Les cinc claus per entendre el cas ERO

1. L'origen de la investigació

L'origen de la investigació es remunta a l'any 2009, després que dos empresaris hotelers de Sevilla detectessin un intent d'extorsió a les seves societats i decidissin gravar de manera oculta exdirectius de l'empresa Mercasevilla. Gràcies a aquestes filmacions, la policia va descobrir expedients de regulació d'ocupació amb què es prejubilava i acomiadava persones que no pertanyien a Mercasevilla a través de diners provinents de la caixa dels ERO.

La caixa va ser creada l'any 2000 i havia de servir per ajudar empreses en crisi que feien expedients de regulació d'ocupació (ERO) per dur a terme prejubilacions i acomiadaments. Fins a l'any 2009 aquesta caixa va anar-se omplint amb fins a 680 milions d'euros, dels quals una part van acabar desviats de manera fraudulenta a empreses i individus afins a l'òrbita socialista.

2. Què s'investiga?

D'acord amb les investigacions, la Junta d'Andalusia va començar a subvencionar empreses que no estaven incloses en el registre dels ERO a través dels diners de la caixa "sense control", tal com ha ratificat la sentència feta pública aquest dimarts. És precisament el mètode a través del qual es van entregar aquests diners i la responsabilitat dels que la van impulsar el que s'ha jutjat en la branca política dels ERO.

Les "transferències de finançament" –com es va anomenar el mecanisme de desviament de diners– va ser el mètode aprovat per la conselleria d'Hisenda de la Junta d'Andalusia i executat a través de la conselleria de Treball a través de l'agència pública IFA –després IDEA– amb l'objectiu d'agilitzar els pagaments i evitar-ne així els controls. Tot i que la Junta ho va desmentir i va al·legar que era una eina pressupostària comuna a totes les administracions, la Fiscalia Anticorrupció considerava que aquest instrument es va impulsar exclusivament per eludir els controls de la intervenció general. L'agilització dels tràmits, doncs, va ser impulsada per repartir de manera perjudicial els fons de la caixa i que, en teoria, només podien utilitzar-se per compensar les pèrdues de les societats públiques i no per pagar subvencions.

3. Qui són els investigats?

El cas acumula fins a 507 imputats, però la sentència d'aquest dimarts fa referència a la branca política que engloba només 21 processats. Els més mediàtics han sigut els expresidents socialistes de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán. El primer, investigat pels dinou anys que va estar al capdavant de la Junta, i el segon, sobretot per la seva etapa com a conseller d'Economia i Hisenda entre el 2004 i el 2009. Tanmateix, la sentència esquitxa sis exconsellers socialistes i fins a 13 ex alts càrrecs del govern andalús entre els anys 2000 i 2010.

És el cas de l'ex director general de Treball Francisco Guerrero Benítez i els exconsellers de Treball José Antonio Viera i Antonio Fernández, considerats personatges clau en la creació de la trama de corrupció. També hi ha el conseller de la Presidència entre el 1996 i el 2009 de la Junta i home fort del PSOE andalús Gaspar Zarrías, i l'exconsellera d'Economia i Hisenda Magdalena Álvarez –ministra de Foment amb José Luis Rodríguez Zapatero.

També han sigut jutjats i condemnats la successora d'Álvarez a Hisenda entre el 2009 i el 2013, Carmen Martínez; l'exconseller d'Innovació Francisco Vallejo; l'exviceconseller de la mateixa cartera Jesús María Rodríguez Román; l'exviceconseller d'Ocupació Agustín Barberá, i el conseller d'Hisenda l'any 2004 José Salgueiro.

Pel que fa als alts càrrecs de menor rang, s'inclouen en la investigació l'ex director general de Treball Juan Márquez; els exsubdirectors generals tècnics de Treball Juan Francisco Sánchez i Javier Aguado; la secretària general tècnica d'Ocupació entre el 2008 i el 2010 Lourdes Medina; l'ex director general de Pressupostos Antonio Vicente Lozano; els exdirectors generals de la IFA-IDEA Miguel Ángel Serrano i Jacinto Cañete; l'ex interventor general de la Junta Manuel Gómez Martínez, i l'ex cap de gabinet jurídic de la Junta Francisco del Río.

4. Quants diners es van desviar?

Tot i que la caixa va arribar a sumar fins a 680 milions d'euros, no tots van ser desviats de manera fraudulenta. D'acord amb les investigacions de la Guàrdia Civil, van ser tres les fugues detectades des del fons. D'una banda, 12,3 milions d'euros haurien anat destinats als 'impostors', 73,8 milions d'euros a les empreses de la corda socialista i 60 milions més en comissions.

Els anomenats 'impostors' eren coneguts i familiars dels alts càrrecs implicats en la trama a qui es beneficiava amb prejubilacions tot i que mai no haguessin treballat en les empreses que sí complien els requisits per rebre els diners públics del fons dels ERO. D'altra banda, les empreses subvencionades no s'incloïen en el pressupost dels ERO però sí que eren afins al PSOE. Per últim, les comissions s'entregaven a assessores, consultores o bufets que havien treballat d'intermediaris entre la Junta i les empreses beneficiàries.

5. Causes pendents

La d'aquest dimarts és la primera sentència de la trama dels ERO després de nou anys d'investigació i que servirà per posar ordre al trencaclosques. Tanmateix, el cas encara acumula fins a 507 imputats i 146 peces després que la jutge María Núñez decidís dividir la causa mare (que havia d'instruir la magistrada Mercedes Alaya) en 187. D'aquestes, 146 encara continuen vives i quatre estan a prop de ser jutjades.