El cas Ports, la primera prova per a una classe política sense aforaments
Els partits balears destaquen “l’avenç democràtic” que suposa ser jutjat per un tribunal ordinari, però un exlletrat del TC afirma que s’afavoreix l’admissió de demandes “sense recorregut”
PalmaEl cas Ports ha tornat a agafar protagonisme després d’haver-se aixecat el secret de sumari de dues de les cinc peces investigades. Teòricament, la presidenta del Govern, Francina Armengol, hauria tingut coneixement de les presumptes maniobres irregulars en les adjudicacions d’alguns ports esportius, per part de l’antiga cúpula de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), amb l’expresident Joan Gual de Torrella al capdavant, que es troben actualment imputats. Fins al moment, encara no s’ha iniciat cap mena de procediment contra Armengol, qui en la darrera sessió de control al Parlament va reafirmar que el Govern “no ha incidit en cap adjudicació”. Els tres partits de l’Executiu reiteren que estan “tranquils”, però la recent eliminació dels aforaments per als polítics illencs podria obrir la porta a una judicialització política d’aquest cas.
Des del passat 9 de febrer, amb la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), les Balears són una de les quatre comunitats autònomes –juntament amb les Illes Canàries, Cantàbria i la Regió de Múrcia– on tant els diputats autonòmics com els membres del Govern han deixat de ser aforats. Això implica que, per un procediment judicial, poden ser citats i jutjats per qualsevol tribunal ordinari en comptes d’un tribunal específic, que en el cas de les autonomies és el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) pertinent.
Aquesta decisió, que va tenir un ampli consens al Parlament de les Balears, va rebre un suport pràcticament unànime de les Corts Generals que varen reformar l’Estatut illenc per eliminar aquesta figura. Ara bé, el que pot semblar un “avenç democràtic”, segons remarquen des del Pacte, és a dir, que un polític sigui jutjat pel mateix procediment que qualsevol ciutadà, pot provocar al mateix temps un increment de demandes que desestabilitzin la vida política.
“La diferència no hauria d’afectar en res, ja que se suposa que tots apliquen la llei per igual”, sosté l’exlletrat del Tribunal Constitucional (TC) Joaquín Urías. “En la vida real, però, si et jutja sempre un mateix tribunal –el TSJ–, es té una consciència real de quin és el paper d’una presidenta autonòmica, i evitarà un excés de demandes per temes sense recorregut”, afegeix. Amb la pèrdua dels aforaments, el que pot succeir és que sigui “més fàcil” que algú presenti una denúncia, trobi un jutge “d’una altra tendència política, i, com a mínim, iniciï actuacions, citant a declarar”. “Mentre hi hagi més jutges, hi haurà menys criteri únic”, remarca Urías.
Un cas recent que podria servir d’antecedent és la citació a declarar com a investigada a la directora general de Salut Pública del Govern, Maria Antònia Font, per “detenció il·legal” en el cas del confinament de menors en l’hotel covid el passat estiu, argumentada en el seu moment per raons sanitàries. El procediment neix de la denúncia d’una de les mares dels joves, i tot i que Font no és un càrrec electe, per la qual cosa no estava subjecte a l’aforament, denota com un cas que acaba essent arxivat es mediatitza i serveix a l’oposició per utilitzar una estratègia de desgast.
L’aforament, un privilegi?
Urías difereix així dels partits illencs, que consideren l’aforament com un “privilegi” de la classe política i en justifica l’eliminació. “Serveix realment per controlar que no hi hagi un excés de judicialització contra l’Executiu autonòmic”, assenyala l’exlletrat del TC. Un fet diferent són els suplicatoris del Congrés dels Diputats, pels quals es requereix una majoria parlamentària per acceptar-se una investigació contra un representant. Per tant, aquí no es depèn tant de la justícia, sinó de l’aritmètica parlamentària.
El PP i Vox ja van treure a col·lació el cas Ports en la darrera sessió de control, a través dels seus portaveus parlamentaris, Antoni Costa i Jorge Campos, respectivament. Els dos partits reclamen que Armengol doni explicacions en el Parlament, centrant-se en la responsabilitat política més que penal. “No ens plantejam la via judicial, pensam que si de la instrucció es dedueix algun tipus d’implicació del Govern, es depurarien les responsabilitats penals oportunes”, sostenen des de Vox. “No imputarem la més mínima responsabilitat a Armengol, serà la justícia qui ho hagi de fer”, afegeixen des del PP.
L’estratègia de la presidenta del Govern, després que el PP i Vox repetissin la mateixa temàtica en la pregunta de control, va ser assimilar el principal partit de l’oposició amb l’extrema dreta, un partit més propens a utilitzar la justícia per aconseguir victòries polítiques. “A les Balears l’oposició és de desgast, Armengol no ha de facilitar espais a l’oposició perquè es produeixi. Cada quatre anys hi ha eleccions, i el resultat sorgeix de les polítiques que facis, però també del nivell de desgast”, apunten des de Podem. “La presidenta empra una estratègia correcta, les peticions de la dreta perquè comparegui es fan amb la boca petita, saben que cerquen espectacle i Armengol no es pot prestar a aquestes qüestions”, incideixen des de MÉS per Mallorca.
