Martí March: “Cal més impuls del català en l’ús social, no tot el pes pot recaure en l’escola”

Palma16.870 docents, 3.000 més que l’any 2015, per fer front al repte que suposa la implantació de la LOMLOE, la nova llei educativa que proposa un canvi de model basat en l’ensenyament per competències. En dos cursos ja estarà incorporada al 100%. A 68 anys, Martí March viu la setena estrena de curs com a conseller d’Educació i Formació Professional amb la mateixa il·lusió i intensitat que el primer curs. Amb l’ARA Balears fa balanç no només del que ha suposat l’esprint per enllestir l’adaptació a la nova llei, sinó dels set cursos al capdavant de la segona conselleria amb major pressupost.

20 lleis educatives en democràcia. És un tòpic, però no són massa?

— Això no és veritat del tot. Hi ha hagut quatre grans lleis d’educació: la LODE, la LOGSE, la LOCE que va fer el PP i la LOE del PSOE. A partir d’ aquí, ja tot s’ha embullat i s’ha entrat en una espècie de partida de ping-pong amb petites reformes. De les anteriors, la LODE encara té vigència. La va fer Maravall –és fantàstica–, va definir els concerts educatius i el dret a l’educació. La LOGSE va ser un canvi profund del model educatiu, però al final ja vàrem entrar en una guerra més política, cosa que no cal, perquè és absurd plantejar només el debat entre dreta i esquerra. Totes les grans lleis han fet evolucionar l’educació, amb encerts i errors, com enviar els alumnes de 12 anys als instituts, una mesura de la LOGSE que no va ser afortunada. La LOMCE era una llei del segle passat, era la LOGSE del PP.

La LOMLOE en quin grup s’enquadra?

— És de les importants. En la meva opinió és una gran llei. Canvia el paradigma de l’educació i està en línia amb els models educatius d’èxit, com els dels Països Baixos, Finlàndia, el Canadà i Portugal. Planteja donar resposta als reptes de la societat actual. Treballar i afrontar les necessitats que tenim en matèria d’igualtat i sostenibilitat, així com tractar l’educació sexual són reptes del segle XXI. En determinats aspectes de la història d’Espanya hi ha conceptes en els quals no tothom estarà d’acord, o en temes de llengua que tenen plantejaments que la nostra societat no veu de manera unànime, perquè som una societat plural. Però pens que la llei respecta les comunitats i els dona autonomia, encara que una persona independentista ho trobi insuficient a l’hora de definir els continguts curriculars.

Què passarà en l’hipotètic cas que guanyi la dreta?

— Que la major part de la llei es mantindrà. Potser tocaran algun concepte de gènere o els punts concrets que he esmentat en els quals hi pot haver més discrepàncies, però el model transversal que proposa i l’evolució educativa són irreversibles.

La llei proposa personalitzar l’ensenyament, però als centres falten recursos ja ara.

— A les Balears tenim la major quantitat de població immigrada que hi ha a l’escola d’Espanya. I, a més, crec que estarem d’acord que els nins de Son Cladera han d’anar a escola al barri. Dit això, hem fet normes específiques per als centres d’atenció preferent. Tant públics com concertats, 60 centres rebran un suport especial per poder implantar aquesta nova manera d’ensenyar. I ells tindran més pressupost. Hi ha ja una resolució clara, d’esquerres, que la dreta mai no faria. El CEIP Verge de Lluc, que va impulsar una queixa sobre la manca de recursos, va oblidar dir que té ràtios d’alumnes més baixes que la mitjana. Ara més que mai, aquest canvi de paradigma demana un ensenyament personalitzat. No podem desassistir els centres més necessitats i no ho farem.

L’ensenyament competencial canvia el model. A Secundària hi ha més resistència. És perquè hi ha professors molt acostumats a l’exigència memorística?

— Tocau un tema important. Hi ha gent que fa molts anys ensenya d’una manera i ara l’haurà de revisar. Els canvis curriculars han de ser progressius, per això ho aplicarem en dos cursos. Hem fet formació a 1.500 persones i molts centres concertats estan ben d’acord amb aquest model educatiu. He parlat amb directors, com el de les escoles diocesanes, per posar-ne un exemple, i hi estan molt a favor. A Infantil i Primària estan molt preparats per a aquesta innovació. És cert que a Secundària no es veu tan clar, però per això hi ha eines i processos, i molta feina en equip. Dins l’educació hi ha gent que la viu intensament i altres que la tenen simplement com una professió. Aquesta llei vol combatre el conservadorisme pedagògic. És hora d’adaptar-nos i actuar.

Les crítiques diuen que, si no es memoritza, no hi ha aprenentatge.

— Aquesta llei planteja tenir els continguts necessaris per entendre el món. Estam en contra del coneixement? Evidentment, no. Sense coneixements no hi ha competències, però la base no pot ser únicament memoritzar. Els al·lots a Secundària de vegades s’avorreixen, estan desencisats, i això provoca fracàs escolar. Els hem de motivar perquè el centre educatiu sigui part activa de la societat, d’allò que viuen, i no que el vegin com una cosa allunyada.

I als professors, se’ls ha format prou? Estan preparats per avaluar segons aquest nou model?

— Si canviam un currículum, també hem de canviar com s’ensenya i com es puntua. Els ensenyants han demostrat durant la pandèmia que són capaços d’adaptar-se i, per tant, no tenc cap dubte que podran acompayar els alumnes per assolir les competències necessàries per al món d’avui. Estic convençut que aquest sistema triomfarà. És clar que haurem de posar més recursos, però això no ho arregla tot. Tothom hi haurà de posar de part seva, com els professors ja han fet en altres ocasions.

L’autonomia de centres és una aspiració de bona part del sector educatiu. Arriba de veres amb aquesta llei?

— Nosaltres feim una aposta per l’autonomia de centres des de fa temps, però, efectivament, ara forma part de l’esperit de la llei. Que siguin eficaços, amb decisió organitzativa, pedagògica, fins i tot de recursos humans. Tenim uns 300 centres públics i 100 de concertats. No els podem gestionar al nivell del detall diari, necessitam que tinguin els seus projectes clars i gestionin els recursos propis. Hem creat un centre de formació d’equips directius, perquè necessitam persones capacitades per liderar. Aquesta és la paraula clau. Necessitam lideratges democràtics compartits per optimitzar els recursos. Per cert, el centre per a equips directius va tenir el vot en contra de tots els sindicats. En parlar de lideratge, els sindicats es posen nerviosos. Has de crear un ambient, una complicitat. Un director que apliqui manu militari no funciona. És treball en equip, i això és un aprenentatge per a ells. La LOMLOE dona capacitat parcial als centres d’afinar els currículums. És el que molts pedagogs hem defensat sempre. Però quan deim que hem de fer avaluació de centres i de docents, no agrada. Cal fer-ho al segle XXI. Si no, alguns centres concertats privats passaran per damunt dels públics.

Idò els equips tindran encara més feina, segons aquest plantejament.

— Jo no vull enganar ningu: és més feina i, sobretot, en equip. Hi ha centres que funcionen bé; altres, regular i la resta, amb una certa inèrcia, tant concertats com públics. L’administració tutela, però no podem caure en paternalismes. Pel que fa als recursos docents, hem de pensar que començam a tenir una certa pèrdua de població escolar (500 enguany) per la baixa natalitat. Al País Valencià han perdut 8.000 alumnes. Per tant, alerta. Hem d’optimitzar els recursos per aconseguir que es mantinguin les partides. Mai defensaré retallades, però en un context d’estabilització o baixada de població escolar, cal innovar i cercar models que ens demanin les noves realitats, posant els recursos on fan falta, per atendre la diversitat i les necessitats especials.

En la pandèmia vàrem ser digitals de cop i es va parlar de preparar l’educació en aquesta matèria. Ja s’ha oblidat?

— La pandèmia ha demostrat que la presencialitat és bàsica. Ara bé, va anar molt bé una certa improvisació digital. Ara hem de preparar-nos bé, per fer una millora de la competència digital dels professors. Hi haurà nivells de capacitació per al professorat. Tot això esperam fer-ho en els tres propers anys. En tot cas, avui, a molts adolescents i a tots una mica, els aparells ens manegen més que nosaltres a ells. Algunes famílies són analfabetes digitals i l’escola té un paper clau per estendre la competència digital fins i tot a les famílies. Hem de dotar els centres d’infraestructures, però ells han de fer un pla digital complet. Cadascú l’ha d’elaborar de manera coherent amb la realitat que té i posar fil a l’agulla.

Amb la major immigració escolar d’Espanya, com s’assegura l’ensenyament en català?

— Mantenir els estàndards educatius, inclosa una educació principalment en català, no sempre és senzill. Uns diuen que és un desastre i alguns diuen el contrari, que tot és immersió i que es margina el castellà. Tenim cura del català i es compleix la normativa. La Inspecció farà un informe sobre la situació real del català. Crec que les diferents àrees de Política Lingüística, en mans de MÉS, han d’aconseguir més impacte en l’àmbit social. M’explicaré: sembla que Educació ha d’assumir tota la responsabilitat de la llengua, i no pot ser. Cal més impuls del català en l’ús social, no es fa prou. No tot el pes pot recaure en l’escola. Facem un projecte que n’impulsi l’ús social, amb youtubers, a les xarxes socials, però això no podem liderar-ho nosaltres. Trob a faltar acció, perquè si quan els alumnes surten per la porta no existeix el català, l’estam llatinitzant. No pot ser que, en sortir de l’escola, la llengua no existeixi.

Fa set anys de l’article en què dèieu que Bauzá havia fet una trencadissa educativa. S’ha refet tot el que va desfer?

— Hi havia persecució a docents, 800 acomiadats, imposició i manca de diàleg. No era només el TIL, que va ser potser la bandera. Era un procés. L’educació va provocar la mobilització més gran no de les Balears, sinó de tot Espanya en termes d’educació. Desitj que mai més es repeteixi. Nosaltres, quan arribàrem, vàrem fer un acord de recuperació d’allò que s’havia perdut. Va ser molt complicat. Mentiria si digués que tot s’ha refet, però molt sí. Diàleg, no n’hi ha hagut mai tant com ara. Del 2016 ençà, 500 milions de pressupost més. Aquesta llei és una oportunitat perquè docents, administració i sindicats revisem com treballam. L’escola del segle XXI ens espera i vol més creativitat i adaptabilitat. La societat ho reclama.