Vicenç Vidal: "A Colòmbia per cinc euros es compra el vot; és gent que no espera canvis de la política"

PalmaEl senador estatal de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha fet per primer cop d'observador internacional en les eleccions de Colòmbia del cap de setmana passat, acompanyant el partit d'esquerra Fuerza Ciudadana. Superat el jet-lag, recorda el procés electoral, ple de contrastos entre un món rural "aliè" a la política i un món urbà que hi creu. Després de veure pràctiques de corrupció "generalitzades" i la compravenda "massiva de vots", per part dels distints bàndols, l'esquerra sona amb força per governar per primer pic en el país del cafè.

Què tractaven exactament aquestes eleccions?

— És complicat. S'han fet les eleccions a les dues cambres i les consultes, que és embullós per als europeus. Dins els mateixos blocs (esquerra, centre i dreta) fan les primàries, i és tan gran que els partits les encomanen a l'estat. El vot de les consultes era, a més, voluntari. Per si no fos prou complicat, en el Senat hi ha una quota mínima per a indígenes, així que elegeixes si vols votar indígenes, la llista general o afrodescendents. I per si encara no n'hi hagués prou, tens el mateix en el Congrés, amb la particularitat que també hi ha circumscripcions especials fruit del procés de pau, que tenen quotes per a persones que hi varen participar.

És més complicat que a Espanya.

— Són tres paperetes, amb fulls enormes. La gent vota per colors i nombres, per facilitar-ho. És un sistema complicadíssim, m'ha costat molt entendre'l, i hi ha picaresca per la complexitat: quan votes, veus una quantitat de gent major acompanyada d'un 'net'. Aquest 'net' abans ha anat a un lloc, li han donat diners, un carnet per a la persona a qui acompanya i quan aquest vota torna el carnet.

Quin ha estat el resultat?

— Al departament de la Magdalena, Fuerza Ciudadana i Pacto Histórico, els partits d'esquerres, han tret un 17% i un 3%, respectivament, al Senat, i un 6% i un 3% al Congrés. En les consultes, el candidat d'esquerres, Petro, ha guanyat. Si mires els resultats macro, Petro ha triplicat els vots del centre i de la dreta, parteix d'una posició molt forta. Allà el sistema és molt presidencialista, ser president dona molta força. Una sorpresa electoral és Francia Márquez, una líder afrodescendent, indígena, ecologista i feminista, una cosa que a Colòmbia era impensable. Pareix que hi ha opcions serioses que a Colòmbia governi l'esquerra.

Està continuant Amèrica Llatina el gir cap a l’esquerra, com ha passat a Xile?

— Històricament, ni a Colòmbia ni a Panamà ha governat l’esquerra, i Petro té possibilitats. És un líder que va ser present a l’1 d’octubre, és una esquerra oberta.

Què és una esquerra oberta?

— Que no és una esquerra centralista, com de vegades hem viscut en aquest país.

És un eufemisme.

— Sí, és un eufemisme [riu].

Hi deu haver diferències grans entre el món urbà i el rural.

— Hi ha moltes diferències, són realitats totalment diferents. Els indígenes tenen una altra visió, conflictes distints.

El món polític és aliè als indígenes?

— En el món rural els és aliè i en el món urbà estan molt motivats. La il·lusió i la creença en la política és forta. Es veien molts joves fent una feinada perquè creien en els canvis, però en el món rural això encara no ha arribat.

On arriba i on acaba el paper de l’observador internacional?

— Donam una visió neutral del que està passant, una persona aliena al procés electoral que no s’hi juga res de manera directa. Puc criticar tant els uns com els altres quan hi ha irregularitats, no tenc cap lligam amb cap, i després realitzam un informe per dur-lo a la governació central. Hem de comprovar el que succeeix, però veure que el vespre abans tots els partits es reuneixen per preparar la jornada electoral ho vaig trobar increïble.

Els informes tenen rellevància o influència? En molts països amb observadors internacionals la seva presència no ha suposat grans avanços en els processos electorals.

— És la manera de saber les zones que s'han d'acotar i prendre-hi mesures. Serveix que ho digui algú de fora. Fuerza Ciudadana ha quedat a 30.000 vots d'aconseguir el primer senador de la història. Si no hi hagués hagut compra de vots, ho hauria assolit? No ho sé, però ha afectat segur. És informació que s'ha de saber.

Us heu trobat amb dificultats per exercir el vostre paper?

— Llevat de certs moments de tensió, la gent és molt amable, està contenta que hi siguis, és conscient que assumeixes un risc anant-hi. El governador havia sortit del país feia uns mesos pel risc de ser assassinat.

Es coneix realment la labor que exerceixen els professionals que us encarregau de vetlar pels processos electorals?

— Em qued amb el fet que la gent està agraïda que hi siguis. De cara a l'interior, varen apreciar molt la nostra presència. He de reconèixer que tenia dubtes quant a seguretat i la utilitat del viatge. No era conscient de la gravetat de la situació, i és important ser-ho.

Colòmbia és, segons estudis internacionals com Freedom House, el segon país d’Amèrica Llatina amb menys drets i llibertats. Heu tingut aquesta percepció?

— Al matí, a les 7.30 h, quan començam a fer el seguiment, dos transformadors ja havien explotat. A la Ciénaga, conegut pels lectors de Gabriel García Márquez, ja hi havia hagut tirs intimidatoris. En certs llocs la població havia decidit que no hi hauria eleccions i havia impedit el pas dels elements electorals, i l’exèrcit no havia arribat a segons quins pobles de muntanya perquè havia plogut a la nit. El que m’havien contat era totalment vera. Donam per fet a Espanya que hi haurà urnes, paperetes, vot en secret…

Hi va haver compravenda de vots?

— Ens avisen que en un poble es compren vots massivament, i hi anam. Era una zona no gaire segura. Hi veim un carrer ple de gent, amb tres cases amb taules on, descaradament, es feia coa de compravenda de vots. Quan varen veure que estàvem gravant, ens varen demanar què fèiem; la representant de la governació que ens acompanyava va criticar que això no era democràcia i va ser un moment de tensió: havíem evidenciat la compra massiva de vots. Vàrem anar al col·legi electoral i vàrem demanar a l'exèrcit que hi fes una intervenció. Varen haver de venir reforços i es va aixecar molt de renou. Havíem vist entrar menors d'edat cinc o sis vegades acompanyant persones majors diferents, per assegurar-se que votaven el que havien de votar, pel que havien cobrat. Hi havia apoderats que no sabien ni quin partit polític representaven.

Són eleccions lliures?

— A moltes zones la gent va votar el que volia votar, però en altres zones la pobresa genera més pobresa. Centro Democrático i els radicals compraven el vot massivament. Per una quantia equivalent a cinc euros compraven el vot; és gent que no espera canvis de la política.  La corrupció, on vaig ser jo, és una pràctica generalitzada.

Quines lliçons positives n'heu pogut extreure?

— He gaudit de veure la creença que la política pot canviar les coses, una cosa que aquí hi ha vegades que es veu com a inútil. A Colòmbia la gent et deia que podia estudiar per l'aposta educativa del governador i que li havia canviat la vida. Aquí tot això ja està molt establert, canvia molt la perspectiva. És una lliçó de ganes, de voluntariat polític per canviar les coses assumint uns riscos. La representant de la governació va demostrar molta valentia per defensar la democràcia, és d'admirar. S'hi juguen molt, fer una passa endavant, perquè creuen que serveix. Em recordava la política local, quan canvies la vida de la gent amb aigua potable, un institut, arreglant un carrer...

Quin paper exerceix la premsa allà?

— Vàrem fer una roda de premsa d'una hora i mitja, a la qual cosa a Europa no estam acostumats. Els periodistes hi intervenien i feien reflexions polítiques, es banyaven molt, i aquí no es veu tant. El periodista es posicionava en la seva ideologia, quedaven emmarcats. Els mitjans varen recollir la nostra presència, però la informació arriba fins on arriba, els grans mitjans hi juguen un paper important, el poder mediàtic exerceix de quart poder, de vegades per desinformar interessadament. Fuerza Ciudadana, en l'àmbit estatal, no tenia cap mena de cobertura, però en l'àmbit local sí.