Els lletrats de Congrés rebutgen la compareixença de Felip VI i la comissió d'investigació sobre el rei emèrit

BarcelonaEls serveis jurídics de Congrés rebutgen que el Felip VI comparegui la cambra baixa per donar compte de les polèmiques protagonitzades pel seu pare amb les seves regularitzacions fiscals, i també són contraris a la tramitació de la comissió d'investigació sobre les presumptes activitats irregulars de l'anterior cap de l'Estat després de la seva abdicació sol·licitada per Unides Podem, ERC, PNB, Bildu i el Grup Plural. Així consta, segons ha avançat Europa Press, en les notes dels serveis jurídics sobre aquestes iniciatives que estudiarà aquest dimarts la mesa del Congrés, emparant-se un cop més en la inviolabilitat del rei. Com en ocasions anteriors, es dóna per fet que totes aquestes peticions seran rebutjades amb els vots de PSOE, PP i Vox, i que només trobaran el suport del grup confederal.

Enmig d'aquest nou cop de porta a l'esclariment dels fets, Felip VI i el govern espanyol estan treballant en reformar la institució de la Corona per, més enllà d'actualitzar-la, també superar la crisi d'imatge que suposen les informacions que estan apareixent sobre el rei emèrit. L'objectiu és "adequar" la casa reial "als estàndards ètics" de la societat actual. De fet, la vicepresidenta primera de l'executiu, Carmen Calvo, ha admès aquest dilluns que aquestes conductes de Joan Carles I "no van en la direcció d'ajudar la institució" i aquest és un dels motius que porten el govern espanyol i la casa reial a plantejar-se un rentat de cara de la Corona. Ara bé, la vicepresidenta ha apuntat que aquestes reformes requereixen "temps" i que no veuran la llum fins d'aquí "unes setmanes o uns mesos". "S'han de prendre amb una mica de calma", ha apuntat en una entrevista a TVE.

Si Calvo ha acceptat que els comportaments del rei emèrit perjudiquen la Corona, ha opinat tot el contrari del seu successor, Felip VI, a qui ha lloat a l'afirmar que la seva actuació està sent "molt bona des que va arribar". Per a la vicepresidenta, "les decisions austeres" que ha pres el rei -com renunciar a l'herència del seu pare- indiquen que ha adoptat una direcció que permetrà tirar endavant aquesta reforma de la institució que està en marxa. De moment, Calvo no ha anat més enllà de l'anunci i no ha precisat en quines mesures es traduirà el full de ruta que tenen pensat per modernitzar la monarquia.

En aquest sentit, Pedro Sánchez ja va subratllar el 29 de desembre que Felip VI ha donat "mostres amb fets" del seu canvi de rumb cap a una "renovació vinculada a la transparència, la rendició de comptes i l'exemplaritat". Llavors, diverses informacions apuntaven que la Moncloa tenia sobre la taula una llei de la Corona, tot i que finalment l'executiu ho va desmentir. De fet, una norma que reguli la monarquia obriria un ampli debat sobre la seva constitucionalitat i si això afectaria la inviolabilitat del rei. De moment, però, el govern espanyol no explicita com es durà a terme l'actualització de la casa reial i si implicarà reformes legislatives o solament es promourà la transparència de la institució. Siguin quins siguin els canvis, al desembre fonts de la Moncloa consultades per l'ARA van subratllar que tot s'haurà de pactar amb Felip VI i, fins i tot, amb l'oposició. El PP va assenyalar abans de final d'any que estava disposat a establir un diàleg "seriós" amb el PSOE per elaborar una llei que "reforci" la institució, sense entrar en detalls.

En canvi, els que sí que concreten com volen adaptar la Corona als nous temps són Unides Podem, els socis de Sánchez a la Moncloa. Des de fa uns mesos la formació lila s'està plantejant impulsar una proposta per acotar les competències i els privilegis del rei. El partit de Pablo Iglesias vol delimitar la inviolabilitat, acabar amb l'opacitat patrimonial i deixar clara la neutralitat ideològica perquè no es repeteixi un discurs com el del 3 d'octubre del 2017 contra el sobiranisme. De moment, que uns descartin una llei i els altres la vulguin portar al Congrés podria portar a un nou conflicte en el si de la coalició, i, de fet, aquest és un dels temes on les discrepàncies entre Podem i PSOE són més evidents.

Legislatura completa

Mentre la regulació de la casa reial pot portar cua per als socis de coalició, Calvo ha optat aquest dilluns per rebaixar la tensió i descartar "absolutament" un avançament electoral. D'aquesta manera, la vicepresidenta ha defensat que l'executiu té "una legislatura sencera al davant" i que el pitjor ja ha passat: "Hem passat una pandèmia, un confinament sever, una xifra tristíssima de compatriotes que han mort, una resposta sanitària molt complicada i encara ho segueix sent", ha justificat Calvo, que s'ha mostrat optimista de cara al futur.

Un to conciliador que contrasta amb les paraules d'aquest dilluns de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, que ha afirmat que les "tensions" en l'executiu de coalició "es produeixen quan un dels socis no vol complir amb l'acord de govern", en referència al PSOE. Montero s'ha mostrat oberta a "col·laborar" i ha defensat que quan es treballa conjuntament "la qualitat del que surt és millor". Tot i que la regulació de la Corona no apareix en l'acord pactat entre Unides Podem i el PSOE per forjar un govern, pot ser un altre dels obstacles que es poden trobar al llarg del camí del que queda de legislatura.

L'Estat paga més de mig milió d'euros per al manteniment del complex el Pardo

El mateix dia que Calvo ha confirmat que en "unes setmanes o uns mesos" es presentarà una reforma per modernitzar la Corona -on millorar la transparència serà un aspecte clau- l'Estat ha fet públiques diverses xifres que fan referència als diners que s'ha gastat per mantenir propietats de la família reial. Concretament, Patrimoni Nacional ha destinat durant 15 anys 665.962 euros per al manteniment de les 39 finques rurals que formen el complex El Pardo, propietat de la Corona. Alhora, el document que ha adjuntat el govern espanyol per respondre a un seguit de preguntes de Compromís a la mesa del Senat també indica que la Moncloa ha pagat des del 2016 fins al 2020 un total de 53.856 euros a treballadors públics que ha requerit la família reial en viatges a l'estranger i 183.721 euros en viatges estatals.