El català, la principal font dels conflictes dins el Pacte

PalmaEl conflicte dins el Govern per l’exoneració del requisit de català a metges i infermeres que agafaran plaça fixa no és el primer de la darrera legislatura que ha tingut la llengua com a protagonista. De fet, la política lingüística ha estat el principal punt de fricció entre els socis. Entre el 2015 i el 2019, en el primer Pacte de Francina Armengol, el panorama era diferent, perquè l’Executiu es va posar la bandera del catalanisme per revertir la retallada als drets lingüístics del Govern de José Ramón Bauzá en el Consolat.

Ja amb el Pacte consolidat, amb l’entrada d’Unides Podem a l’Executiu i la sortida de Més per Menorca el 2019, les tensions viscudes en aquests darrers quatre anys han estat més presents, especialment entre el PSIB i MÉS per Mallorca. La defensa del català és un dels punts en què els ecosobiranistes intenten marcar un major perfil, i les tensions han desembocat la darrera setmana en les amenaces de dimissions en el departament de Política Lingüística, en mans de MÉS, si el PSIB no exigeix el requisit lingüístic a tots els sanitaris. Tot això, sense oblidar que ens trobam a quatre mesos de les eleccions i les divergències entre els partits s’exploten ara més que les similituds. Repassam els tres episodis de desentesos al Pacte amb el català com a pedra angular.

Llei de consum

L’única normativa del Pacte que, pel català, manca de consens polític

Un document intern del Pacte del mes de maig mostrava totes les lleis que restaven per aprovar-se en el Parlament fins a finals de legislatura. Fins a 23 normatives com la llei turística, la llei de la ciència o la llei de Menorca Reserva de la Biosfera. Només n’hi havia una sense una data de possible aprovació en el ple per una manca de “consens polític”: la llei de consum. La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, i el director general de Consum, Félix Alonso, varen presentar l’avantprojecte de llei el maig del 2021, amb la inclusió d’un apartat per recuperar part dels drets lingüístics dels consumidors que foren eliminats en la legislatura de Bauzá. Així i tot, aquest apartat s’ha convertit en el gran punt de fricció entre, sobretot, MÉS i els altres dos socis de govern.

MÉS vol retornar als drets lingüístics que es varen incloure dins la Llei de comerç del 2001, aprovada durant el Govern de Francesc Antich, mentre que el PSIB i Podem s’inclinen per un marc de mínims que permeti avançar en el procés d’esmenes. La principal discrepància és que la nova llei no recupera dos punts clau de la normativa d’Antich: obligava els establiments de més de tres treballadors a garantir que els clients puguin ser atesos en català i instava a oferir almenys en català la retolació fixa i els documents d’oferta i serveis dels locals oberts al públic.

Llei educativa

Un acostament del PSIB al PP per cercar un consens que va saltar pels aires

Les Illes Balears varen aconseguir el febrer de l’any passat la primera llei educativa autonòmica, un quart de segle després d’assumir-ne les competències. La voluntat del conseller Martí March era la de cercar el màxim consens possible, perquè no succeeixi el que passa a l’Estat: per cada canvi de color polític del govern espanyol, una nova llei educativa. Després de mesos de negociació, March va pactar l’abstenció del PP en els articles que es referien al model lingüístic a canvi d’acceptar que el castellà, juntament amb el català, fossin llengües vehiculars. Podem i, especialment, MÉS varen cedir i ho acceptaren –encara que de mala gana–, però la pressió social que els ecosobiranistes tenien al darrere els va forçar a insistir perquè només el català fos vehicular. A més, el PP va informar que votaria en contra de tot l’apartat lingüístic perquè no s’incloïa el mínim de 25% de classes en castellà.

Aquests fets varen provocar que el PSIB reculàs i eliminàs a darrera hora la vehicularitat del castellà. Així, March es va inclinar per mantenir la pau dins el Pacte, una decisió que l’allunyava del consens que anhelava. El portaveu parlamentari del PP, Antoni Costa, es va adonar en la mateixa roda de premsa prèvia a l’aprovació de la llei que l’acord es feia enrere i que només el català seria vehicular. Hi hauria consens, però no amb el PP, sinó en el si del Govern.

Estabilització a la sanitat

L’exempció del català en l’estabilització a la sanitat i les amenaces de MÉS

Aquesta darrera polèmica pot acabar tenint més afectació en el Pacte, amb els partits ja plenament en campanya i amb la voluntat de diferenciar-se dels seus socis. Per a Podem i MÉS, la falta d’un requisit lingüístic en el procés d’estabilització dels metges i infermeres és una retallada dels drets dels ciutadans. Per la seva banda, Més per Menorca i El Pi s’han sumat a l’ofensiva i critiquen que el PSIB incompliria l’Estatut, que blinda el dret de poder adreçar-se en qualsevol llengua cooficial a l’administració pública.

Tot i que les negociacions entre els socis no han aturat, les posicions semblen llunyanes per arribar a un acord. Armengol va afirmar dijous passat que no tocaria un procés d’estabilització que ja està tancat i va apel·lar a la voluntat dels metges i infermeres per aprendre la llengua. A les amenaces de dimissions d’alts càrrecs de Política Lingüística de MÉS, s’hi sumen els recursos administratius presentats pel sindicat STEI i l’Obra Cultural Balear (OCB), que ja han avisat l’Executiu que aniran als tribunals si no manté el requisit.