El català com a arma política, un estigma que perdura

Palma“Que a les Balears no parlau català! A qui se li acut?”. Aquesta és la declaració de principis que va fer qui llavors era president del PP estatal, Pablo Casado, el 24 de juliol del 2021, just el dia que Marga Prohens va ser l’elegida per liderar el partit a les Balears. Quasi un any i mig després, Prohens ha assegurat per enèsima vegada que el català deixarà de ser un requisit per als metges de la sanitat pública si governa. Les eleccions s’acosten i, malgrat que s’ha assolit certa pau social al voltant de la llengua pròpia, el català ha continuat sent una arma política. D’una banda, la política lingüística ha estat un element de pressió en el si del Pacte. De l’altra, la dreta i l’extrema dreta s’han esforçat per minvar la presència del català en àmbits tan significatius com l’educació i la sanitat. I tot això mentre continua minvant l’ús social de la llengua pròpia. Una dada serveix d’exemple: segons el darrer informe de la Plataforma per la Llengua, només un de cada deu illencs manté el català quan algú els respon en castellà.

“El Govern no ha estat prou diligent, això és clarament així”, assenyala el sociolingüista Isidor Marí, que considera que, encara que la situació del català és greu, els mals es podrien revertir amb polítiques a l’altura del problema. L’augment ràpid i massiu de població forana, la fragmentació de l’àmbit lingüístic català i la manca de suport de l’Estat a les llengües cooficials que no són el castellà requereixen “una resposta activa i un lideratge polític clar”, més enllà de les dissensions entre els partits polítics.

Discrepàncies en el Pacte

Pel que fa als partits del Govern, les queixes de MÉS per Mallorca per la manca de compromís del PSIB han estat una constant. “Tenc la sensació que el català no és tan prioritari com hauria de ser i ens sentim interpel·lats. Hi hauria d’haver una corresponsabilitat”, comenta el coordinador dels ecosobiranistes, Lluís Apesteguia, que considera que la defensa de la llengua pròpia no s’hauria de limitar a una direcció general de l’Executiu ­–la de Política Lingüística ha estat a càrrec de MÉS aquesta legislatura.

Quant a les excepcions d’acreditar els coneixements del català a l’àmbit sanitari per manca de personal, Apesteguia acusa la dreta de fal·laç, quan argumenta que els professionals no venen a causa de la llengua. “És mentida i Prohens és conscient que menteix”, continua dient, i recorda que a hores d’ara s’apliquen excepcions al requisit del català a les especialitats en les quals no hi ha treballadors suficients.

La normalització lingüística serà una línia vermella per a MÉS en cas que es pugui reeditar el Pacte. “Ha de ser una qüestió transversal i hi han de contribuir totes les àrees”, continua Apesteguia, que lamenta que hi hagi integrants del Govern –com la consellera d’Agricultura de Podem, Mae de la Concha­– que continuïn sense “fer ús del català tal com marca la normativa”.

Ara bé, dins del partit ecosobiranista comença a haver-hi algunes veus que consideren que una obertura en temes de llengua asseguraria més vots al partit i agrupacions com MÉS per Alaró han elaborat material específic que inclou el castellà i l’anglès.

Podem és precisament el partit del Pacte que menys ús fa del català. Ni la vicepresidenta del Parlament, Glòria Santiago, ni el portaveu del grup parlamentari, Alejandro López, ni l’esmentada De la Concha fan les seves intervencions públiques en llengua pròpia. “En ambients més tranquils, on no hi ha tant de focus, sí que s’amollen”, assegura la diputada morada Esperança Sans, que sí que empra la llengua pròpia en els seus parlaments.

Sobre les acusacions de manca de posicionament de Podem en qüestions conflictives relatives a la llengua, Sans apunta que els morats s’han pronunciat “en tots els temes”, “de vegades amb un missatge a través de les xarxes”. “El que passa és que primer solem esbrinar què ha ocorregut i com està el tema”, diu la diputada.

El PSIB veu amb normalitat les tensions del Pacte relacionades amb la llengua. “Nosaltres no tenim una política tan militant com MÉS i és normal que hi hagi prioritats diferents”, diu el secretari d’Organització dels socialistes, Cosme Bonet. Això sí, Bonet també espera que es doni una empenta a la normalització de la llengua la propera legislatura. “Per desgràcia, amb la pandèmia i la recuperació econòmica hi ha hagut prioritats que han passat per davant de totes les altres”, afegeix Bonet.

El socialista assegura que, si la llengua es fa servir com a arma política, “no és per iniciativa del PSIB”. “Des de [José Ramón] Bauzá, la dreta ha intentat generar conflicte amb la voluntat que hi hagi divisió a l’esquerra. Pensen que els migrants poden decidir el seu vot segons la llengua, però les Balears són una societat més madura del que creuen”, continua.

La llengua també serà un instrument polític per pactar en cas que El Pi sigui necessari per formar govern després dels comicis de maig. “La llengua serà cabdal per pactar. No podem donar suport a un govern que hi vagi en contra o que la consideri una qüestió de segona. Cadascú, si vol governar, sabrà a què s’ha d’adaptar si vol el nostre suport”, remarca el candidat dels regionalistes al Parlament, que també considera que “el Pacte ha estat decebedor” en matèria lingüística. A més, Josep Melià lamenta que la llengua sigui “un tema recurrent de combat polític, també aquesta legislatura”

Dins de l’espectre de la dreta, la posició més bel·ligerant contra el català és la de Vox, encara que el partit d’extrema dreta coincideix amb formacions més moderades com Ciutadans en la defensa de les diversitats lingüístiques de les Balears. Ara bé, malgrat la defensa que Vox fa del mallorquí, els diputats d’aquesta formació no han dit una sola paraula en aquesta variant en tota la legislatura i només s’han expressat en castellà. El partit taronja assegura que “en cap moment s’ha qüestionat la unitat de la llengua”, segons manifesta el diputat Juan Manuel Gómez. “Hi ha d’haver estandardització, però les variants no haurien de ser anecdòtiques o folklòriques”, afegeix.

Com el PP, Cs defensa que el castellà sigui llengua vehicular a l’ensenyament juntament amb el català, i que la llengua pròpia sigui un mèrit, i no un requisit, a la sanitat pública. A més, malgrat que el partit taronja lamenta que hi hagi altres formacions que “tenen la intenció d’apropiar-se de l’ús de la llengua” per convertir-la en “una eina de confrontació”, també carrega contra el PSIB per “haver cedit en qüestions que han exigit els seus socis de govern”.