El canvi de testimoni de Marcos Benavent que podria fer perillar la instrucció del cas Zaplana

ValènciaL'exgerent d'Imelsa, una antiga empresa pública de la Diputació de València, i autodenominat "ionqui dels diners", Marcos Benavent, ha declarat aquest dimecres al magistrat titular del jutjat d'instrucció número 18 que ell i el seu sogre van manipular i van editar els enregistraments que van donar peu a la investigació policial i judicial sobre la suposada corrupció en diverses administracions del País Valencià governades pel PP, i que s'inclouen en els casos coneguts com a Taula i Imelsa.

Un dels aspectes més rellevants de la rectificació feta per Benavent és la denúncia que ha presentat sobre l'escorcoll practicat al despatx de Ramiro Blasco, el seu anterior advocat. Segons l'exgerent d'Imelsa, l'operació es va dur a terme sense les autoritzacions preceptives. A l'escorcoll, efectuat per la Guàrdia Civil, es van trobar els anomenats papers del sirià, que haurien arribat a les mans de Benavent a través d'un imam d'aquest país del Pròxim Orient i que incriminarien l'excap del Consell, Eduardo Zaplana, en el cobrament de comissions irregulars a canvi de les adjudicacions de la gestió de les ITV i del pla eòlic del País Valencià. Una hipotètica anul·lació de les proves obtingudes en l'escorcoll podria modificar l'evolució de la investigació que afecta l'expresident, perquè els documents confiscats van ser la base sobre la qual es va aixecar la investigació.

Aquest possible gir de guió ja té alguns precedents com la sentència absolutòria de 34 acusats de la peça principal sobre la presumpta trama en la gestió dels contractes de recollida de fems i neteja d’Oriola (Baix Segura), en la qual estaven investigats els exalcaldes del Partit Popular Mónica Lorente i José Manuel Medina i l'empresari Ángel Fenoll.

La resolució judicial va determinar que "els vídeos i àudios aportats" per Fenoll a la Fiscalia Anticorrupció, i que van ser la base de la investigació, "no es van efectuar amb el consentiment dels participants, sinó de manera subreptícia" i, en conseqüència, va dictar "la il·licitud de les intervencions telefòniques i de les proves documentals, testificals", atès que "directament o indirectament es van derivar" dels enregistraments fets per Fenoll.

Benavent ha comparegut aquest dimecres a petició pròpia al costat del seu nou advocat, Juan Carlos Navarro. Ha respost únicament a les preguntes de Navarro i ha rebutjat les del jutge i les del fiscal. Segons han explicat a l'agència Efe fonts judicials, Benavent "ha canviat la seva versió sobre els enregistraments" i ha afirmat que ell i el seu sogre "tallaven i enganxaven" els àudios on s'al·ludia a la manipulació d'expedients o al cobrament i el repartiment de comissions a canvi de contractes amb l'administració. L'exgerent d'Imelsa i ex mà dreta de l'expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus, no ha negat que va ser ell qui va realitzar els enregistraments, però sí que ha dit que els va fer de manera malintencionada, és a dir, provocant determinades expressions en els seus interlocutors.

Les mateixes fonts han explicat que Benavent no ha posat en dubte la veracitat de les converses ni el seu objectiu. En aquest sentit, han recordat que l'exgerent d'Imelsa ja va dir que considerava els enregistraments una "assegurança de vida per si li passava alguna cosa", i que la "mala intenció" amb la qual es van ser realitzar ja se sabia. També han afegit que els enregistraments són en efecte fragments, però que els extractes no estan editats ni tenen talls. En conseqüència, auguren poc recorregut judicial a la declaració i defensen que no propiciarà cap instrucció addicional o paral·lela, sinó que la validesa de les proves es dilucidarà en les habituals qüestions prèvies que gairebé sempre precedeixen un judici.

En la mateixa línia que el seu client, el nou advocat de Benavent ha presentat un escrit on qüestiona tota la prova documental obtinguda a partir d'uns enregistraments que qualifica de "sostrets", a més de "no íntegres, manipulats i alterats". Segons Navarro, després de la denúncia presentada a la Fiscalia Provincial per l'aleshores diputada d'Esquerra Unida i actual consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, que va ser qui va aportar un llapis de memòria amb els enregistraments, es va privar l'òrgan judicial "del control" i es van practicar diligències que "van suposar una restricció dels drets fonamentals". En aquest sentit, apunta a una "ruptura de la cadena de custòdia" de les proves obtingudes.