Cándido Conde-Pumpido o María Luisa Balaguer, el primer dilema del nou TC

MadridFa nou anys que el Tribunal Constitucional (TC) no té ni una majoria ni un president progressista. L'última vegada va ser l'any 2013, quan Pascual Sala Sánchez va abandonar el càrrec i el govern de Mariano Rajoy va designar els seus dos magistrats, que van girar la truita. Després d'un debat tens, el 2023 els progressistes tornaran a dominar el TC i el tribunal obrirà una nova etapa un cop el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va desfer dimarts el bloqueig. El tribunal de garanties espanyol encara trigarà uns dies a acabar amb tots els formalismes perquè els quatre nous magistrats –Juan Carlos Campo, Laura Díez, César Tolosa i María Luisa Segoviano– puguin començar a exercir oficialment, però a l'horitzó ja hi figura una de les primeres decisions que haurà d'adoptar: l'elecció del president d'aquest tribunal. I en aquest debat ja fa setmanes que sobresurt un candidat, el magistrat progressista i ex fiscal general de l'Estat Cándido Conde-Pumpido.

El seu nom, però, genera rebuig entre el sector conservador de la judicatura. De fet, darrere les maniobres dels vocals afins al PP del CGPJ per triar els candidats destinats al TC hi havia evitar que Conde-Pumpido en fos president. Aquest sector vetava el candidat que havia proposat el bloc progressista, el magistrat de la sala tercera del Tribunal Suprem José Manuel Bandrés, perquè consideraven que tenia un vincle amb la Moncloa i que era un suport assegurat perquè l'ex fiscal general de l'Estat fos president del TC. A Conde-Pumpido també se'l considera afí al govern espanyol. Les traves dels vocals conservadors també es van traduir en un intent d'apartar la vocal progressista, Clara Martínez de Careaga (parella de Conde-Pumpido) per intentar arribar a la majoria de tres cinquenes parts més fàcilment. La magistrada s'hi va negar.

A banda de Cándido Conde-Pumpido, hi ha un altre nom del bloc progressista que s'ha situat a les travesses per dirigir el TC. És el de la magistrada María Luisa Balaguer, que ha firmat diversos vots particulars en les sentències del Procés i està vinculada a moviments feministes d'Andalusia. Balaguer és pròxima a l'exvicepresidenta Carmen Calvo i a l'expresidenta andalusa Susana Díaz i va ser una de les veus que van oposar-se públicament a la suspensió de la reforma judicial impulsada pel govern espanyol. Dels suports que pugui acabar tenint dependrà que acabi fent un pas endavant o no.

Els tempos

Per començar a formalitzar el nomenament dels quatre nous magistrats, el TC ha convocat per aquest dijous a la una del migdia el ple que ha de servir per validar la idoneïtat dels seus currículums: hauran de valorar la seva formació i si reuneixen una trajectòria de més de quinze anys d'exercici professional. Un cop analitzats, es farà la votació, secreta, i si res no falla, es faran efectives les destitucions dels quatre magistrats sortints –Pedro González-Trevijano, Antonio Narváez, Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol– i els nomenaments dels nous.

El proper pas és que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publiqui els reials decrets amb les altes i les baixes. Els nous magistrats hauran de jurar llavors el càrrec davant del rei al palau de la Zarzuela i després prendre possessió del càrrec davant del mateix TC. Serà llavors quan ja seran oficialment magistrats de l'alt tribunal. Amb les festes de Nadal pel mig, tot plegat podria quedar enllestit entre la setmana que ve o l'altra.