El català deixarà de ser llengua vehicular a tot el País Valencià

ValènciaEl nou conseller d'Educació del govern valencià, José Antonio Rovira, ha avançat aquest dijous que l'executiu del PP i Vox modificarà la llei de plurilingüisme aprovada el 2018 pel govern del PSPV, Compromís i Unides Podem per eliminar l'obligatorietat del valencià com a llengua vehicular per a l'alumnat que sol·liciti l'exempció de l'estudi de l'assignatura. Es tracta d'una opció que la llei d'ensenyament de l'any 1983, encara vigent, reconeix als habitants dels municipis de vuit comarques on històricament el català no hi ha estat present o hi ha estat residualment. Aquestes comarques són el Baix Segura a la província d’Alacant; la Plana d'Utiel, el Racó, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans i la Canal de Navarrés a la de València: i l'Alt Palància a la de Castelló.

Rovira ha fet l'anunci en l'acte d'intercanvi de cartera amb la fins ara titular del departament, la dirigent de Compromís Raquel Tamarit. Per al nou conseller, el fet que l'alumnat que demana no estudiar l'assignatura de valencià hagi de fer servir el català en l'aprenentatge d'altres matèries és "un forat de la llei que caldrà solucionar immediatament".

La crítica del conseller és compartida per organitzacions com el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), que en el passat van reconèixer "la contradicció" que suposava que una part de l'alumnat quedés exempt d'estudiar l'assignatura de valencià i, alhora, hagués de cursar el 25% de les matèries amb el valencià com a llengua vehicular. Però aquestes entitats discrepen amb el dirigent del PP en la solució i el que plantegen és, senzillament, "eliminar" la possibilitat d'exempció.

Organitzacions com l'STEPV temen que si el canvi anunciat per Rovira es materialitza, s'aturi la reducció de la xifra d'alumnes que sol·liciten l'exempció, perquè segons les últimes dades facilitades per la conselleria, entre els cursos 2014-2015 i 2018-2019 –en les etapes de secundària i batxillerat– va baixar del 34% al 23%. En aquests anys, a primària la xifra de l'alumnat que demanava l'exempció era residual: el 2,3% en el curs 2014-2015 i el 2,1% en el 2018-2019. Cal destacar, també, que es tractava d'una part mínima del col·lectiu d'estudiants –el 0,26% en primària i el 2,8% en secundària i batxillerat–, perquè a excepció del Baix Segura les comarques on s'aplica són algunes de les menys poblades del País Valencià.

En resposta a les preguntes dels periodistes aquest dijous, Rovira ha defensat que la mesura que proposa el nou govern no pot sorprendre ningú i ha recordat que el programa electoral amb el qual els populars -i també Vox- es van presentar a les eleccions del mes de maig explicitava el rebuig a la norma actual –que va suprimir les línies d’immersió– i que estableix que els consells escolars triïn els percentatges d’ús de cada idioma. El centres únicament han de respectar un ús mínim d’un 25% i un màxim d’un 60% de català i castellà i d’entre un 15% i un 25% d’anglès. Uns percentatges que, això no obstant, sindicats i entitats educatives denuncien que no es compleixen per la falta d’inspecció de l’administració.

Sobre els futurs canvis en la llei de plurilingüisme, el nou conseller ha explicat que ara mateix no els pot detallar perquè primer s'hauran d"'estudiar i negociar". Amb tot, sí que ha afirmat que no considera adequades les quotes obligatòries que defensava Alejandro Font de Mora, el penúltim conseller d'Educació del Partit Popular abans de l'arribada del Botànic, que apostava per un 33% en anglès, castellà i valencià. En el seu lloc, Rovira busca dissenyar un model més flexible, que mantingui la potestat de decisió dels centres introduïda pel govern progressista el 2018.