Els catalans residents a altres parts de l'Estat no podran votar el 9-N

BarcelonaEls catalans que resideixen en altres parts de l'estat espanyol no podran votar en la consulta del 9 de novembre. La ponència parlamentària que elabora la llei catalana de consultes –que ha de servir com a marc legal per emparar la cita del 9-N– ha arribat a la conclusió que, per dificultats logístiques i jurídiques, no serà possible estendre el dret a vot als catalans que viuen fora de Catalunya en territori espanyol, han explicat fonts parlamentàries.

La ponència ha celebrat aquest divendres la seva penúltima reunió –l'última està programada per divendres que ve– per anar tancant els darrers serrells d'una llei que serà aprovada primer en comissió aquest mateix mes de juliol, després passarà pel sedàs del Consell de Garanties Estatutàries i, ja al setembre, haurà de ser aprovada pel ple del Parlament.

Els diputats de les forces del dret a decidir estaven estudiant la manera de fer viable el vot dels catalans a la resta de l'Estat i van encarregar un informe als lletrats del Parlament per examinar-ne les possibles fórmules per poder reconèixer el veïnatge civil d'aquests ciutadans. La conclusió de l'informe, però, segons les citades fonts, és que seria d'una "dificultat extraordinària" ampliar a aquest segment el dret a votar en una consulta catalana, perquè la legislació vigent preveu que un ciutadà amb nacionalitat espanyola i empadronat a l'estat espanyol voti en aquell indret on precisament està empadronat. En canvi, per als catalans residents a l'estranger sí que s'ha pogut idear un mecanisme per permetre'ls votar: un registre voluntari on es poden apuntar per afegir-se al futur cens.

La ponència també ha acordat que en les consultes no hi hagi dia de reflexió, que en les consultes on sigui convocat tot el poble de Catalunya només s'obrin els col·legis electorals un sol dia –tot i que es poden habilitar mecanismes de vot per correu, per dipòsit o per via electrònica– i que com a possible objecte de consulta només quedin excloses les matèries que s'estableixi que conculquen drets i llibertats fonamentals (com podria ser el cas de la pena de mort).

D'altra banda, s'ha acordat que les consultes, a més de poder ser convocades per les institucions, puguin ser promogudes per iniciativa popular, amb un mínim de 50.000 signatures.