Les cases en rústic que el Govern legalitza (i les que no)
No es podran regularitzar habitatges a zones amb risc d'inundació o incendi, ni les construccions de després del 1991 dins sòl protegit
PalmaEl decret llei de simplificació administrativa –principalment en l'àmbit urbanístic–, que permetrà externalitzar la gestió de les llicències i que legalitzarà milers de construccions en sòl rústic ja és aquí. El Consell de Govern aprovarà aquest divendres una norma que no ha deixat ningú indiferent i que ha rebut crítiques dures per part de l'oposició i entitats ecologistes, així com suport i empenta dels promotors i els constructors, entre d'altres.
Segons fonts de l'Executiu, el text inclourà els principals elements que ha anat avançant l'ARA Balears. S'espera que un dels temes més polèmics, l'amnistia en sòl rústic, no pugui abastar tant com reclamaven alguns sectors, ja que es mantenen intactes normatives que limitaran l'impacte d'aquesta legalització.
Legalització en rústic, però limitada
La normativa que no derogarà aquest decret llei –en bona mesura del Pacte– farà que la legalització en rústic no sigui una barra lliure. Les construccions irregulars dins les conegudes com a zones amb risc d'erosió, esllavissada, incendi i inundació no podran legalitzar-se si s'aprova el decret en la darrera versió que treballava l'Executiu de Marga Prohens.
Es tracta d'àrees que varen quedar delimitades a un altre decret llei del Govern de Francina Armengol –el 9/2020– dos anys després de les terribles innundacions que varen afectar el Llevant mallorquí l'any 2018. Segons aquesta norma, a les zones amb la condició de 'àreea de prevenció de riscos' no es poden fer cases. "No es poden ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats en els terrenys que estiguin inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'erosió, esllavissada, incendi i inundació, llevat que estiguin vinculats a explotacions agropecuàries", diu text legal.
Si no se deroga aquest article, els experts en matèria urbanística consideren que, per molta legalització que s'aprovi, aquesta no es podrà dur a terme a les esmentades zones de risc.
Al sòl rústic protegit, només edificacions anteriors a 1991
El decret-llei també incorpora la possibilitat de legalitzar construccions irregulars dins de sòl rústic protegit, una figura que va consagrar la Llei d'Espais Naturals (LEN) l'any 1991, mitjançant les figures d'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) i les Arees Rurals d'Interès Paisagístic (ARIP). És cert que la norma permetrà legalitzar cases dins sòl rústic protegit, però només aquelles d'abans de l'entrada en vigor de la LEN i, per tant, anteriors a 1991.
Franja de protecció costanera
Les famoses Directrius d'Ordenació del Territori (DOT) que Jaume Matas va impulsar l'any 1999 també delimiten l'àmbit d'aplicació del decret llei que el Consell de Govern aprova aquest divendres. En concret, tot i que bona de la norma ja no és vigent, sí que ho és la que fa referència a la protecció del litoral, amb una franja genèrica de 500 metres. Per aquest motiu, les construccions il·legals dins d'aquesta zona no es podran amnistiar. Un article de les DOT especifica que els primers 500 metres de la franja litoral, comptada des de la ribera de la mar, seran considerats sòl protegit. Aquesta franja és aplicable a Eivissa, Menorca i Mallorca, mentre que, tal com figura a l'article en qüestió, en el cas de Formentera la protecció s'aplicarà només als primers 100 metres de la costa.
Externalització de llicències
Un dels altres aspectes que més reclamava el sector de la construcció, sobretot els promotors, és la simplificació dels tràmits per aconseguir llicències urbanístiques. En alguns ajuntaments, aquest termini pot superar l'any des de que se sol·licita. La fórmula elegida pel Govern de Prohens és la de les entitats col·laboradores, empreses privades especialitzades en la gestió urbanística. El decret establirà la fórmula perquè els ajuntaments contractin aquests serveis i així reduir considerablement el termini entre la petició i la concessió d'una llicència.
El decret derogarà el famós article 129 de la LUIB, que impedia fer cap mena d'obra a les cases irregulars. Els propietaris consideraven aquesta norma molt dura, ja que alguns tenien cases antigues fetes sense llicència i els ajuntaments, en compliment de la normativa, no els deixaven ni canviar la teulada.