Memòria Democràtica
Política02/06/2024

Un miler de persones clamen contra la derogació de la Llei de memòria: "Fora feixistes de les nostres institucions"

La Plataforma per la Memòria Democràtica de les Illes Balears acusa el PP de vendre drets fonamentals a l'extrema dreta

This browser does not support the video element.

PalmaUn miler de persones, segons les xifres de Delegació del govern espanyol, s'han citat aquest diumenge al parc de les Estacions de Palma per defensar la Llei de memòria democràtica, la derogació de la qual ja està en marxa a càrrec de l'extrema dreta, segons varen pactar el PP i Vox per investir Marga Prohens presidenta del Govern. "Som aquí per exigir que no ens deroguin els nostres drets, que són fonamentals", ha dit la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, en començar la concentració –convocada per la Plataforma de Memòria Democràtica de les Illes Balears–, entre banderes republicanes, palestines, estelades i l'emoció dels assistents. "Ens acompanyen més de 2.000 persones assassinades pel franquisme i més de 10.000 que foren tancades a la presó", ha remarcat.

Cargando
No hay anuncios

Oliver ha carregat contra el pacte entre la dreta i l'extrema dreta, que ha afectat de ple la normativa de memòria democràtica, els recursos que s'hi destinen i les iniciatives que es duen a terme. "El PP, que es diu democràtic, ens vol llevar la memòria perquè l'ha venuda a l'extrema dreta", ha lamentat, i ha subratllat que la memòria democràtica abasta també coses com la repressió lingüística i la que varen patir col·lectius com les dones i LGTBI. La protesta contra la presència de l'extrema dreta a les institucions de les Balears ha estat una constant durant l'acte.

Cargando
No hay anuncios

Després de la intervenció d'Oliver, han pujat a l'escenari cinc netes de persones assassinades pels franquistes: Susi Balaguer, Nati Nuevo, Xus Bibiloni, Apol·lònia Miralles i Catalina París. Totes han llegit bocins de l'exposició de motius de la Llei de memòria, la derogació de la qual s'està tramitant a hores d'ara al Parlament. "Què passarà ara amb l'apologia del franquisme? Haurem de callar si algú aixeca el braç i fa la salutació franquista? Què passarà amb la simbologia franquista que s'ha retirat i la que manca per retirar? Què passarà amb l'educació? No coneixeran els nostres joves el passat? Què passarà amb els arxius? Ens tornaran a negar la documentació? Què passarà amb el reconeixement de les víctimes", ha preguntat a continuació Oliver entre aplaudiments i crits contra la derogació de la llei. Oliver també ha recordat Nora Cortiñas, una de les mares de la plaça de Maig de l'Argentina, que va morir el 30 de maig. "Duim el mocador per ella", ha dit amb referència al mocador vermell que duen integrants de Memòria de Mallorca. "Ens va dir: 'Posau-vos el mocador i sortiu a les places'", ha relatat.

Cargando
No hay anuncios

L'acte ha continuat amb la lectura del manifest a càrrec de l'escriptor i col·laborador de l'ARA Balears Sebastià Alzamora, qui ha recordat que la memòria històrica és "el fonament imprescindible per a la construcció d'una societat democràtica, plural, lliure, culta, igualitària i avançada", com la de les Balears. "Avançar, mai retrocedir. Mai permetre que ningú ens vulgui fer tornar enrere, tornar-nos a fer callar, que ningú ens torni a ordenar que callem i oblidem", ha continuat Alzamora, qui ha assegurat que la derogació de la Llei de memòria democràtica "representa un dels moments més baixos de la nostra història recent" per part "d'uns governants que s'han agenollat davant dels hereus ideològics del feixisme. Pretenen, ni més ni manco, que els crims feixistes quedin impunes, enterrats dins una fossa comuna de silenci i oblit".

Cargando
No hay anuncios

L'escriptor ha remarcat que la dignitat de les persones "perseguides, empresonades, torturades, assassinades, durant la Guerra Civil i durant la dictadura", a més de la de les seves famílies, és ara "la nostra dignitat com a ciutadans". "El seu sofriment ara és la nostra responsabilitat. Les fosses comunes on van ser acaramullats els seus cossos són el nostre Auschwitz. El respecte bàsic que se'ls va negar és el respecte que exigim ara per a tots els éssers humans que visquin a les nostres illes. Vinguin d'on vinguin, siguin qui siguin, resin a qui resin, perquè creiem en la diversitat, en la dignitat i en la llibertat de les persones", ha dit, a més de clamar "fora feixistes de les nostres institucions".

Per acabar, Maria Antònia Oliver ha recordat que l'acte d'aquest diumenge és "només una primera passa" i ha assegurat que les mobilitzacions per evitar que les lleis de memòria desapareguin continuaran endavant. La violoncel·lista Raquel Pérez, Pau de Vílchez i Vientos de Poniente han posat música a l'acte, al qual han donat suport més de 70 entitats.

Cargando
No hay anuncios