La investidura de Pere Aragonès fracassa en primera votació amb l'abstenció de JxCat

Barcelona42 vots a favor, els d'ERC i la CUP, han estat insuficients perquè Pere Aragonès superés aquest divendres la primera votació d'investidura. El resultat era el previsible un cop JxCat va anunciar dijous l'abstenció i genera molts dubtes respecte a la segona volta del debat que es farà dimarts que ve. Les 32 abstencions del partit que lidera Carles Puigdemont estan lluny de passar-se al sí segons el que han explicat obertament durant la jornada. En contra d'Aragonès, 61 vots (PSC, Cs, En Comú Podem, Cs, Vox i PP) que haurà de superar per convertir-se en el 132è president de la Generalitat.

"Si volem obrir una nova etapa, si no volem malmetre l’oportunitat històrica de fer la sacsejada que el país necessita, tots i totes hem de superar les malfiances amb qui compartim trajecte. I la millor manera de superar les malfiances és sortir de la zona de confort i intentar treballar conjuntament". Pere Aragonès no ha estat investit aquest divendres president de la Generalitat i és conscient que "no serà fàcil" tampoc en la segona volta tenint en compte el que encara separa ERC i JxCat. El seu discurs d'investidura ha fet referències constants a la necessitat de desbloquejar ràpidament la situació i acabar amb els sis mesos "d'interinitat forçada" que ja porta la Generalitat. Després arribarà el torn de les rèpliques, que Aragonès ja ha dit que escoltarà atentament: "Els parlaré amb tota la franquesa. Si volem arribar a acords, crec que ens hem d'explicar amb absoluta transparència". I si els acords no es compleixen, ha subratllat que se sotmetrà a una qüestió de confiança a mig mandat.

Aragonès ha arribat al primer debat d'investidura només amb el suport garantit dels 33 diputats d'ERC i dels 9 de la CUP. "Vull agrair la generositat de la CUP i la seva predisposició a l’acord. Hem parlat. Ens hem escoltat. I ens hem entès. No és fàcil el pas que han fet. I els hi agraeixo profundament, perquè estic convençudíssim que és una molt bona notícia que la CUP sumi esforços per ajudar-nos a transformar el país", ha dit. El candidat fins i tot ho ha personalitzat en la figura de Dolors Sabater: "Deixa’m donar-te les gràcies públicament, perquè sense la implicació de la CUP estic convençut que no seria possible iniciar el canvi que el país necessita". Ara li cal convèncer "especialment" els 32 diputats de Junts (aquest divendres s'abstindran), tot i que no ha tret de l'equació els 8 d'En Comú Podem, que hi votaran en contra. Una equiparació amb els de Jéssica Albiach –els ha interpel·lat el mateix nombre de vegades a uns i altres, una de sola– que no ha agradat al partit de Carles Puigdemont. Sense Junts, que aquest divendres s'abstindrà, Aragonès no podrà ser investit.

Els tres objectius de la "Generalitat republicana" que vol presidir i amb els quals pretén convèncer els seus socis potencials són "afrontar les urgències i desigualtats" del país des d'una visió d'esquerres (el sector públic haurà de liderar-ho "per corregir-ne la tendència natural del mercat a crear posicions de domini que adulteren la llibertat econòmica"); la recuperació econòmica amb "un nou model productiu que mesuri la seva fortalesa en termes de prosperitat i benestar per a tothom", i "encaminar la resolució del conflicte polític fent inevitable l’amnistia i l'autodeterminació".

Acord Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació

La proposta d'ERC per resoldre el conflicte polític amb l'Estat és la taula de diàleg amb el govern espanyol. Amb la CUP ja ha acordat avaluar-ne els resultats d'aquí dos anys, però Aragonès ha volgut anar més enllà durant el seu discurs i ha anunciat que convocarà un "Acord Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació", una nova estructura que agrupi totes les formacions polítiques, institucions i entitats que en siguin partidàries. A falta de concrecions, el candidat republicà no ha explicat si aquest és l'òrgan de coordinació que ha pactat amb els cupaires o bé una versió 3.0 del Pacte Nacional pel Dret a Decidir del 2013, que ja va tenir continuïtat en el Pacte Nacional pel Referèndum del 2016.

"Acordem entre tots els procediments i les formes. Acordem entre tots com ha de ser la deliberació que ens porti a una votació que representi la voluntat sobirana del poble de Catalunya", ha subratllat Aragonès. "No els puc garantir que ens en sortim. El que tinc clar és que l'alternativa ens porta a continuar com fins ara, bloquejats en una etapa de repressió i impotència", ha afegit. El líder d'ERC no ha parlat d'unilateralitat ni tampoc ha posat data de caducitat al diàleg amb l'Estat: "Entenc l’escepticisme d’alguns. Entenc la malfiança. Perquè coneixem l’Estat i l’única certesa que tenim és que serà una negociació dificilíssima. Segurament la negociació més difícil que ha fet mai la Generalitat de Catalunya. Perquè, de fet, el govern de Catalunya mai fins ara ha estat en disposició de negociar un referèndum d’autodeterminació amb el govern de l’Estat". Recuperar la "unitat estratègica" dels mesos previs a l'octubre del 2017 serà la clau, segons Aragonès, perquè aquest diàleg pugui obtenir resultats, especialment ara que l'independentisme ha superat el 50% dels vots. 

Cap a la meitat del discurs, Aragonès ha començat a detallar algunes de les seves propostes per arribar a la presidència. Ha començat per l'anunci d'un pla de xoc social de recuperació econòmica, per un valor d'uns 700 milions d'euros. També ha posat sobre la taula el pla pilot pactat amb la CUP sobre la renda garantida universal; "prohibir per llei" els desnonaments; transformar l'ICF en una banca pública –dependrà del Banc d'Espanya–, o reformar el model de seguretat dels Mossos d'Esquadra. Per millorar el finançament de la sanitat –amb l'aspiració d'augmentar a 5.000 milions anuals– proposa que l'Estat consolidi els 2.000 milions d'euros que ha traspassat per fer front a la pandèmia de forma permanent i destinar el 25% del pressupost de Salut a l'atenció primària. La conselleria de Feminismes –a més de la paritat que promet al seu Govern–, la d'Acció Climàtica i el comissionat Next Generation per gestionar els fons europeus per a la reactivació econòmica –on xoca amb JxCat, que els vol gestionar des de la conselleria d'Economia que aspira a liderar Elsa Artadi– són altres de les prioritats esbossades pel candidat.

A la recerca del 132è president

Pere Aragonès ha pujat aquest divendres al faristol per exposar el seu programa de govern i intentar esdevenir el 132è president de la Generalitat. Perquè passi això, però, encara s'hauran d'esperar uns "dies o setmanes", en paraules de Jordi Sànchez, secretari general de JxCat –que té la clau de la presidència d'Aragonès–, i el primer intent d'investidura serà fallit. El líder republicà necessita la majoria absoluta de la cambra i tot indica que només aconseguirà 42 vots favorables de 135. A part dels 33 parlamentaris republicans, els 9 de la CUP també votaran sí a la investidura un cop les seves bases van ratificar aquest dijous el preacord amb ERC. Tot el contrari que JxCat, que s'abstindrà en primera volta i continuarà negociant amb la vista fixada en la segona votació, prevista previsiblement per dimarts.

Malgrat les urgències a què aquest divendres ha apel·lat Aragonès, els equips negociadors ni tan sols es van reunir aquest dijous i encara no han començat a tractar a fons l'estructura del pròxim executiu –ja s'intueixen preferències diferents a l'hora d'abordar-ho–. L'escull continua sent el paper del Consell per la República (CxR): mentre que els republicans opten per crear un nou òrgan de coordinació estratègica i reformular el CxR, Junts manté que ha de ser l'ens amb seu a Waterloo el que faci la funció d'estat major.

Amb tot, és una incògnita saber quan arribarà l'acord. Si, com tot apunta, Aragonès fracassa al primer intent, en la segona votació ja no necessitarà la majoria absoluta, sinó la simple. Però l'aritmètica que va generar el 14-F obliga a una entesa absoluta amb Junts i sense el vot a favor dels seus 33 diputats (o d'una majoria) no la podrà assolir. Seguint la tradició, aquesta segona votació hauria de tenir lloc diumenge –el reglament marca que sigui dos dies després de la votació fallida–, però Borràs ha obert la porta que sigui dimarts, interpretant que dissabte i diumenge no són dies hàbils i així donaria més marge als equips negociadors. El ple d'aquest d'investidura ha començat amb 45 minuts de retard per la polèmica suscitada per la delegació de vot de l'exconseller exiliat Lluís Puig. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, la va acceptar i ella mateixa i els diputats d'ERC i de la CUP de la mesa han rebutjat aquest divendres al matí les peticions de reconsideració presentades pels grups unionistes. El secretari de la mesa de JxCat, Jaume Alonso-Cuevillas, s'ha abstingut en la votació al·legant un conflicte d'interessos perquè havia participat en la defensa de Puig.