La Casa Reial assenyala informes per justificar l'estatus de 'reial' de l'Acadèmi de sa Llengo

PalmaLa Casa Reial assegura que la decisió d'atorgar el títol de 'reial' a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà es fonamenta en informes de "diferents institucions competents", les quals no ha especificat. Segons han avançat mitjans locals, fonts de la Zarzuela han destacat que aquest és el procediment habitual en qüestions d'aquesta índole i que en cap cas es pren la decisió d'aord amb el criteri de la mateixa Casa Reial.

D'aquesta manera, assenyalen exemples com la concessió del títol a clubs de futbol i assenyalen que "mai i en cap cas" donen compte de les entitats que avalen la concessió. En aquest sentit, han reiterat que la decisió s'ha pres seguint els protocols habituals.

Cal tenir en compte que la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà va demanar aquest dimarts al Parlament que declaràs "l'existència de la llengua balear com a llengua minoritària espanyola". En un escrit que va presentar a la Cambra, dirigit al president, Gabriel Le Senne, l'entitat argumentava que el títol que li ha atorgat Felip VI ofereix "arguments que demostren que la llengua balear té tots els requisits del coneixement científic i la tradició històrica que donen validesa a la seva existència". L'entitat, que nega la unitat del català, es comunica en castellà o en català no normatiu, i assegura que el balear "ha contribuït a la formació de l'espanyol amb dues paraules", en concret, "ensaymada i sobressada".

Així mateix, el Govern es va desmarcar de la concessió d'aquest estatus. El vicepresident de l'Executiu, Antoni Costa, va assenyalar que desconeixien l'expedició del certificat, que l'entitat va registrar dimecres passat a la Cambra. "Hi ha una llengua pròpia de les Illes, que és el català", va remarcar.

Per la seva banda, la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) s'hi han posicionat en contra. En aquest sentit, varen emetre un comunicat en què rebutjaven la concessió del títol de 'reial'. La Universitat va criticar que l'entitat "preconitza unes normes ortogràfiques, un lèxic i una gramàtica que transgredeixen totalment la normativa per la qual es regeix la llengua catalana".