El ‘camarguisme’, escèptic però plantant cara

PalmaLa polarització que viu Podem des de fa mesos pot esdevenir una fractura si la recentment elegida secretària general, Mae de la Concha, no té la cintura que s’espera d’un líder polític.

El mandat d’Alberto Jarabo ha tingut llums evidents -com ara l’ingrés del partit al Parlament i en els equips de govern dels tres consells insulars i els principals ajuntaments gràcies a uns extraordinaris resultats electorals-, però també ombres que han deixat ferides males de tancar. Les distintes famílies polítiques que s’han anat generant -diverses i, de vegades, enfrontades- han projectat una imatge pròxima a la d’un regne de taifes que ha tingut el seu reflex més palmari en les quatre candidatures que han concorregut a les primàries. L’escenari del qual parteix De la Concha, doncs, no és el més propici per cosir les costures rompudes, i molt elevat és l’escepticisme d’aquells que no han apostat per la línia continuista que representa.

La primera línia vermella que els partidaris de Laura Camargo -la principal adversària de De la Concha- posen damunt la taula és l’entrada de la formació al govern de Francina Armengol. Si aquesta possibilitat es materialitzàs, seria la mateixa Camargo la primera a partir del Parlament i, molt probablement, amb ella bona part dels seus companys de grup. Darrere ells, la fuita de militants, aquells que es mantenen en la idea de no compartir gestió governamental amb una presidenta socialista, seria qüestió d’hores. De tota manera, les reticències dels partits que formen part de l’Executiu (PSIB i MÉS) a acceptar que el bipartit esdevingui tripartit i el fet que la mateixa De la Concha no s’hagi fixat aquesta qüestió com a prioritat allunyen un escenari del qual els de Camargo no volen sentir ni parlar.

Un altre dels elements que distorsionen ara mateix la convivència a la formació és la de Jarabo. La seva presència al grup parlamentari, per una banda, incomoda la resta de membres, que no es volen sentir tutelats per ell i que consideren que ha de ser la nova secretària general qui faci d’interlocutora amb ells. Tampoc no consideren els parlamentaris autonòmics que hagi de ser Jarabo qui continuï sent l’enllaç entre Podem i el Govern.

Ara bé, a més a més, els ‘camarguistes’ temen que amb Mae de la Concha a Madrid -ja ha dit que no renunciarà a l’acta de diputada al Congrés- sigui Jarabo amb la seva guàrdia pretoriana qui continuï movent els fils de l’organització. Els impulsors de la candidatura Construint Podem assenyalen que canviar només el nom del secretari general no servirà de res si no hi ha també un canvi de rumb en la manera de fer del partit i en aquest sentit recorden que les quatre llistes que han lluitat per les primàries s’han compromès a retornar la veu a les bases.

Un possible augment de la distància entre el partit i els moviments socials de les Illes per tenir un Podem “que mira a Madrid”, que té un tarannà més centralista i que xerra en castellà és un dels riscos que els membres de Construint Podem veuen de la nova direcció.

Tot i que hi ha persones tant d’una candidatura com de l’altra que donen per fet que la victòria de De la Concha provocarà baixes a l’encara no estrenat Consell Ciutadà Autonòmic (CCA), dins la candidatura de Camargo s’autoimposen prudència i paciència. N’hi ha que no veuen baixes després d’uns dies per assimilar els resultats i d’altres que creuen que Podem perdrà “per baix”: persones de la candidatura que no han entrat a l’òrgan o afins que podrien aportar visió experta en diversos àmbits.

En qualsevol cas, hi ha consens que són necessaris uns mesos, que es constitueixi el CCA, que es vegi com funciona i, sobretot, “quin és el tarannà de les persones de Mae” a l’hora de gestionar la seva majoria -20 dels 34 membres de l’òrgan venen de la seva llista-. “Ja els coneixem i són difícils” i “hi ha algunes persones complicades” són algunes de les respostes a la pregunta sobre com creuen que aniran les relacions entre ells.

Tothom dona per fet que hi haurà “molt de debat” i que serà “molt intens”, però algunes veus dins Construint Podem creuen que “encara és prest per fer una anàlisi dels resultats” i que no es pot “donar el partit per perdut”. Alguns descarten la desbandada i d’altres criden a la unió i l’organització per combatre el feixisme, en auge sobretot per la situació política a Catalunya.

Tot i que, per a alguns, aquesta és la seva segona derrota -a les primàries de Palma va guanyar Antònia Martín, qui ara ha donat ple suport a De la Concha-, consideren que és moment de “ser optimistes” i recorden que “no ha estat una derrota absoluta” i que el seu objectiu ha de ser ara “marcar línia” dins el CCA i intentar que això “tingui impacte en allò que es veu des de fora”.

Mentrestant, fidels seguidors de Jarabo i, ara, de De la Concha asseguren que l’aposta de la nova secretària general serà “integrar tothom en equips de feina” i refer els ponts entre les diverses famílies perquè dins el partit no hi ha “dos blocs irreconciliables”.

La tensió de la campanya ha deixat ferides obertes que alguns atribueixen a haver posat per davant de la política les qüestions personals i d’altres al fet que algunes candidatures “no han fet una campanya honesta”. En qualsevol cas, el que queda clar és que ara s’obre un període d’incertesa dins el partit, on aquella part de la militància que volia enterrar el ‘jarabisme’ quedarà a l’expectativa. Les primeres decisions i els primers gestos de la nova secretària general s’observaran amb lupa i aquestes primeres passes marcaran el futur a curt i a mitjà termini d’un partit que encara està en edat de créixer.