Tret de sortida a la gran cursa per succeir Calviño

Brussel·les/MadridLa vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, cada vegada està més a prop del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i de deixar el govern espanyol. Fa temps que la dirigent espanyola, amb una llarga trajectòria a les institucions comunitàries, protagonitza un duel aferrissat amb la vicepresidenta de la Comissió Europea en funcions, la danesa Margrethe Vestager, per aconseguir la presidència de la institució bancària europea. Ara, però, Bèlgica donarà suport a la candidatura espanyola i pot decantar la balança de forma definitiva a favor de Calviño, segons informa la revista Politico. D'aquesta manera, Calviño s'acostaria, i molt, a aconseguir els suports que necessita per assolir la presidència del BEI: els vots a favor d'estats membres que representin com a mínim el 68% de capital del banc europeu.

Tanmateix, encara no és segur que la titular d'Economia espanyola acabi sent la presidenta del BEI, un càrrec que compta amb un sou de prop de 370.000 euros anuals. Un dels països que controlen més capital del banc europeu, França, encara no s'ha pronunciat. I Itàlia, un altre dels grans estats de la Unió Europea, va assegurar que si el seu candidat fracassava, com està previst que passi, optaria abans per Vestager que no pas per Calviño.

Més enllà del suport de Bèlgica fet públic aquesta setmana, el canceller alemany, Olaf Scholz, ja va fer saber al president espanyol, Pedro Sánchez, a la trobada de socialistes europeus de Màlaga de principis de mes, que faria costat a la candidatura espanyola. En la mateixa línia, l'executiu portuguès en funcions, també controlat per la família socialdemòcrata, s'ha decantat públicament per Calviño.

Tot plegat es decidirà en la reunió de ministres europeus de Finances que es farà el divendres 8 de desembre a Brussel·les. La votació s'ha anat ajornant en diferents trobades perquè cap de les dues aspirants, ni Calviño ni Vestager, han aconseguit sumar els suports suficients i tampoc han abandonat la carrera per assolir l'influent càrrec. Aquesta competència ha dividit als estats membres de la Unió Europea i ha dificultat arribar a una majoria qualificada.

Calviño ja havia intentat en anteriors ocasions fer el salt a les institucions europees i dirigir, per exemple, l'Eurogrup. Tanmateix, la socialista, que ja havia ocupat diferents càrrecs a Brussel·les, en va sortir malparada. El 2020, malgrat comptar amb els suports d'estats membres tan destacats com Alemanya, França o Itàlia, va perdre la carrera per la presidència de l'Eurogrup davant el ministre irlandès de Despesa Pública, el conservador Paschal Donohoe.

Sánchez ho dona per mig fet

Tot i que encara no sigui al sac i ben lligat, la Moncloa ja dona el nomenament de Calviño per fet. Hores abans del pronunciament del president belga, Sánchez ja apuntava que Calviño ho tenia tot de cara per ser la pròxima cara visible del BEI. "A mi, pel que fa a l'àmbit personal, em costarà [la sortida de Calviño del govern], perquè ha estat una estreta col·laboradora en els moments més difícils [...]. Ha estat una de les millors ministres d'Economia que ha tingut la democràcia espanyola", va dir Sánchez en una entrevista a TVE aquest dijous.

De fet, el cap de l'executiu espanyol fins i tot va reconèixer que tenia "alguns noms en ment" per substituir l'actual vicepresidenta primera i ministra d'Economia. "Anirem gestionant la informació", va contestar el sempre imprevisible Sánchez quan se li va preguntar per un nom en concret.

El cert és que la possible elecció de Calviño com a presidenta del BEI ja fa temps que ha generat un seguit de travesses sobre qui la podria substituir, fins i tot abans de conèixer el nou repartiment de ministres. De moment, Calviño s'ha quedat com a vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Comerç i Empresa. Amb l'última remodelació, però, la seva cartera ha deixat les funcions de Transformació Digital, assumides per José Luis Escrivá a través de la creació d'un nou ministeri.

És precisament aquest petit canvi el que situa Escrivá com un dels noms amb més punts per assumir la cartera de Calviño. El fins ara ministre de la Seguretat Social no només destaca per ser un dels ariets de Sánchez contra la dreta, sinó també per haver tirat endavant una de les reformes més importants de la legislatura: la de les pensions. Escrivá és economista de formació i ha presidit organismes com l'Autoritat Fiscal (Airef) i la divisió de política monetària del BCE.

Tanmateix, no és l'únic nom que s'ha posat damunt la taula: també han sonat Manuel de la Rocha, ascendit recentment a secretari d'estat d'Assumptes Econòmics i G-20 —fins ara era secretari general—. En alguns àmbits ha sonat també el català David Vegara, històricament vinculat al PSC i actualment conseller del Banc Sabadell.

Si Calviño finalment fa el salt al BEI, marxarà evidenciant altra vegada les seves desavinences ideològiques amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz. L'últim xoc entre la titular d'Economia i la de Treball ha arribat per la reforma del subsidi per desocupació. Aquest, però, no ha estat l'únic: la derogació de la reforma laboral, alguns increments del salari mínim o la prohibició d'acomiadar durant la pandèmia són alguns dels altres exemples més destacats.