Llei d'Amnistia

Els primers amnistiats del Procés: Buch, l'escorta de Puigdemont i una desena de manifestants

El tribunal considera que la malversació, connectada amb el Procés, és amnistiable

4 min
Miquel Buch.

BarcelonaHan passat 26 dies des que el Congrés dels Diputats va aprovar definitivament la llei d'amnistia i 14 des de la seva publicació al BOE, que va obrir la veda a la seva aplicació. Dues setmanes després comencen a arribar les decisions judicials, i ja hi ha els primers amnistiats: l'exconseller d'Interior Miquel Buch i Lluís Escolà, el sergent dels Mossos d'Esquadra condemnat per fer d'escorta a l'exili de Carles Puigdemont, a més d'una desena de persones investigades per enfrontaments amb la policia durant diverses manifestacions del Procés. Així ho ha decidit aquest dimarts el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC),que ha aplicat l’amnistia directament, sense acudir ni al Tribunal de Justícia de la Unió Europea ni al Tribunal Constitucional per mirar d’endarrerir-la, com havien apuntat algunes guies distribuïdes des del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial.

I és que el primer que van fer els jutges amb causes relacionades amb el 9-N o l'1-O un cop la llei va entrar en vigor va ser preguntar a la Fiscalia, a les defenses i a les acusacions particulars o populars què en pensaven: els van donar entre cinc i deu dies perquè es pronunciessin sobre si els encausats eren amnistiables o no. En el cas de la secció d'apel·lacions de la sala civil i penal del TSJC, els magistrats Àngels Vivas, Francisco Segura, María Jesus Manzano i Manuel Álvarez han estat els encarregats d'aplicar l'amnistia.

Buch estava pendent de saber si el Tribunal Suprem confirmava la sentència, però ara no caldrà perquè el TSJC ha donat per extingida la seva condemna a quatre anys i mig de presó per prevaricació i malversació. Estava en la mateixa situació Lluís Escolà, que s'ha encarregat de la seguretat de Puigdemont a l'exili.

Com argumenten els magistrats aquesta decisió? En una resolució de 18 pàgines, es dediquen a fer una justificació tècnica de l'aplicació de la llei. Primer repassen els fets pels quals estaven sentenciats Buch i Escolà –el primer per haver-lo contractat d'assessor a Interior i el segon per cobrar d'aquesta feina mentre feia d'escorta a Puigdemont–; i després enumeren els articles de la llei d'amnistia que encaixen en la seva situació. "El tribunal declara l'extinció de la responsabilitat penal (i civil) de Miquel Buch i Lluís Escolà al quedar amnistiats els actes en virtut dels quals va ser declarada la seva responsabilitat criminal (i civil) en la instància", decreten els jutges en la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'ARA. De fet, aquesta decisió pot marcar un precedent pel que fa a la malversació, un dels principals esculls amb què es pot topar l'amnistia, com ja va demostrar la discussió interna a la Fiscalia.

Els magistrats del TSJC consideren que la malversació és amnistiable perquè està recollida en els articles que s'inclouen a l'oblit judicial. Així, sentencien: "Els actes determinants de malversació de cabals públics no queden exclosos de l'amnistia sempre que tinguin relació amb alguns dels actes generals compresos" a la llei. És a dir, que s'interpretarà com a amnistiable qualsevol delicte de malversació que tingui a veure amb les conductes que la llei comprèn: totes les dirigides a promoure, finançar o dur a terme les consultes del 9-N i l'1-O, així com aquelles dirigides a desenvolupar el Procés o a acompanyar o a afavorir els seus líders per dur a terme aquestes conductes. És per això que en el cas d'Escolà i Buch el TSJC deixa clar que la seva conducta encaixa en la prestació d'"assistència, col·laboració, assessorament, representació, protecció o seguretat" als responsables de l'1-O. "Una altra interpretació seria deixar sense efecte l'amnistia", afirma la resolució.

Els altres casos

El cas de l'escorta de Puigdemont ha estat el més mediàtic amnistiat aquest dimarts, però no l'únic, ja que han quedat amnistiades tretze persones. Fonts del TSJC han explicat que també s'han amnistiat els Tres de Granollers (detinguts l'1 d'octubre del 2020 i condemnats a tres anys de presó per enfrontaments amb els Mossos) i Víctor Verdejo, detingut a les Corts el desembre del 2019 durant la protesta de Tsunami Democràtic al Camp Nou i condemnat a tres anys de presó per haver agredit uns policies. També s'aplica l'amnistia als detinguts del 30 de gener del 2018 (durant la investidura ajornada de Puigdemont) i a alguns dels encausats pels enfrontaments a Urquinaona després de la sentència del Procés, entre els quals l'Oleksandr, que era qui tenia una pena més alta, de set anys i mig de presó.

Ara bé, en els casos de lesions, els agents podran exigir que se'ls indemnitzi, i també hi ha una excepció pel que fa als danys contra mobiliari urbà: un dels manifestants, Mario R., haurà de compensar l'Ajuntament de Barcelona per haver cremat contenidors durant les protestes.

El president, Pere Aragonès, no va trigar a celebrar les decisions judicials."L'amnistia ja comença a donar els seus fruits. Es comença a fer justícia i a acabar amb la persecució", ha declarat a X. I també l'advocat Gonzalo Boye ha mostrat la seva satisfacció: "Gran treball amb les companyes Isabel Elbal i Judith Gené. Seguim".

Pendents del Suprem

La llei estableix que els jutges apliquin l'amnistia de forma prioritària, tot i que els deixa dos mesos de marge per fer-ho. Els efectes més immediats, però, haurien d'arribar per la via de les mesures cautelars. Per exemple, les ordres de detenció contra els exiliats, entre els quals contra Carles Puigdemont. És una decisió que ha de prendre el Tribunal Suprem, que ja sap que la Fiscalia –per imposició de la Junta de Fiscals– és partidària de l'aplicació completa de l'amnistia a tots els encausats, tant en el cas de l'1-O com en el de Tsunami Democràtic.

Tot i que l'independentisme apuntava que més d'un miler de persones es podrien beneficiar de l'amnistia, la Fiscalia ha rebaixat la xifra a 486, entre les quals el president i els consellers de l'1-O, el sottogoverno i els policies que van actuar als col·legis electorals.

Les vies per resistir-se a l'amnistia són diverses: els jutges poden presentar una qüestió prejudicial a Europa –com, per exemple, demanaven els fiscals del Suprem– i també poden recórrer al TC. La via del Constitucional també està oberta per a les administracions, i el PP ja ha anunciat que hi recorrerà la llei d'amnistia com va fer el 2006 amb l'Estatut. Ho faran també els seus governs i Parlaments autonòmics: aquest dimarts el legislatiu de Cantàbria ha aprovat presentar un recurs d'inconstitucionalitat amb els vots del PP i Vox perquè l'amnistia "discrimina uns espanyols davant d'altres" i "vulnera el principi d'igualtat davant la llei".

stats