L'independentisme repunta després del 27-S

BarcelonaSuperat el punt mort que va viure el sobiranisme entre la consulta del 9-N i les eleccions del 27-S, l'independentisme repunta. Així, com a mínim, es desprèn de l'últim Baròmetre d'Opinió Política que ha fet públic aquest divendres el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). L'enquesta, feta entre el 5 i el 27 d'octubre –just després de les eleccions catalanes– sobre una mostra de 2.000 persones, situa les relacions entre Catalunya i Espanyacom el quart problema que perceben els catalans per darrere de l'atur, la insatisfacció amb la política i l'economia, i deixa com a titular destacat que el suport a la independència creix i frega l'empat amb el 'no' a l'estat propi.

Horitzó nacional

Empat tècnic en un referèndum

Si hi hagués un referèndum, un 46,7% votarien a favor de la independència, mentre que els contraris es queden amb un 47,8%. Un salt respecte de l'anterior baròmetre, que deixava en un 42,9% el suport a l'estat propi davant d'un 50% d'enquestats que rebutjaven que Catalunya sigui un estat independent. Pel que fa a què farien els votants de cada partit davant d'una consulta, també hi ha algunes dades significatives. Sempre segons el baròmetre, un 90,1% dels votants de JxSí i un 89,3% dels de la CUP votarien sí a la independència, mentre que a Catalunya Sí que es Pot hi hauria un 23,1% de votants –gairebé un de cada quatre– que també donaria suport a l'estat propi, mentre que dos terços optarien pel no.

Dins de la UE però amb millor nivell de vida

L'empat tècnic en cas de referèndum no és l'única dada que mostra que l'independentisme revifa. També pugen els catalans que trien l'estat independent com l'estatus que volen per a Catalunya. El 41,1% dels enquestats aposten per aquesta opció –al juny eren el 37,6%–, per davant del 27,4% que s'inclinen per seguir sent una autonomia (29,3% al juny) i el 22,2% que creuen en una solució federal, 1,8 punts per sota d'ara fa quatre mesos.

Destaca també la percepció que tenen dels catalans sobre les conseqüències de la independència. A la pregunta de si Catalunya quedaria automàticament fora de la UE, un 39,5% ho veu entre molt i bastant probable, mentre que un 50% considera poc o gens probable que deixi de formar-ne part. També puja tant la xifra de catalans que creuen que el nivell de vida dels catalans milloraria en una Catalunya independent –creix en 5,4 punts i se situa en un 43,4%–, com la dels que pensen que empitjoraria –4,6 punts per situar-se en un 30,8%–.

L'unionisme creu que empitjorarà la convivència

Una altra de les conseqüències de la independència afecta al nivell de convivència entre catalans. Empitjoraria? Milloraria? O quedaria igual? El baròmetre detecta que creix el nombre de persones que pensen que la situació empitjoraria. Un 25,3% creu que la convivència seria pitjor que ara –el febrer eren un 18,6%–, davant d'un 17,1% que pensa que milloraria i un 51,% que pensa que tot seguiria igual. Desglossat per partits, es percep que són els votants de partits unionistes els que tenen més tendència a pensar que empitjorarà el clima de convivència. Així, un 63% dels del PP ho pensen, seguits d'un 58% dels de Ciutadans i un 41,3% dels del PSC. També a Catalunya Sí que es Pot hi ha un 36,6% de votants que creuen que la independència perjudicaria la convivència. En l'altre extrem, només un 5,1% dels votants de la CUP i un 3,2% dels de JxSí abonen aquesta tesi.

Hi haurà oferta del govern espanyol?

Tot i que puja el nombre d'enquestats que creu molt o bastant probable que el govern espanyol acabi fent una oferta a Catalunya –passa del 21,5% del febrer al 25,8%– encara són molt majoritaris els que ho veuen poc o gens probable –un 64,3%–. Crida l'atenció que els més escèptics sobre la possibilitat que arribi una proposta des de la Moncloa són els votants del PP amb només un 12,2%, per sota fins i tot del 19,4% de JxSí i el 22,6% de la CUP.

Resultats electorals

Un vot decidit a l'últim moment

Històricament, les campanyes electorals servien bàsicament per retenir el vot, però el cas del 27-S no va ser aquest. Ben al contrari, un de cada quatre vots es van decidir durant les dues setmanes prèvies al dia de les eleccions, un percentatge ben elevat que pot decidir uns comicis. El partit que va arribar al dia de la penjada del primer cartell amb més electors convençuts era Junts pel Sí, ja que un 83,1% dels que finalment van votar la coalició liderada per Raül Romeva ja ho tenia decidit llavors. Tampoc no van sumar gaires suports fent campanya el PP i el PSC, que ja tenien convençut el 81,2% i el 81,1% del votant, respectivament.

En canvi, les campanyes de C's, CSQP i la CUP sí que van ser més efectives. Un 31% dels que van agafar la papereta de la coalició de Lluís Rabell ho va decidir les dues últimes setmanes i un terç d'aquestes el mateix dia de les eleccions. En el cas dels votants de la CUP, un terç se'n van convèncer durant la campanya, mentre que el percentatge puja fins al 38% en el cas de C's.

Il·lusió en l'independentisme, incertesa en l'unionisme

Les nits electorals són victorioses per a gairebé tothom, segons els dirigents de tots els partits. Ara bé, les sensacions que deixen en els seus votants són divergents. Així, la percepció és que els independentistes han guanyat, segons aquestes. Així, els votants de JxSí puntuen amb un 7,45 (entre 0 i 10) l'esperança que senten, amb un 7,36 la il·lusió i amb un 6,82 la confiança, mentre que la CUP situa aquestes notes en un 6,47, un 6,44 i un 5,68, respectivament. En canvi, l'electorat de C's és el que sent més incertesa (5,79) i por (3,46). Al PSC i al PP primen la prudència (5,18 i 5,59) i la incertesa (5,4 i 5,45). Entre CSQP, al seu torn, no destaca cap sensació, però hi predomina la incertesa (4,7).

El votant de JxSí, a l'esquerra del socialista

Els baròmetres del CEO indiquen que els catalans estan virant a l'esquerra a marxes forçades. En una escala del 0 (extrema esquerra) i 10 (extrema dreta), la mitjana en què se situen els enquestats ha passat progressivament d'un 4,23 el desembre de 2014 fins al 3,8 aquest octubre. Per partits, l'electorat que se situa més a l'esquerra és el de la CUP (en el 2,07), seguit del de CSQP (3,04) i, encara a l'esquerra de mitjana (que se situa en el 3,8) hi ha el de JxSí (3,75). En canvi, el votant del PSC es troba a la dreta de la mitjana dels catalans (3,83), tot i que a la dreta seva se situen clarament C's (5,01) i PP (6,1).

Un 10% dels votants d'Albiol ja farien el salt a C's

Aquest baròmetre es va fer just després del 27-S. Malgrat tot, ja llavors hi havia qui tenia clar que canviaria el vot. Així, un 10,1% dels votants del PP faria confiança ara a C's. Els de CSQP també serien deslleials amb Lluís Rabell i un 5,8% optaria ara per JxSí, un 4,5% pel PSC i un 4,2% per la CUP. Un 4,7% dels votants socialistes, al seu torn, votarien ara C's, mentre que hi hauria certa redistribució del vot independentista: un 5,9% de l'electorat de la CUP se n'aniria ara a JxSí i un 3,9% de JxSí faria el pas invers.

Per tot això, el PSC podria perdre un o dos escons fins als 14-15, el PP en cauria entre un i tres fins als 8-10 i la CUP recolliria aquestes caigudes fins a escalar a 14-16. La resta es quedaria més o menys igual, JxSí amb 61-63, C's amb 24-26 i CSQP amb 10-12. En tot cas, JxSí i la CUP sumarien més del 50% dels vots.

L'absència d'Unió en aquestes dades té una explicació metodològica. El director del CEO, Jordi Argelaguet, ha explicat aquest divendres que, per aparèixer com a variable en el Baròmetre d'Opinió Política, cal que opti per cada partit un mínim de l'1% dels enquestats. "Hi ha molt poca gent que hagi mencionat Unió o 'el partit de Duran', està desaparegut", ha concretat Argelaguet, que no ha volgut "anar més enllà per no rebre cap trucada del senyor Duran".

El votant de JxSí valora més Junqueras que Mas

Els dirigents més valorats pels catalans són els de la CUP, segons aquest CEO. Ara bé, el cert és que també són dels més desconeguts, cosa que facilita les notes altes. Així, sols un 25,2% coneix Anna Gabriel (CUP), que obté un 5,82, i un 49,1% coneix Antonio Baños (CUP), que rep un 5,6. Oriol Junqueras (ERC) és l'únic líder conegut (90,6%) que aprova, amb un 5,38. El president dels republicans, de fet, obté una millor valoració entre els votants de JxSí (un 7,72) que la que obté Artur Mas (7,36), el candidat a la presidència. Junqueras també està ben vist per l'electorat de la CUP (6,05), partit que el veuria bé com a candidat de la Generalitat de consens.

En general els votants puntuen alt els dirigents del seu partit. Ara bé, els de JxSí també valoren força Baños (6) i Anna Gabriel (5,93), els del PSC aproven els diputats de CSQP Lluís Rabell (5,28) i Joan Coscubiela (5,22) –que se situen molt a prop de la nota que li posen a Carme Chacón (5,66)– i els del PP puntuen quasi igual Albert Rivera (6,44) que el seu candidat el 20-D, Jorge Fernández Díaz (6,48), i el del 27-S, Xavier García Albiol (6,67). Els electors de CSQP, de fet, puntuen millor Baños (5,47) que Coscubiela (5,19), que empata amb Anna Gabriel, tot i que els diputats de la CUP queden per sota de Rabell (5,98).

La CUP, l'oposició que més valora el Govern

Pel que fa a la valoració de la gestió de la Generalitat, aquesta de mitjana queda en el 3,88, per sota del 4,19 del juny. Els votants de JxSí, com era previsible, l'aproven (6,16), mentre que la nota més baixa la posen els del PP (1,87), seguits dels de C's (1,94), PSC (2,32) i CSQP (2,36). Els de la CUP, amb qui vol pactar Mas, també suspenen la seva gestió, però no són tan durs, ja que la puntuen amb un 4,04. De fet, fins a un 45% dels electors anticapitalistes aproven la seva gestió del darrer any.

De cara al 20-D, cau Podem i puja C's

El baròmetre del CEO és poc útil de cara a les eleccions espanyoles, ja que, quan es va fer encara no se sabia quines coalicions hi hauria i alguns enquestats responien que votarien Junts pel Sí (que no es torna a presentar), o Podem i ICV-EUiA per separat (quan van junts), o la CUP (que no es presenta). Sigui com sigui, el que està clar és que la intenció directa de vot de Podem cau del 18,1% del sondeig anterior fins al 8,4% d'aquest (ICV també baixa del 3,5% al 2,5%), mentre que C's puja del 5,9% al 10,5%. Al seu torn, l'independentisme i el PP es mantenen estables, mentre el PSC recula lleugerament de l'11% al 9,5%.

Malgrat tot, el 47% dels catalans decidiran el vot en funció de les propostes contra la crisi i un 33,4% en funció del discurs nacional dels partits. Un 30% no ho sap i un 13,3% tindrà en compte les dues variables. Els electors que ja saben que optaran per formacions independentistes, però, clarament prioritzaran el programa nacional, mentre que els no independentistes donen preferència a la qüestió econòmica.