Poder decidir sobre el propi cos: les 8 claus de la nova llei de l'avortament

BarcelonaEl consell de ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de la nova llei de l’avortament que enviarà a les Corts per permetre l’avortament sense el consentiment dels pares a les noies a partir dels 16 anys i les baixes laborals per regles doloroses. Com la llei del només sí és sí, la reforma de l’avortament s’ha elaborat enmig de les discrepàncies entre els socialistes i Podem i promet també una tramitació complicada a les Corts. Aquestes dificultats han fet que el ministeri d’Igualtat i Feminismes d’Irene Montero no hagi esperat a rebre els informes —no vinculants— del Consell General del Poder Judicial i del Consell Fiscal sobre l’esborrany i tirar pel dret, perquè la norma entri en vigor aquesta legislatura. 

Per a Montero, la llei obeeix al reconeixement de la capacitat de decisió sobre el propi cos, com "a porta d'entrada per a molts altres drets" i que abasta des de la capacitat de renunciar lliurement a un embaràs fins a tenir veu en un part.

Aquests són els punts clau d’una llei que torna a situar el rellotge de la salut sexual i reproductiva abans del 2015, l’any de la reforma promoguda pel popular Alberto Ruiz-Gallardón que va introduir el permís patern per a les menors d’edat.

El text elimina l'exigència del consentiment patern per avortar per a les menors de més de 16 anys, l’edat que la llei de l’autonomia del pacient fixa com a majoria d’edat per poder decidir lliurement si es vol o no seguir un tractament oncològic, per exemple. Per a Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, mentre els permisos dels tutors legals han estat obligatoris per poder avortar hi ha hagut “patiment i desprotecció” per a les noies que no comptaven amb el suport familiar. Assenyala que en molts casos l’única solució que han trobat ha sigut recórrer als avortaments clandestins, comprant fàrmacs a internet o, en els casos més tràgics, matant els nadons.

No hi ha cap canvi per a les interrupcions de més de 22 setmanes, lamenta Aldavert, que confia que en la tramitació parlamentària es pugui donar una solució per a les dones a qui se'ls detecta un embaràs no viable quan s'ha acabat el termini de l'avortament lliure. En cas que no vulguin continuar amb l'embaràs fins al final, i sabent que la criatura naixerà morta o amb greus seqüeles, les dones han d'esperar que un tribunal mèdic les autoritzi a interrompre la gestació o bé traslladar-se a un país amb la legislació més laxa. "Són dones que pateixen molt, que han de marxar soles i pagar-s'ho de la seva butxaca", lamenta l'activista.

Un altre punt que esmena la llei del 2015 és que s’eliminen els tres dies obligatoris de reflexió i el lliurament d’informació a les dones que volen avortar sobre ajudes i recursos per si s'ho repensen i volen continuar amb la gestació. Segons les entitats feministes, era una excepció discriminatòria perquè en cap altre procediment mèdic s’estableix cap reflexió prèvia, cosa que s’entén com una infantilització de les dones. Aldavert demana que s'aprofitin els canvis per fer més "transparent" la informació al voltant dels circuits per a l'avortament i impedir així que les dones es perdin en la burocràcia.

La xarxa pública, fins ara aliena als avortaments, ha de passar a ser la xarxa "de referència" per fer les interrupcions quirúrgiques i evitar així que centenars de dones hagin de fer fins a 100 o 200 quilòmetres per trobar un centre mèdic on en puguin practicar. Un dels grans problemes de la xarxa pública és l’alta taxa de ginecòlegs objectors de consciència, una figura que no està regulada. Això fa que històricament la Generalitat hagi concertat els serveis a clíniques privades. Un altre cop, les entitats feministes han demanat aturar aquesta privatizació i fiscalitzar els centres autoritzats per fer les interrupcions quirúrgiques i que, segons algunes denúncies, prioritzen el mètode farmacològic. 

Precisament, la llei estableix la creació d’un registre de ginecòlegs objectors, com el que s’ha fet per a la llei de l’eutanàsia. El professional que se’n declari no podrà practicar avortaments tampoc a la sanitat privada. Però Montero no ha explicat com ho farà l'administració per controlar-ho, perquè hi ha molts centres on tot el personal és objector. S'ha limitat a dir que un cop es tingui la llista de qui vol fer interrupcions i qui no, les direccions dels hospitals i les comunitats autònomes —que són les que tenen competències en sanitat— hauran d'encarregar-se de la reorganització de la unitat. "No pot passar que, pel compliment del dret constitucional a l'objecció de consciència, s'impedeixi a la meitat de la població, que som les dones, a exercir el dret constitucional de decidir sobre el propi cos", ha destacat.

Més enllà de l'avortament, la norma entra en aspectes de la salut menstrual. Una de les novetats és que estableix les baixes laborals de tres dies en cas de regles doloroses i, com totes, les donaran sempre els professionals mèdics. Serà la Seguretat Social, i no les empreses, la que es farà càrrec de la despesa des del primer dia i no s’exigirà un mínim cotitzat a les dones. La ministra Montero ha subratllat que el 70% de les dones consideren que la regla encara està estigmatitzda als llocs de treball. "S'ha acabat anar a la feina amb dolor", ha sentenciat a la roda de premsa.

A més, per combatre l'anomenada pobresa menstrual es repartiran productes per a la regla de manera gratuïta a centres cívics, escoles i presons. "La regla deixarà de ser un tabú", ha afirmat la ministra, que assegura que la salut sexual i reproductiva forma part de la salut de les dones.

Es crea el permís retribuït a partir de la setmana 36 de gestació i fins al part, així com quan un professional mèdic consideri que una dona és incapaç de tornar a treballar després d'un avortament, ja sigui espontani o involuntari.

La Seguretat Social es torna a fer càrrec de la subvenció de les pastilles anticonceptives d'última generació de llarga durada, sis anys després que sortissin de la cartera de productes finançats. Pel que fa a la píndola de l'endemà, se'n garanteix la gratuïtat en hospitals i centres de salut sexual i reproductiva. Als instituts també hi haurà preservatius gratuïts, però tampoc no s'ha explicat què es pensa fer quan hi hagi un rebuig del claustre o de les famílies.

L'educació sexual i reproductiva entra en els currículums de totes les etapes educatives amb l'objectiu de promoure el coneixement del propi cos i de treballar la importància del consentiment en les relacions sexoafectives, ha explicat Montero. Vol que aquesta educació "formi part de la vida" de tothom.

Finalment, la llei evita referir-se a la violència obstètrica per la pressió de certs sectors de la professió. Però davant les denúncies de dones, cada vegada més habituals, sí que garanteix el que anomena bones pràctiques: un conjunt de recomanacions que pretenen reduir l'intervencionisme dels professionals en tot el procés de gestació i part i que sovint crea dolor i estrès en les gestants. Així, es dona més capacitat de decisió i veu a la dona, a qui se li haurà de demanar el consentiment sempre a l'hora de practicar-li una intervenció invasiva.

En l'esborrany anterior de la llei, del mes de maig, s'havia delimitat aquest consentiment de manera que no calia si la vida i la seguretat de la mare i la criatura perillaven. Finalment no hi haurà excepcions, atesos els comentaris d'entitats socials, ha dit la ministra, que s'ha felicitat perquè la nova solució "respecta més la voluntat" de les dones. Montero ha anunciat que a tots els paritoris es farà arribar el protocol que ha d'elaborar el Consell Territorial de Salut amb les actuacions que han de seguir els professionals per garantir un part respectat.

Queda fora de la llei la penalització de qui contracta ventres de lloguer a l'estranger, tal com havia apuntat la ministra Montero, que es refereix a aquesta pràctica com una "explotació reproductiva". Amb tot, considera la contractació de gestants com un tipus de violència contra les dones.