El cas Le Senne genera malestar al PP : "Es pensa que és el batle del Parlament"

PalmaFa tot just un any es produí un fet inèdit: per primera vegada, la majoria del PP i Vox va investir un president del Parlament d’ultradreta a les Balears. L’escollit, Gabriel Le Senne, era gairebé un desconegut, però aviat es varen fer virals els seus tuits i articles incendiaris. Tot i això, com a líder de la Cambra va començar amb un perfil baix. No ha estat fins un any després que ha desfermat la polèmica al Parlament, després d’arrencar i esquinçar la fotografia de tres víctimes de la repressió franquista –entre les quals, Aurora Picornell– a l’hemicicle, en el mateix moment en què es debatia la derogació de la Llei de memòria democràtica. “No dimitiré perquè tenc el suport de la Cambra”, va descartar. Amb aquest colofó, va donar per tancat el període de sessions.

La seva actuació va ser criticada fins i tot des del grup parlamentari de Vox. El mateix Le Senne va demanar disculpes per haver “perdut els estreps”, però ho va fer insistint en el fet que la vicesecretària i secretària segones de la Mesa, Mercedes Garrido i Pilar Costa, el varen “provocar” i “desafiar” en negar-se a retirar les fotografies dels seients de la Mesa, una ordre que va donar argüint la necessitat que s’hi mantingui la “neutralitat”. El Govern del PP, per la seva banda, l’ha enviat a “reflexionar”, però no l’apartarà de la presidència. “Va cometre un error”, va considerar el vicepresident i portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, divendres. Fonts del PP es mostren estupefactes per la seva actuació. Es pregunten si és un fet puntual o un canvi de perfil motivat per una estratègia política, tenint en compte l’absoluta obediència que Le Senne ha mantingut envers la cúpula estatal de Vox des de bon començament. L’auge del partit de l’agitador d’ultradreta Alvise Pérez a les europees ha provocat canvis en Vox? Fonts del grup parlamentari de Le Senne ho descarten, i emmarquen l’episodi en una mala reacció. “Garrido és una provocadora, però no hauria d’haver-hi caigut”, expressen.

L’esclat de Le Senne, però, no ha estat un fet aïllat. Els populars també es varen sorprendre quan el passat 13 de juny va convocar una roda de premsa extraordinària com a president de la Cambra en què va acusar el PP de “traïció” per permetre penjar la bandera LGTBI a la façana del Parlament. Però encara els va sobtar més que uns dies després registràs un escrit a la Cambra demanant que es declarés nul·la la decisió. “És el seu grup parlamentari qui hauria de marcar posició”, expressen fonts del PP, que censuren que es permeti expressar opinions partidistes presentant-se com a president, i fins i tot enviant comunicats amb la rúbrica de la presidència de la Cambra. Un altre exemple es troba en la comunicació oficial que va fer el passat sis de juny carregant contra la Llei d’amnistia aprovada al Congrés, de nou amb el segell de la presidència, i no del seu grup parlamentari. “Es pensa que és el batle del Parlament, i no ho és, hauria de ser com el rei i mantenir una distància”, apunta una font del PP. “No acaba d’entendre el seu rol”, expressa un altre diputat popular.

“Obedient amb Madrid”

Tot i això, fonts del PSIB concedeixen que, fins ara, la relació a la Mesa no havia estat dolenta. A l’inici del seu mandat, Le Senne va aparcar el seu discurs ultraconservador i es va encomanar a la neutralitat institucional. Varen quedar enrere les afirmacions que havia fet l’autor del llibre Dios nos hizo libres. Apología del cristianismo y el liberalismo, que en els seus escrits havia negat la violència masclista i el canvi climàtic i carregat contra el col·lectiu LGTBI, els migrants i el català. En un article publicat a Mallorca Diario el 2020, va dir que “entre el franquisme i la democràcia, hem gaudit d’uns 80 anys de certa pau i tranquil·litat”. “Els primers quaranta, millorant, cada cop amb més llibertat i prosperitat”, va continuar: “Els segons, costa avall (i sense frens)”.

No va ser fins que va estar a punt de perdre la presidència que això va començar a canviar. El passat 29 de gener, un grup de diputats díscols de Vox varen expulsar Le Senne del grup parlamentari i varen exigir que se’l rellevàs del càrrec de líder de la Cambra. La direcció de Vox va reconduir els rebels i va tancar la crisi, amb l’ajuda del PP, que va desactivar l’operació dels crítics quan els va fer arribar que, si perpetraven el cop, ells votarien el seu propi candidat a la presidència del Parlament, i no un d’ells. Le Senne va aconseguir mantenir-se, però el seu lideratge va quedar tocat. “És president perquè vol el PP”, apunta una veu del PSIB:“Pels pèls”.

“És president perquè li va tocar en una tapa de iogurt”, rebla al seu torn una veu dels crítics de Vox, que recorda que Le Senne va accedir a la presidència de rebot. Era el número set de la llista, i només va obtenir l’escó després que Jorge Campos fes el salt al Congrés. Va ser un nomenament dictat des de Madrid, i mai va tenir el suport del gruix del grup parlamentari. El fet que l’executiva estatal de Vox hagués d’intercedir per mantenir-lo al càrrec va reforçar aquesta debilitat. Va ser en el marc d’aquesta crisi que va impulsar una reforma perquè les comunicacions del Parlament començàssin a ser bilingües, i va trencar un consens de més de tres dècades. Nombroses fonts consultades el defineixen com una persona “obedient”.

El mateix Le Senne va admetre que va ser la direcció estatal del partit qui li va demanar que fes un posicionament contra que es penjàs la bandera LGTBI. En el cas de les fotografies de les Roges del Molinar, el president es va sentir pressionat perquè va rebre queixes per part de diputats de Vox i també del PP, que consideraven que el fet que les imatges se situassin als seients de la Mesa, i no als escons dels diputats, afectava la neutralitat de l’òrgan rector de la Cambra, tal com va explicar l’ARABalears. No obstant això, fonts del PP insisteixen que la “responsabilitat” d’haver perdut els papers és de Le Senne. “Esperem que reflexioni, aquestes polèmiques no poden ser cícliques”, remarquen. Des de l’esquerra, en canvi, adverteixen que, a Le Senne, “li ha caigut la careta”, com apuntava el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells.