Carlos Mazón, un president amb respiració assistida

BarcelonaEn els cartells electorals de la campanya de maig del 2023 Carlos Mazón apareixia amb un somriure profident i un lema que hi feia referència: "Somriu, ja arriba el canvi". Mazón és, en efecte, un home de somriures. Fins i tot el mateix dimarts 29 al migdia, quan Utiel ja estava sent arrasat per les pluges, es va deixar fotografiar al Palau de la Generalitat mossegant un premi Aenor a la sostenibilitat turística. A l'hora que es va distribuir la fotografia, les 12.22 h, Utiel ja estava inundat i feia cinc hores que l'Aemet havia decretat l'alerta vermella. Aquell matí també va tenir temps de mantenir una reunió amb sindicats a Palau i de mostrar el seu millor somriure a càmera. No semblava gens conscient del que li venia al damunt.

És després d'aquests dos actes que Mazón compareix i anuncia a la ciutadania que la tempesta es dirigeix cap a Conca i que a les 18 h el perill haurà passat. La Generalitat va esborrar els vídeos d'aquesta intervenció quan va ser conscient de la magnitud de l'errada, però ja era tard. El vídeo es va fer viral i el deixa en evidència.

El cas és que Mazón va estar desaparegut des del migdia fins a les 21 h. El gabinet de crisi, el Cecopi, es va constituir a les 17 h, però l'alerta ciutadana no es va llançar fins a les 20.12 h, quan ja era massa tard. La seva gestió posterior tampoc va millorar gaire. De sobte, l'home del somriure profident va passar a tenir cara d'home superat per les circumstàncies, abatut, sense esma ni capacitat de liderar res. Tant és així, que fins i tot va semblar que agraïa l'arribada del president espanyol, Pedro Sánchez, perquè això li permetia passar a un segon terme. De fet, ara s'ha posat a les seves mans.

Tot i l'intent d'Alberto Núñez Feijóo de defensar la seva gestió amb una visita el dijous 31, el cert és que a dins del PP hi ha molts dubtes sobre ell, tant a Génova com entre els populars valencians, sobretot els alcaldes. La sensació generalitzada és que ha projectat una imatge de fragilitat i descontrol excessiva, fent tombs i sense un lideratge clar. Ara, a més, hi ha el perill que sigui el govern espanyol, i la seva poderosa maquinària governamental i també propagandística, qui s'emporti les medalles de la reconstrucció. Al PSOE ara mateix sembla que li serveix més mantenir Mazón amb respiració assistida que demanar-ne la dimissió. "Hi haurà temps per esclarir responsabilitats", ha dit Sánchez avui.

Crítiques de Vox

Hi ha un altre element que apunta que la continuïtat de Mazón és molt complicada, i és que els seus exsocis de Vox l'han deixat sol. És cert que estan centrant les crítiques en Sánchez, que és el seu arxienemic, però de cara endins reconeixen que no entenen com ha actuat Mazón en tota la crisi. "No defensarem la seva gestió ni de broma", adverteixen. Entre aquest públic, a més, ha estat molt criticada la petició que va fer Mazón als voluntaris que tornessin a casa, ja que s'interpreta com una maniobra per tapar la magnitud de la crisi.

Mazón, doncs, està sol i aïllat, envoltat d'un equip molt qüestionat i que no semblava gens conscient del que significava tenir les competències en protecció civil. Ara mateix Mazón és un personatge secundari que només es dedica a demanar ajuda a Sánchez mentre Feijóo es pensa què fa: si el deixa caure o si el manté viu, amb el perill que l'acabi arrossegant a ell.