Cas Errejón: "Després es pregunten per què les dones no denuncien la violència masclista"

BarcelonaLa filtració del vídeo de l'interrogatori a l'exportaveu parlamentari de Sumar, Íñigo Errejón, i a l'actriu Elisa Mouliáa atempta contra l'article 68 de la llei d'enjudiciament criminal, que vetlla per la intimitat de les víctimes d'agressió sexual. De fet, la publicació del procés ha sigut denunciada pel Consell General del Poder Judicial i el govern espanyol, per a qui el to del jutge instructor deixa en evidència la necessitat que tots els casos de violències masclistes acabin en tribunals especialitzats.

El polèmic interrogatori del jutge a la denunciant d’Errejón: "No s'entén que continués amb ell després dels tocaments"

Més enllà de la responsabilitat de la filtració, les expertes en violència masclista afirmen que el comportament del jutge Adolfo Carretero a l'hora d'interrogar la víctima i l'acusat és “més habitual del que sembla”, i el vídeo conegut només posa sobre la taula “el perquè les dones no denuncien més als jutjats”, apunta l'advocada Marisa Fernández, actualment jubilada, però que continua assessorant dones que pateixen violència masclista.

Segons estimacions oficials, menys del 10% d'agressions sexuals acaben als jutjats: "Després es pregunten per què les dones denuncien per xarxes i no van a la policia i els jutjats; perquè tenen por de no ser cregudes", subratlla Fernández. La lletrada apunta que l'obligació dels magistrats és la “d'assegurar la protecció i intimitat de les vistes”, però que a l'interrogatori el jutge ha fet més “d'acusador que d'instructor”. Comparteix diagnòstic Nahxeli Beas, advocada de l'Associació de Dones Agredides Sexualment (ADDAS), per a qui l'interrogatori té el “regust inquisitorial que encara preval en el procés penal”.

Carretero interromp diverses vegades a Mouliáa, que intenta explicar-se entre l'emoció i els nervis de la situació. “No deu ser que vostè sí que volia alguna cosa amb aquest senyor [Errejón]?”, li etziba, per insistir amb: “Vostè li va dir que parés?” o “anava beguda, segur?”. Per a les advocades, l'interrogatori conté tot el manual del que no s'ha de produir en un jutjat en casos de violència masclista, en què les dones han de reviure situacions doloroses o traumàtiques.

Però, a més, les preguntes del jutge atempten contra els principis de la llei del només sí és sí, ja que obvien el consentiment. La norma, aprovada després de la sentència de La Manada dels Sanfermines, concedeix que la negativa de la dona no s'ha de mesurar amb la resistència que ofereix durant l'agressió, perquè moltes es bloquegen per por o vergonya o fins i tot no són conscients més tard que són agredides.

Violència institucional

Poc menys de la meitat de les 140 denúncies que recull el nou Observatori de les Violències Institucionals Masclistes (OVIM) s'han produït en l'àmbit judicial, apunta la portaveu de l'organisme, Marina Oliva Segura, que afegeix que aquest “maltractament institucional” cap a les dones no només passa en els jutjats d'instrucció ordinaris, sinó també en els especialistes en violència sobre la dona. “És una pràctica hostil, revictimitzadora, un qüestionament basat en estereotips masclistes”, relata l'experta, que també critica que moltes de les queixes recollides se centren en el fet que els magistrats i jutges enfoquen els interrogatoris en què les dones “denuncien com a venjança o per motius ocults i obscurs”. En el cas de l'actriu Mouliáa, Carretero també suggereix si actua per despit de sentir-se rebutjada.

Segons l'OVIM, altres dones també relaten com els jutges “tracten de manera diferent els agressors que les víctimes”, a qui es tracta com a “culpables” directament. L'advocada Fernández insisteix en el fet que “les dones viuen un calvari” quan a la sala se les “interromp i es qüestionen les seves respostes constantment”. En aquest punt, Beas parla de la vigència dels “estereotips de dona mentidera i maligna” que pesen contra les denunciants i que, en definitiva, acaben sent “la tempesta perfecta per a la revictimització” de les supervivents. “Aquesta revictimització agreuja la simptomatologia que ja pateixen moltes de les dones que han enfrontat violències sexuals, així com el sentiment de culpa i de retret social cap a la seva persona”, conclou.

Blanca Tullueda és una dona que denuncia aquest maltractament institucional en les seves carns, amb jutges que li han fet “preguntes capcioses que contenien la resposta, gens equànimes ni neutres” i que l'han fet sentir com una dona “que vol treure rèdit” de la denúncia. També Ana Bella Estévez, una supervivent que va muntar la seva pròpia fundació d'ajuda a altres dones, ha vist escandalitzada el vídeo del cas Errejón, perquè sosté que el jutge “guia l'interrogatori per ser la veu de la defensa” de l'expolític i exigeix a Mouliáa que mantingui “la línia temporal dels fets o detalls d'on era el pany de la porta, quan no els hi pregunta a ell”.

Estévez reclama “empatia” a la justícia. Sense nomenar el cas, l'Associació de Dones Jutgesses (AMJE) ha expressat a X el “dret” de totes les víctimes “ a ser tractades amb respecte i que no es facin preguntes que afectin la seva intimitat”. En termes similars també ha sortit la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, que ha indicat que els jutges s'han de limitar a “valorar les proves, no a qüestionar les víctimes”.