu ajudar econòmicament els caçadors amb el cost de les llicències. “Tot el que ens ajudi és benvingut, perquè avui la nostra activitat s’ha encarit, especialment la munició, i per tant ho rebem amb satisfacció”, explica Rafel Pizá. En aquest mateix sentit, el vicepresident de Vox ha inclòs dins l’acord el concepte de la llicència intracomunitària, “que et permet anar a caçar a qualsevol comunitat autònoma. Ara, a les Balears no tenim aquesta opció i, per tant, complica molt sortir a fora”, assegura l’armer Pizá.

Els ecologistes encara no hi han dit la seva, perquè esperen les mesures concretes, encara que veuen venir un mandat conflictiu per l’impuls que Bestard vol donar a l’activitat cinegètica. De totes maneres, l’especialista consultat per l’ARABalears assegura que fa uns anys aquesta obsessió de Bestard hauria estat més preocupant, perquè avui dia “la caça va a menys. De cada vegada hi ha menys caçadors, són més vells i estan més mal vists. I el terreny cada vegada està més urbanitzat i amb usos més allunyats dels tradicionals. La societat veu el sector com una activitat negativa”, explica.

Pedro Bestard ja va estar en política. Va ser regidor pel PP a Marratxí i és considerat una persona propera a José Ramón Bauzá. Es va donar de baixa per poder presentar-se per Vox.