Cinc claus per entendre què ha passat a les eleccions europees
Els liberals cauen, els socialdemòcrates salven els mobles i els conservadors sumen suports tot i l'auge de l'extrema dreta
BarcelonaEl resultat de les eleccions europees de diumenge confirma el gir a la dreta del continent, però no tant cap a la ultradreta com preveien les enquestes. Els conservadors del Partit Popular Europeu han tingut una victòria clara (184 escons de 720), mentre que els socialdemòcrates i els liberals han perdut força. La ultradreta surt reforçada. Von der Leyen es podria assegurar la reelecció i continuar aprofundint en la seva agenda conservadora, sense haver de dependre dels vots de la ultradreta, però, si convé, hi pot recórrer. Al final no hi ha cap canvi espectacular el Parlament Europeu, però aquestes eleccions sí que han tingut un impacte polític en l'àmbit nacional sobre els dos països més importants de la Unió Europea: França i Alemanya. Emmanuel Macron i Olaf Scholz han quedat per darrere dels partits de l'extrema dreta respectius. Tot un terratrèmol.
La ultradreta, en auge
Encapçalada pel triomf de Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen, que ha obligat Macron a convocar eleccions anticipades i la victòria dels Germans d'Itàlia de la primera ministra Giorgia Meloni, i la seva inèdita victòria a Àustria, la ultradreta avança a Europa. Els dos grups ultres del Parlament, els Conservadors Reformistes Europeus i Identitat i Democràcia, tindran 131 eurodiputats. Això sense comptar els més ultres, que ningú vol al seu grup: els 15 d'Alternativa per a Alemanya, els 10 del Fidesz d'Orbán, els 6 de Confederació a Polònia i els 3 de Renaixement, el partit pro-Putin de Bulgària.
L'extrema dreta també es divideix i es fagocita: és el que li ha passat a la Lliga de Salvini, que Meloni s'ha menjat, o a Vox, que ha vist com la festa d'Alvise Pérez li ha pres tres diputats: Vox ha doblat representació (6) però la podria haver triplicat sense aquesta competència. També és significatiu que els ultres han perdut suport als països nòrdics (Dinamarca, Suècia i Finlàndia) i els mals resultats d'Orbán a Hongria davant el nou partit de Péter Magyar. Si tots els ultres aconseguissin unir-se formarien la segona força al Parlament Europeu, només per darrere dels populars. Però no sembla que ningú pugui disciplinar el galliner. En tot cas, les veus ultres es faran sentir més a l'Eurocambra i marcaran encara més l'agenda, com ja va passar l'any passat amb el pacte migratori.
Von der Leyen podria ser reelegida
El procés d'elecció de càrrecs de la UE el determinen els estats membres, però els eurodiputats l'han de ratificar. Si Ursula von der Leyen aconsegueix el suport dels Vint-i-set necessitarà almenys 361 vots a favor a Estrasburg per ser elegida. El 2019 en va tenir prou amb els dels populars, els socialdemòcrates i els liberals, però vistes les enquestes va preparar el terreny per guanyar-se els de Meloni que, com que no és prorussa, li facilitava trencar el cordó sanitari.
Tal com han quedat els números en aquestes eleccions, Von der Leyen en té prou amb els mateixos suports de fa cinc anys per sortir-se'n (els tres grups sumen més de 400 escons), però la qüestió és una mica més complicada, perquè la votació és secreta: dels 440 eurodiputats que el 2019 tenien les tres famílies polítiques que la van avalar, només en va tenir els vots, finalment, de 383. També pot tenir desercions dins les seves mateixes files.
Els verds es desinflen
L'onada verda que va recórrer Europa fa cinc anys, impulsada pel vot jove i l'emergència climàtica, s'ha desinflat i ha perdut un 40% dels vots que van propiciar un triomf històric el 2019. El Pla Verd que va impulsar la mateixa Von der Leyen i que donava a la UE un paper pioner al món davant dels Estats Units i la Xina ha quedat molt tocat. La mateixa presidenta de la Comissió Europea, que el va impulsar, no l'ha lluït en campanya.
Els verds han tingut patacades justament al motor europeu, França i Alemanya, que fa cinc anys van aportar la meitat dels eurodiputats ecologistes. Tot i que als Països Baixos i a Dinamarca han avançat, el grup perdrà més d'una desena d'escons i cau del quart al sisè lloc a la nova Eurocambra.
Els liberals no es renoven
Els liberals de Renovar Europa, que són el tercer pilar de la gran coalició juntament amb els socialdemòcrates, cauen també arrossegats pel vot de càstig a Macron i, entre altres, la desaparició de Ciutadans, que perden suports cap a la dreta i l'extrema dreta. També retrocedeixen a Romania, Dinamarca i Estònia. El paper de frontissa que podien jugar fins ara queda més diluït, i la patacada a França els resta més centralitat.
En canvi, els socialdemòcrates han evitat la davallada de suports que auguraven les primeres projeccions actuals i només han perdut dos escons. Més enllà de Scholz, han salvat els mobles a Portugal, Espanya i els Països Baixos, i, tot i que en percentatges més baixos, han millorat a França i a Itàlia. Així, han assolit els 137 eurodiputats i continuaran sent claus al Parlament Europeu i en la pròxima coalició.
Vot de càstig als governs
Al final les eleccions europees es continuen jugant sobretot en clau nacional, i el vot de càstig als governs, en un moment de superposició de crisis (econòmica, democràtica, climàtica, migratòria i de seguretat, amb dues guerres a les seves portes), ha estat clau. L'han patit els governs de França i d'Alemanya, de manera que l'eix clau de la Unió Europea trontolla. Els socialdemòcrates Pedro Sánchez i Mette Frederiksen, danesa, tot i que encara en grau més baix, també noten l'erosió.