Castells: "La Conselleria de Presidència és un forat negre per aturar i accelerar el que interessa al Govern"

PalmaEl portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, ha afirmat després de la junta de portaveus d'aquest dijous que la Conselleria de Presidència de l'Executiu balear, liderada per la socialista Mercedes Garrido, "es configura com un forat negre per, des d'allà, movent els fils, aturar i accelerar el que li interessa al Govern". "És el moment de desemmascarar aquesta realitat", ha afegit. Castells ha criticat amb aquestes paraules "l'endarreriment injustificable" de la posada en marxa del Col·legi de Docents, que es va crear per llei a principi del 2019, en l'anterior legislatura, però que encara no ha vist la llum. Aquest serà, de fet, el tema de la seva pregunta de control a la presidenta del Govern, Francina Armengol, del ple del Parlament del pròxim dimarts.

El portaveu de Més per Menorca al Parlament ha endurit en les darreres setmanes la seva oposició a Armengol. "És la quarta setmana seguida que interpel la presidenta per un incompliment flagrant del Govern", ha explicat aquest dimecres. Amb relació al Col·legi de Docents, ha exposat que "des del primer moment, la Conselleria de Presidència, ja llavors en mans del PSIB com ara, va intentar oposar-s'hi tant com va poder". Amb l'aprovació de la llei, les Balears es convertiren en la primera comunitat amb un col·legi professional d'aquest gremi, però encara no ha tirat endavant. "L'oposició de Presidència de la legislatura passada l'ha continuada fent informes en contra d'elements secundaris, estam davant maniobres premeditades, dilatòries", ha criticat.

Les acusacions de Castells arriben després de l'enfrontament durant els darrers dies entre els ecosobiranistes del Consell de Menorca i la conselleria de Garrido, per presumptes pressions de Presidència a la cap de l'Executiu del Consell, la també socialista Susana Mora, amb l'objectiu d'ajornar el ple extraordinari que havia d'aprovar la Llei de Reserva de la Biosfera, per unes invasions de competències autonòmiques i estatals. Això va provocar la dimissió en bloc dels càrrecs de MÉS per Menorca en el govern insular, però la inclusió de l'avantprojecte de llei en el pròxim ple ordinari, amb alguns canvis que els ecosobiranistes consideren "mínims", ha permès mantenir el pacte de govern d'esquerres.

Mesures fiscals

El president del PP estatal, Alberto Núñez Feijóo, va presentar aquest dimecres el seu pla fiscal, després de reunir-se amb els líders dels agents socials espanyols. La seva proposta, d'una baixada generalitzada d'impostos, la va transportar al terreny balear la presidenta popular illenca, Marga Prohens, qui va afirmar que suposaria un estalvi per a les famílies de "200 milions d'euros", que ajudaria "més del 80% de la població".

Així i tot, aquesta recepta econòmica ha rebut la resposta aquest dijous dels partits del Pacte. "Ahir el líder popular presenta una proposta extremadament populista, perillosa i una temeritat, ja que aquests plantejaments redueixen l'estat del benestar", ha lamentat el diputat de MÉS per Mallorca, Joan Mas Collet. "Avui el Fons Monetari Internacional (FMI), que no és un organisme bolivarià, s'ha pronunciat en contra de la proposta del PP, i parla de fer intervencions concretes a famílies vulnerables, no una rebaixa generalitzada", ha afegit. A aquest argument s'hi ha sumat la portaveu parlamentària del PSIB, Pilar Costa, subratllant que, segons el FMI, "una baixada generalitzada dels impostos provocaria més inflació".