El cas Pujol: 10 anys de la confessió que ho va canviar tot
La causa està pendent de judici a l'Audiència Nacional enmig de les sospites sobre el paper de les clavegueres de l'Estat en la investigació
BarcelonaEls rumors sobre el patrimoni dels Pujol a l'estranger corrien des de feia temps, però la bomba va esclatar la tarda del 25 de juliol del 2014, ara fa deu anys: en un comunicat remès pels seus advocats, l'expresident Jordi Pujol admetia que la família havia tingut diners a l'estranger i en negre –la famosa deixa de l'avi Florenci– durant més de 30 anys. Ho feia 18 dies després que El Mundo publiqués que havien ingressat 3,4 milions en un sol mes a la Banca Privada d'Andorra. La notícia s'afegia a un reguitzell d'informacions sobre el patrimoni dels Pujol des del 2012 que haurien tingut el seu origen en fonts del ministeri de l'Interior, en ple desplegament de la guerra bruta de l'operació Catalunya. Però alguna cosa va canviar el juliol del 2014: la notícia era certa i els Pujol, quan van topar-se amb l'extracte bancari a la portada, es van afanyar a regularitzar la situació amb Hisenda per evitar sancions.
Amb els papers ja en ordre, Pujol decideix fer pública la situació i demanar perdó en un comunicat en què assegurava que els diners provenien d'un llegat que el seu pare, que havia fet fortuna amb les divises durant la dictadura, havia deixat als seus nets i a Marta Ferrusola, traspassada fa un parell de setmanes, davant la manca de confiança –explica el mateix Pujol– en l'activitat política del seu fill. Arran de denúncies de Manos Limpias i de Podem el 2014, s'inicia el periple judicial d'un cas que, deu anys després, encara està pendent de judici a l'Audiència Nacional. Allà s'hi haurà de dirimir una qüestió fonamental: si els diners que els Pujol tenien a l'estranger (que es van anar incrementant amb negocis i inversions) provenen de la deixa ja regularitzada, tal com sempre ha defensat la família, o si s'originen en comissions de contractes públics i negocis il·legals provinents d'una "xarxa clientelar" amb empresaris afins a CDC, com defensen la Fiscalia i l'acusació de Podem. La fiscal demana 9 anys de presó per a l’expresident per delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, i entre 8 i 29 per als seus set fills. En canvi, l'Advocacia de l'Estat no acusa l'expresident per aquests fets.
Sense data de judici
La instrucció ja està tancada i, segons fonts de l'Audiència Nacional, a hores d'ara encara no se sap quan començarà un judici en què hi ha una vintena d'acusats –la família i empresaris– i on es preveuen més de 300 testimonis. En paral·lel, Oriol Pujol, exdiputat de CiU, va ser condemnat a dos anys i mig de presó per haver afavorit empresaris del sector de les ITV. En canvi, la peça separada contra Oleguer Pujol per suposades operacions immobiliàries irregulars de fins a 3.000 milions va quedar arxivada (i en no res) després de nou anys d'investigació.
La Fiscalia demana la pena més alta per al fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, en el punt de mira per suposadament haver fet servir societats pantalla per fer negocis milionaris a Catalunya –és l'únic dels acusats que ha estat en presó provisional–, malgrat que ell manté que mai ha barrejat els diners a l'estranger amb els negocis a Espanya. Un dels fils que els investigadors van tractar d'estirar va ser el testimoni de la seva examant, Victòria Álvarez, que va saltar a la fama pel dinar a La Camarga amb Alícia Sánchez Camacho gravat per Método 3 i orquestrat, segons ella, per la popular i per José Zaragoza (PSC). Unes declaracions que van tenir més repercussió mediàtica que judicial, perquè l'Audiència Nacional finalment no va demanar cap comissió rogatòria als països on Álvarez assegurava que els Pujol tenien més comptes opacs i la Fiscalia no la citarà a declarar al judici. Tant Álvarez com l'empresari Javier de la Rosa, que va vincular l'expresident amb el finançament irregular de CDC, van rebre fons manegats per l'excomissari José Manuel Villarejo per treure draps bruts sobre la família.
¿Va sortir també de les clavegueres la informació que publica El Mundo i precipita el comunicat de Pujol i, de retruc, la investigació? La família assenyala els germans Cierco, expropietaris de la Banca Privada d'Andorra, que van xifrar en fins a 30 milions els negocis de la família i contra qui els Pujol han presentat una querella per revelació de secrets. Alhora, els Cierco van denunciar haver patit extorsió per part de la policia patriòtica, a qui haurien acabat facilitant els extractes on Ferrusola es feia anomenar "mare superiora". Ella, en una compareixença al Parlament, va afirmar que la família no en tenia "ni cinc" i que els fills anaven amb "una mà al davant i una altra al darrere". Aquella mateixa comissió va deixar la imatge d'un Pujol visiblement enfadat que, davant les preguntes dels grups, no es va estalviar un avís, o una amenaça: "Si vas segant la branca d’un arbre, al final cau tota la branca, tots els nius que hi ha (...) Cauran tots".
La derivada política
La confessió de Pujol va suposar un terrabastall polític i la condemna a l'ostracisme del líder moral del nacionalisme català. L'expresident va renunciar als seus honors com a expresident (al sou i a l'oficina); ara bé, malgrat que es va informar que també se li retiraria el tractament de Molt Honorable, el cert és quemai es va arribar a tramitar la petició perquè ho deixés de ser. Convergència afrontava aleshores un punt d'inflexió: era el 2014 i aquell mateix novembre se celebraria el 9-N després que el 30 de juliol del 2014 Artur Mas rebés el cop de porta del govern de Mariano Rajoy al pacte fiscal. Pujol es va apartar dels focus i no hi va tornar del tot fins al 2023, quan Junts va començar a reivindicar de nou la seva figura i a comptar-hi per als actes amb dirigents del partit.
De l'ostracisme a la restitució en tres actes
La confessió de Pujol obre una etapa en què l’expresident és condemnat a l’ostracisme mentre el món convergent se’n distancia. Un dels moments més durs per a la família arriba el 2015, quan el jutge ordena un primer escorcoll a la casa dels Pujol a Barcelona quan hi vivia temporalment el primogènit de la família. Dos anys més tard hi va haver nous escorcolls a la casa i al despatx de l’expresident.
Pujol va començar a recuperar la presència pública. Primer com a públic, després com a públic però agafant el micròfon al final, i finalment participant en actes oficials. El primer, quan la llavors consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, el va convidar a parlar en un acte de la Generalitat amb els altres presidents sobre la relació entre Catalunya i Europa. I també el llibre-entrevista amb Vicenç Villatoro, Entre el dolor i l’esperança (2021), on s’explicava per primer cop públicament després de la confessió.
En els últims temps ja ha estat protagonista en els actes. L’exemple és la trobada amb tots els presidents que va fer a Sant Miquel de Cuixà pel 50è aniversari de la mort de Pau Casals. En aquesta fase també ha fet un pas més i reivindica el seu primer jo polític, amb la reedició del llibre que va escriure a la presó durant el franquisme, Des dels turons fins a l’altra banda del riu (2023).