Catalunya vota amb la incertesa de l'endemà
Els vetos creuats i la possibilitat que l’independentisme perdi la majoria poden desembocar en el bloqueig
BarcelonaFins a 5,8 milions de catalans estan cridats aquest diumenge a les urnes per decidir qui forma part del nou Parlament. Es triarà la nova correlació de forces a la Catalunya del 2024, després de l’atzucac del Procés, la presó, l’exili, la pandèmia del coronavirus i el nou context de guerres amb els conflictes d'Ucraïna i Rússia i d'Israel i Palestina. Segons les enquestes, però, els catalans acudiran a les urnes amb l’amenaça d’un bloqueig i una repetició electoral, ja que els vetos creuats entre l’independentisme i el PSC i la possibilitat que Junts, ERC i la CUP perdin la majoria absoluta que han tingut des de l’any 2012 ho propicien.
Si ens fixem en el que han anat dient els partits en aquesta campanya –si és que han mostrat de veritat les seves cartes–, només hi ha dues possibilitats: la formació d’un govern independentista amb els vots de Junts, ERC i la CUP o la formació d’un govern amb els suports del PSC, Esquerra i els comuns, un escenari que suposaria per primer cop trencar els blocs que es van constituir amb el Procés i tornar a una fórmula de govern similar a la del tripartit que ja hi va haver entre el 2003 i el 2010. Ara bé, cap de les dues fórmules es pot donar per feta. Primer, perquè no se sap si cap d'elles sumarà i, segon, perquè cal que els actors arribin a una entesa. Aquests són els escenaris que s’obren en funció dels resultats d’aquest diumenge.
Un govern de Junts i ERC
El candidat de Junts, Carles Puigdemont, que se situa en segona posició d’acord amb els sondejos, ha dit que la seva preferència és pactar amb Esquerra, malgrat el trencament d’aquesta legislatura i la sortida de Junts del govern. Ha assegurat que els seus vots no serviran per fer president Salvador Illa, però no descarta una abstenció del PSC perquè ell sigui investit president amb una majoria simple d’independentistes a canvi de mantenir el seu suport al govern de Pedro Sánchez a Madrid. També ha deixat clar que, tot i comptar amb la CUP al Parlament, no la voldria dins el Govern.
Ara bé, Esquerra ha evitat mullar-se durant la campanya sobre les seves preferències de pacte. D’entrada perquè el seu candidat, Pere Aragonès, no volia donar per fet que no tenia opcions de repetir al capdavant de la presidència malgrat que les enquestes els situïn en tercera posició i, després, perquè han insistit que no volen parlar del qui sinó del què. En aquest sentit, han posat tres condicions a l’hora d’establir aliances: la defensa d’un referèndum acordat, un finançament singular per a Catalunya i un reforçament de l’estat del benestar. Ara bé, en el fet que ERC no es mulli també hi ha una raó demoscòpica: segons l’enquesta de l’ARA els seus electors estarien dividits entre els que prefereixen un govern amb partits independentistes i els que estan a favor de fer una entesa per a un tripartit d’esquerres.
El pacte PSC-ERC-comuns
Com a alternativa del pacte independentista, les enquestes dibuixen una majoria alternativa que suma gairebé en tots els sondejos: el tripartit. Un escenari que seria més probable si l'independentisme perd la majoria absoluta. El candidat del PSC, Salvador Illa, a qui els sondejos situen en primera posició, s'ha mostrat favorable a un acord d’esquerres que inclogui els republicans i els comuns. També ha obert la porta a pactar amb Junts, però ho va descartar de seguida després de rebre la negativa de Puigdemont.
I què diu Esquerra sobre aquesta possibilitat? No l’ha descartat ni l’ha abraçat, insisteix en les seves condicions, que d’entrada el PSC incompleix: no està a favor del referèndum ni d’un finançament singular, sinó que Illa s’ha limitat a defensar el principi d’ordinalitat en el repartiment de recursos entre les comunitats autònomes. Un pacte d’aquestes característiques implicaria un canvi respecte a la política catalana de l'última dècada: un govern que trencaria els blocs independentistes i unionistes amb què s’han articulat les majories al Parlament des del 2012. Implicaria el retorn del PSC a la Generalitat després de 14 anys. Aquesta legislatura ja hi ha hagut pactes entre Esquerra (i també Junts) i el PSC, però el punt d’inflexió seria governar conjuntament.
El bloqueig
Aquest escenari no és descartable si no hi ha majoria absoluta independentista i el tripartit no s’articula tampoc com una nova majoria de govern. Un dels factors de bloqueig podria ser l’entrada de l’extrema dreta independentista, d’Aliança Catalana, a qui Junts, Esquerra i la CUP s’han compromès a aplicar un cordó sanitari. Per tant, qualsevol majoria que requerís la seva concurrència estaria descartada si compleixen amb la promesa de campanya. Alhora, Salvador Illa també ha descartat qualsevol acord amb l’extrema dreta de Vox i també amb el PP, amb qui sí que va arribar a una entesa a l’Ajuntament de Barcelona per evitar l’alcaldia de Xavier Trias. Per tant, en funció de quins siguin els números, els 5,7 milions de catalans poden haver de tornar a passar per les urnes a la tardor.
