El PSIB: "La situació actual s'ha de solucionar amb política"

PalmaLa diputada del PSIB, Bel Oliver, ha instat els dos bàndols enfrontats en la crisi catalana a "començar el treball polític" per arribar a un acord que faciliti la resolució del conflicte actual.

Arran de la detenció ahir a Alemanya de l'expresident català, Carles Puigdemont, la diputada del PSIB ha assenyalat que "un problema polític de magnitud enorme" com el desencadenat pel procés independentista no pot ser abordat "només amb actuacions judicials i policials".

Bel Oliver ha remarcat que la situació actual "s'ha de solucionar amb política". A més, la diputada considera que els darrers esdeveniments només provoquen que "s'enquisti més la situació".

Oliver ha fet una crida al diàleg com a única sortida efectiva per a "un problema tan greu per a Catalunya i per a tots els espanyols".

Llei de memòria democràtica

El grup parlamentari considera que amb la llei de memòria democràtica, que demà aprovarà de manera inicial el Parlament, “tancam el cercle d’un dels compromisos de la legislatura com és la restitució de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme”.

Sílvia Cano, diputada socialista i coordinadora de la llei, ha assegurat que “per primera vegada en la història de les Illes Balears aprovam una llei per garantir drets a les víctimes i reconèixer totes les persones que han contribuït a la democràcia”.

Aquesta normativa suposarà que per primera vegada el Parlament de les Illes Balears condemni la dictadura franquista com una premissa democràtica bàsica per restablir la memòria de les víctimes.

Cano ha detallat que la llei de memòria democràtica inclou el dret a la veritat, el qual considera víctimes “totes les persones que varen patir danys i a les que es varen vulnerar els drets individuals i humanitaris”. Per això es farà un cens de víctimes, amb especial consideració a moviments polítics, organitzacions socials i sindicals, i persones que varen ser represaliades per qüestions de gènere.

També s'hi inclou el dret a la memòria democràtica, amb qüestions relatives al patrimoni documental. En aquest sentit, s’impulsaran mesures concretes per conservar els arxius i el dret d’accedir-hi, i es regularan els museus de la memòria democràtica i els itineraris de la memòria.

Però si hi ha una mesura que destaca en tota la llei és el dret de reparació i reconeixement, amb el qual, tal com ha explicat Cano, “declaram nul·les de ple dret totes les sentències i resolucions per causes polítiques, incloent-hi les del règim franquista”. D’aquesta manera, es declararan il·legals els tribunals i procediments que vulneraren les exigències d’un judici just i es consideraran nul·les de ple dret les sentències que varen condemnar personatges com Alexandre Jaume, Emili Darder, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, entre molts altres.

Finalment, la nova llei preveu el dret del Govern a prohibir l’exhibició d’elements franquistes, la celebració d’actes i homenatges franquistes, i la necessitat d’establir, en el termini d’un any, un cens d’elements franquistes per procedir a retirar-los, amb un règim sancionador “per a qui no faci el que correspon”.