Un centenar de persones es concentren davant el Parlament contra els atacs al català: "La llengua no es ven"

PalmaUn centenar de persones s'han concentrat aquest dimarts dematí davant el Parlament per protestar contra la bilingüització de les comunicacions del Parlament aprovada de la mà del PP i de Vox. En el moment de l'entrada dels diputats de Vox i dels del PP i els consellers hi ha hagut crits, xiulades i salutacions. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha entrat a les instal·lacions saludant els manifestants i somrient, mentre que els diputats de Vox han mirat els manifestants i han fet senyal de burla. Per la seva banda, el portaveu de Plataforma per la Llengua (convocant de la manifestació), Ivan Solivellas, ha expressat el sentiment dels manifestants: "Estam mobilitzats i prendrem les mesures que facin falta".

Els assistents han mostrat pancartes amb lemes com "Passem a l'acció per la llengua" o "Català, llengua institucional". També s'han sentit càntics com "fora l'extrema dreta de les institucions" i "la llengua no es ven". A l'acte hi han participat diputats socialistes, de MÉS per Mallorca i Unides Podem, entre d'altres, així com regidors de MÉS per Palma, sindicats educatius i representants del sector sanitari, entre d'altres.

"No ha après del que va passar amb Bauzá"

Durant la lectura del manifest, els concentrats han considerat que "s'ha assolit una línia vermella que ho canvia tot. El català deixa de ser la llengua vehicular del Parlament i s'hauran de traduir tots els documents oficials, la web i la comunicació institucional", ha explicat Solivellas. "És una proposta de Vox a la qual ha donat suport el PP". "Ell PP no ha après del que va passar amb el pitjor PP, el de Bauzá, i continua amb les seves polítiques per arraconar el català. Cap president del Parlament s'havia atrevit a tant", ha afegit. "Volen reduir la presència de la llengua que tenen el deure de promoure, perquè el català els fa nosa", ha afegit Solivellas.

Més enllà de la bilingüització de les comunicacions del Parlament, el Govern també ha pres altres mesures que suposen un retrocés en la presència del català en diferents àmbits. És el cas del requisit de català per als sanitaris, que l'Executiu pretén compensar amb cursos voluntaris, que començaran el mes de març. En el cas d'Educació, a partir del curs vinent els pares podran escollir la llengua en el primer ensenyament i s'implantarà el pla pilot voluntari a Primària. A ambdues mesures s'hi dedicaran 20 milions per al primer trimestre del curs 2024-2025, una quantia que els sindicats i professionals han assenyalat que es podria destinar a infraestructures o a compensar les desigualtats entre els alumnes, entre altres mesures.

Un ple marcat per la llengua

Durant el ple de Parlament, la llengua ha tornat a ser el tema principal. De fet, la diputada de MÉS per Menorca, Joana Gomila, ha acusat el conseller d’Educació, Antoni Vera, de no consensuar el pla de segregació lingüística amb la comunitat educativa. “És una imposició de Vox per aprovar el sostre de despesa, perquè en els pressupostos originals no existien els 20 milions per segregar, perquè no era una demanda de la comunitat educativa, sinó que van acatar el que deia Vox. Més de 200 centres li han dit que no. Amb qui dialogarà?, ha preguntat Gomila.

Vera, per la seva banda, ha tornat a insistir que el seu pla “respecta la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims, que són normes consensuades, no com la Llei d’educació de les Illes Balears. És un pla voluntari i respecta l’autonomia de centre”, ha dit. Vera s'ha sustentat en una referència a una cita bibliogràfica de Mort de Dama, de Llorenç Villalonga, per defensar que ell governa “per als qui pensen blanc, per als que pensen negre i, sobretot, per als que constitueixen la gamma de grisos”.

La diputada socialista, Amanda Fernández, també ha tractat la qüestió lingüística i ha acusat Vera de no respondre cap pregunta de l'oposició durant la seva compareixença al Parlament per explicar el pla lingüístic. "Va venir a la comissió per explicar el mateix que ja havia dit al novembre", ha dit. Per altra banda, ha llançat totes aquelles preguntes que, a dos mesos que comenci el procés d'escolarització, encara tenen els centres: "Als centres que hagin de segregar, hi enviarà més docents? Obligarà professionals a fer una àrea en castellà i altres en català?, ha preguntat Fernández.

Vera no ha respost cap de les preguntes, però ha acusat Fernández de "fer política de crítica fàcil". "O vostè fa política de fang o vol immersió lingüística", ha dit Vera. També ha acusat el PSIB "d'haver passat el rodet per damunt la comunitat educativa durant els vuit anys de Govern del Pacte".