La deriva centralista de Ciutadans condiciona el diputat de Balears

PalmaFernando Navarro (Ciutadans) és el diputat de Balears que més feina fa al Congrés. Però això no vol dir que sigui qui més treballa per les Illes. De les 264 preguntes al govern amb resposta escrita realitzades per Navarro, només 22 fan referència directa a les Balears. “A Ciutadans tenim una doble natura. Som diputat de Balears, però també som el representant de tots els espanyols, i això ho obliden els nacionalistes”, assenyala Navarro. “Aquesta doble natura marca la diferència entre els polítics i els xerraires”, afegeix el diputat de Ciutadans, que també ha protagonitzat 241 intervencions al ple durant la legislatura.

Les preguntes de Navarro abasten gairebé tota la geografia peninsular: des d’Andalusia fins al País Basc, passant per Madrid, les dues Castelles, Catalunya i el País Valencià. Pel que fa a les Balears, l’estrella de les preocupacions del diputat taronja és el català, tant en el vessant educatiu com sanitari. La llengua protagonitza 5 de les 22 preguntes de Navarro sobre les Balears. El pancatalanisme a les escoles i la manca de personal sanitari per culpa del decret del català del Govern d’Armengol donen continuïtat a Madrid als mantres dels seus companys al Parlament balear. De fet, la darrera pregunta de Navarro al govern central ha estat sobre l’adoctrinament en un llibre de text de les Illes. Tan preocupat està per les llengües pròpies, que fins i tot ha demanat per les comunicacions de Correus al País Basc, en vista que un militant del seu partit va denunciar que li han enviat SMS en euskera.

Fora de l’àmbit lingüístic, el diputat de Ciutadans s’ha interessat per la cessió de la cadira de Maceo a Cuba per part de l’Ajuntament de Palma, el preu dels vols a les Illes, el trànsit als ports i les inundacions al Llevant mallorquí. Navarro presentà l’octubre passat una pregunta sobre la “possibilitat que la crescuda de la Mediterrània afecti la serra mallorquina de la Tramuntana”. “La pregunta va venir arran d’una notícia”, diu el diputat.

Sobre la percepció que els assumptes de l’Arxipèlag tenen poca incidència a Madrid, Navarro considera que és una imatge “que tenen totes les comunitats”. “Manca una visió de conjunt i això suposa un problema moltes vegades, perquè el Congrés es pot convertir en un conjunt de diputats intentant guanyar el favor electoral de les seves circumscripcions en lloc de ser una cambra nacional d’interès comú”, apunta.

Set preguntes en dos anys i mig

Juan Pedro Yllanes, un dels dos diputats de Podem a Madrid i candidat a la presidència del Govern balear en les eleccions autonòmiques del proper maig, és qui pitjor expedient de feina té aquesta legislatura. Yllanes només ha fet set preguntes en els dos anys i mig que porta de legislatura, a més de 54 intervencions en el ple del Congrés.

La memòria històrica, el lloguer vacacional, el medi ambient i les conseqüències de la fusió BMN i Bankia han estat els principals temes que el diputat de Podem ha posat sobre la taula. La seva companya de partit, Mae de la Concha, ha fet un total de 22 preguntes amb resposta escrita i ha tingut 66 intervencions parlamentàries.

Per part seva, el diputat socialista Pere Joan Pons, amb 138 preguntes i 48 intervencions parlamentàries, destaca que tant ell com Sofia Hernanz (105 preguntes escrites i 23 intervencions parlamentàries), han tractat de posar sobre la taula del Congrés a Madrid temes estructurals que aafecten les Illes, com “les prospeccions, el REB i el descompte del 75% en el transport aeri i marítim”.

D’altra banda, la diputada del Partit Popular Teresa Palmer (166 preguntes i 44 intervencions parlamentàries) subratlla que, malgrat formar part d’un partit d’àmbit estatal, “és evident que venim de les Illes Balears”. “Si surten a les comissions temes que afecten l’Arxipèlag, el partit ens crida a nosaltres perquè els defensem”, afegeix.

Yllanes, marginat per l’executiva de Podem

En ser demanat per les poques preguntes que ha presentat al llarg d’aquesta legislatura, el diputat balear de Podem, Juan Pedro Yllanes, reconeix que no té “les majors simpaties” per part de l’executiva del seu partit. “Això et limita a l’hora de treballar”, afirma. “La confiança del teu grup determina la teva capacitat de maniobra”, continua Yllanes, qui també considera “sorprenents” algunes decisions de la seva executiva. “Varen convocar unes primàries a finals de desembre a correcuita, quan encara ni se sap en quin moment acabarà la legislatura”, posa com a exemple. Yllanes reconeix sentir-se “infrautilitzat” pel seu partit. “En temes en què hauria pogut ajudar per la meva experiència professional, es va decidir que no hi participàs”, assenyala. “Sé que el meu perfil no resulta ja especialment interessant, però no em suposa cap frau personal”, sentencia.