Les claus del fenomen Alvise: teories de la conspiració, guerra als polítics i un canal de Telegram
BarcelonaMentre els seguidors d'Alvise corejaven "Irene Montero, a la caixa tres!" [com si fos una caixera de supermercat] amb esquirols estampats a les samarretes, una pregunta recorria les principals cadenes televisives. ¿Com és possible que una nova força d'extrema dreta hagi pogut obtenir més de 800.000 vots sense trepitjar cap plató, fer mítings polítics ni anar a cap debat?
L'entrada de S'ha Acabat la Festa (SALF) al Parlament Europeu canvia el paisatge polític espanyol, però també les seves regles de joc. Els tres diputats de SALF fan evident les conseqüències polítiques de la lliure circulació de notícies falses, teories de la conspiració i discursos de l'odi a través de les xarxes. Però a més també demostren la creixent influència de noves formes de representació que, forjades a les xarxes, no necessiten referendar-se als mitjans tradicionals ni a les institucions. Formes de representació no necessàriament més democràtiques i que avui capitalitza l'extrema dreta.
Després de conèixer-se els resultats, Alvise va citar els seus seguidors en una cèntrica discoteca madrilenya. La seva entrada en escena, aplaudida amb el fervor d'un fenomen fan, va ser rebuda amb una cançó generada amb intel·ligència artificial la lletra de la qual prometia acabar amb la festa de “tots els ganduls, tant rojos com blaus”. "Espanya s'ha convertit en la festa dels criminals, dels corruptes, els mercenaris, els pedòfils i els violadors”, va afirmar en el seu discurs.
Un ànim pletòric acompanyava les seves paraules. Alvise havia promès a la seva campanya que no volia “reformar res, sinó rebentar el sistema”, i el seu discurs, centrat en l'objectiu "d'obtenir immunitat diplomàtica i europarlamentària per publicar àudios i documents [...] subjectes a secret oficial o a la llei de protecció de dades", s'havia assolit. A parer seu, ara res no podrà interposar-se en la seva anomenada “guerra contra els polítics”.
Col·laborador de Toni Cantó
Luis Fernández Pérez, digitalment conegut com a Alvise, no és exactament un outsider desconegut; no almenys a les xarxes, i tampoc per als seus rivals. El 2019 va començar a cultivar la seva celebritat digital a l'empara de Toni Cantó a Ciutadans, compatibilitzant el seu càrrec de cap de gabinet amb una frenètica activitat a Twitter. Després del partit taronja, organitzacions ultracatòliques com Hazte Oír haurien confiat en els seus dots propagandístics per lliurar la seva guerra contra el confinament, la vacunació i una suposada dictadura sanchista.
En un dels seus espots, Alvise va decidir retratar Sánchez com un estiuejant ociós a la vora del mar, mentre un dron s'allunyava ensenyant centenars de cadàvers al seu voltant, embolicats amb bosses de plàstic, escampats per la sorra. La seva sòrdida radicalitat li va servir llavors per llaurar-se un nom a les xarxes de l'extrema dreta, fins a convertir-se una celebritat digital capaç de convocar passions torrencials.
Quatre anys després de l'esclat de la pandèmia, Alvise continua tenint el principal altaveu del discurs antivacunes. Tot i això, l'eix vertebrador de la seva campanya electoral es va construir al voltant d'altres narratives conspiranoiques, en aquest cas al voltant del frau electoral. El seu discurs contra la “tupinada”, ple de falsedats i tergiversacions, no es va obrir pas als mitjans, però sí que va arribar a milions de persones a través de les xarxes. I així, a través de dubtoses proves rebudes per suposats emails encriptats i informants, va ser capaç de mobilitzar un electorat propi contra el suposat “sabotatge electoral d'Indra i Correus”.
La campanya electoral de S'ha Acabat la Festa no s'ha construït al voltant d'un partit ni un moviment, sinó a partir d'un canal de Telegram, una aplicació de missatgeria com WhatsApp, on el perfil personal d'Alvise té més de 500.000 seguidors. Sense accés al prime time televisiu i als grans mitjans, la seva estratègia es va limitar a aquesta aplicació d'origen rus per disseminar els missatges de campanya en un clima d'intimitat aparent. Missatges directes a la butxaca, de tu a tu, que forgen una connexió sense intermediaris entre el líder i el ciutadà al marge dels mitjans i les grans plataformes.