Carlos Fabra ja és a la presó d’Aranjuez

ValènciaMés d’un any després de ser condemnat i quasi 11 després que comencés la instrucció de l’anomenat cas Naranjax, Carlos Fabra ja és a la presó. L’expresident de la Diputació i del PP de Castelló va esgotar el termini donat per l’Audiència de Castelló dimecres passat i ahir passades les quatre de la tarda va ingressar al centre penitenciari d’Aranjuez, a Madrid, per complir una condemna de quatre anys per haver defraudat a Hisenda un total de 693.000 euros entre els anys 1999 i 2003.

Amb el seu ingrés a la presó es posa fi a un any en què Fabra ha intentat evitar de diverses maneres acabar entre reixes. Qui va ser president de la Diputació de Castelló durant 16 anys i president del PP en aquesta demarcació durant 22, va recórrer la sentència de l’Audiència de Castelló del 25 de novembre del 2013, que, a més de la presó, el condemnava a pagar una multa i una indemnització que sumen en total 1,4 milions d’euros. El Tribunal Suprem, però, va ratificar la condemna i davant la possibilitat d’entrar de manera imminent a la presó va decidir demanar l’indult al govern espanyol, una petició que va suposar la paralització de l’execució de la condemna mentre es resolia la petició de la mesura de gràcia.

La denegació de l’indult el dia 21 va suposar l’inici del compte enrere per a l’entrada a presó de Carlos Fabra, que ja s’havia resignat a acceptar aquest final. Fins i tot abans de pronunciar-se el govern, ja havia manifestat que tenia poques esperances que li fora concedit. L’exemple que millor demostra que va ser en aquest moment quan Fabra va optar per assumir que haurà de passar els pròxims anys entre reixes és que ni va recórrer la decisió de l’Audiència de Castelló del 26 de novembre que ordenava el seu ingrés a presó en un termini no superior a cinc dies -data que expirava ahir-, ni va sol·licitar al Constitucional que paralitzara la seua entrada a la presó mentre resol el recurs que va presentar en aquesta instància judicial contra la condemna del cas Naranjax un cop el Suprem va ratificar la decisió de l’Audiència de Castelló. El Constitucional és, per tant, l’únic tribunal que ara com ara podria revertir la situació judicial de Fabra.

Una presó pròxima a la família

Des del dia 26, el moment en què va recollir a la Ciutat de la Justícia de Castelló el requeriment del seu ingrés a la presó, Carlos Fabra va començar a preparar aquest pas. Tal com el seu entorn havia explicat en els últims dies, l’exdirigent del PP no volia complir condemna en un centre penitenciari castellonenc sinó que preferia fer-ho en una presó de la Comunitat de Madrid. Les raons per les quals Fabra ha decidit complir condemna a Aranjuez són per estar a prop de la seua família i amistats i del seu equip mèdic de confiança.

En aquest sentit, Carlos Fabra hauria tingut molt en compte el fet que l’equip mèdic que li va trasplantar el fetge l’any 2010 i que l’ha tractat posteriorment resideix a la capital espanyola. Fabra, que va al·legar entre altres motius el seu estat de salut per aconseguir l’indult, considera que estant a Aranjuez i davant qualsevol complicació mèdica podria ser tractat pels seus metges. L’altra raó que l’ha fet decidir-se finalment per un centre penitenciari madrileny és el fet que la seua filla Andrea Fabra -diputada del PP al Congrés- viu a Madrid, de manera que no hauria de desplaçar-se massa per veure el seu pare.

Carlos Fabra també té pensat com ocupar una part del temps que passarà a la presó i que serà d’aproximadament un any abans que puga tornar a xafar el carrer. I és que, passats dotze mesos, el jutge de vigilància penitenciària podria concedir-li el tercer grau. Fins que aquesta circumstància es puga donar i una vegada Fabra s’haja acomodat a la presó, on de moment tan sols ha passat una nit, l’expresident de la Diputació i del PP de Castelló podria dedicar-se a escriure les seues memòries. Un llibre que podria ser una sucosa crònica política de Castelló dels últims 20 anys.

Corrupte o defraudador?

Malgrat que en l’imaginari col·lectiu Carlos Fabra és a la presó per corrupte, formalment l’Audiència de Castelló no el va condemnar per cap delicte tipificat en el Codi Penal com a corrupció. El tribunal va absoldre l’exdirigent del PP dels delictes de tràfic d’influències i suborn i el va condemnar per haver defraudat a Hisenda. Segons la sentència, Fabra no hauria declarat 3,7 milions, dels quals, d’altra banda, no va poder justificar el seu origen. Aquest és, doncs, el gran interrogant pendent.

La denúncia que va iniciar la instrucció del cas va ser presentada per l’empresari Vicente Vilar, que acusava Carlos Fabra de cobrar-li comissions milionàries a canvi de fer de mitjancer amb diversos ministeris per aconseguir per a la seua empresa Naranjax -nom que després va adoptar el cas- unes llicències que necessitava per comercialitzar productes fitosanitaris.