El Suprem inculpa Chaves i Griñán en el frau dels ERO
Creu que hi ha indicis de prevaricació administrativa. C's va posar com a condició al PSOE per donar suport a la investidura de Díaz que si continuava el procés dimitissin. Griñán ja ho va fer. Caldrà veure què fa Chaves
MadridEl magistrat del Tribunal Suprem Alberto Jorge Barreiro ha decidit aquest dijous continuar el procediment obert contra els expresidents andalusos José Antonio Griñán i Manuel Chaves en estimar que existeixen indicis que van poder incórrer en un delicte de prevaricació administrativa. El jutge ha obert una doble via, instant per una banda el suplicatori de Chaves i dels també aforats José Antonio Viera -al qual també imputa malversació de fons públics- i Gaspar Zarrías, tots dos diputats, i deixant fora del procediment a l'exconsellera Mar Moreno. D'altra banda, i després de perdre Griñán la seva condició d'aforat, l'instructor eleva a través d'un acte els indicis recollits en contra seva i sol·licita que segueixi sent enjudiciat juntament amb la resta d'aforats.
L'alt tribunal va obrir causa fa una mica més de set mesos amb l'informe favorable de la Fiscalia contra els dos expresidents i contra els consellers José Antonio Viera i Gaspar Zarrías, diputats al Congrés; i contra la també exmembre del govern de la Junta Mar Moreno, que és senadora.
Durant aquest període, l'instructor de la causa, Alberto Jorge Barreiro, ha pres declaració als cinc aforats i ha cridat també a altres imputats en la causa de Sevilla com el que va ser exinterventor a la Junta Manuel Gómez Martínez i altres excàrrecs del govern andalús que haurien participat en les reunions prèvies al consell de govern, els denominats "consejillos".
Igualment, i abans d'elevar les seves conclusions al Parlament, el magistrat Jorge Barreiro ha cridat al seu despatx als perits de la Intervenció de l'Estat (IGAE) que van elaborar un informe a petició de la jutge de Sevilla Mercedes Alaya que qüestiona l'ús de les denominades "transferències de finançament" per dotar les ajudes sociolaborals investigades.
A l'hora d'admetre aquest cas, el Suprem es feia ressò de l'exposició raonada d'Alaya per afirmar que els indicis contra els aforats "deriven de la seva posició d'alta i especial responsabilitat política" donat els càrrecs que exercien i de la seva intervenció en les decisions de "creació o manteniment del sistema que facilitava aquesta forma de procedir i fins i tot, respecte a algun d'ells, en l'execució d'actuacions concretes d'aplicació del referit sistema".