Primer judici contra la xarxa d'espionatge de Villarejo

MadridJosé Manuel Villarejo, amb les ja habituals ulleres i gorra tapant-li ulls i cap, i amb la carpeta on guarda documents i notes, ha entrat aquest dimecres a l’Audiència Nacional. S’enfronta al primer judici del cas Tàndem, la macrocausa sobre la seva xarxa d’espionatge que esquitxa empresaris, partits i càrrecs polítics, comissaris de la Policia Nacional i periodistes. Quan han passat quatre anys de la seva detenció, el 3 de novembre de 2017, i després de passar-ne més de tres en presó preventiva, la justícia busca posar llum a les operacions que van permetre a aquest excomissari enriquir-se a canvi de facilitar dades confidencials a qui contractava els seus serveis. Durant més d’una dècada, Villarejo va maniobrar a l’ombra amb incomptables persones i va mantenir en secret informació que ara ha sacsejat els poders de l’Estat.

“A mi no se m’ha tractat com un presumpte delinqüent, a mi se m’ha tractat com un enemic al qual cal aniquilar”, ha manifestat en la seva arribada a la seu judicial de San Fernando de Henares. Tot i que hagi començat un cicle que durarà molts anys per jutjar el màxim exponent de les clavegueres de l’Estat, només Villarejo sap què més amaga. Una altra qüestió és que pugui demostrar-ho. Més d’una vegada ha denunciat que se li veti l’accés a la informació que guardava a les seves agendes, interceptades en els múltiples escorcolls als seus domicili i despatx al llarg de la investigació. Amb tot, ell també ha preferit callar quan se li ha demanat que expliqui l’operació Catalunya o el que sabés sobre Joan Carles I. De moment, les diferents peces judicials obertes tenen en Villarejo el principal responsable d’un entramat que pot provocar, això sí, la caiguda d’importants empresaris, expolítics i policies que van optar per la guerra bruta.

Aquest dimecres ha arrencat amb les qüestions prèvies el judici sobre tres línies d’investigació que el magistrat instructor, Manuel García-Castellón, va decidir agrupar. Més enllà de Villarejo, seuen al banc dels acusats el seu soci a Cenyt, l’empresa a través de la qual vehiculava els negocis, l’advocat Rafael Redondo i l’excomissari de la Policia Nacional Enrique García Castaño, un col·laborador imprescindible en múltiples peces de Tàndem. La peça Iron aborda la contractació de Villarejo per part del bufet d’advocats Herrero & Asociados per espiar un bufet rival amb escoltes il·legals i obtenir informació, com ara extractes bancaris, de manera il·legal. Juntament amb els membres del bufet, també es jutja un fill i la dona de Villarejo, Gemma Alcalá. Només per aquest cas l’excomissari s’enfronta a una petició de la Fiscalia de 57 anys de presó.

En la peça Pintor s’investiga l’encàrrec que li va fer l’empresari Juan Muñoz, marit de la presentadora de televisió Ana Rosa Quintana, per espiar un exsoci que li devia diners. Villarejo va arribar a obtenir una gravació de l’advocat de l’exsoci consumint droga en una discoteca. La petició és de 14 anys de presó.

Per últim, el cas Land té l’argument d’una telenovel·la, ja que afecta la poderosa família García-Cereceda, promotors de la famosa urbanització de luxe La Finca. Una de les germanes, Susana, hauria contractat Villarejo per obtenir informació íntima comprometedora d’una altra germana, Yolanda, per així poder-la extorsionar sobre qüestions del patrimoni familiar. Aquí la Fiscalia demana 38 anys i 10 mesos per a l’excomissari. La suma total s’enfila a més de 100 anys, però el compliment efectiu el marcarà el triple de la pena més alta –sis anys si hi ha condemna per suborn– i els anys de presó preventiva ja complerts.

Tot i que les peces que es jutgen són menys importants pel que fa a rellevància mediàtica, suposaran una primera avaluació de la mecànica de Villarejo i servirà com a precedent per a judicis posteriors. Per exemple, serà determinant que el tribunal doni validesa a les converses enregistrades, tal com ja ha succeït durant la instrucció. 

La Kitchen del PP

Si bé moltes de les peces en investigació se centren en disputes entre particulars, n’hi ha d’altres que comprometen la netedat dels representants de la ciutadania. Dins de la macrocausa Tàndem, la peça Kitchen és una de les quals estan més avançades. Precisament, aquest dimecres García-Castellón ha desestimat set recursos en contra del processament, entre d’altres, el de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz. El jutge ha deixat així en mans de la sala d’apel·lacions la possible reobertura de la instrucció, tal com demanen les acusacions, inclosa la Fiscalia. García-Castellón va deixar fora de la causa l’ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal, que havia estat investigada, i ara la sala haurà de decidir.

L’espionatge a l’extresorer Luis Bárcenas entre 2013 i 2015 per robar-li documentació comprometedora per al partit només té com a investigats la cúpula del ministeri de l’Interior i alts càrrecs de la Policia Nacional. Villarejo ha apuntat a Cospedal i també a l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, però García-Castellón ha acotat els responsables. 

Els tentacles de l’excomissari també van arribar fins a les més altes esferes del sector econòmic. El president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, està investigat en una de les peces de Tàndem, juntament amb tres directius més de l’energètica. Entre 2004 i 2017, la instrucció ha detectat fins a cinc contractacions de Cenyt per aconseguir, entre altres coses, informació de l’expresident d’Endesa Manuel Pizarro i del president d’ACS i del Reial Madrid, Florentino Pérez. Un altre dels peixos grossos de la macrocausa és l’expresident del BBVA Francisco González, que també va recórrer als serveis de Villarejo. Els directius de Repsol i CaixaBank Antoni Brufau i Isidre Fainé han arribat a declarar aquest any com a investigats, però el jutge va acabar exonerant-los.

Si una denúncia d’un exregidor del municipi madrileny de Majadahonda va acabar fent aflorar una macrocausa de corrupció com la Gürtel, a la Tàndem va ser l’advocat Francisco Menéndez qui va obrir la caixa dels trons. Investigat per delictes fiscals, va presentar una denúncia anònima a la Fiscalia en què explicava que dirigents d’una petroliera guineana van comptar amb l’excomissari per desviar diner negre a paradisos fiscals i fer-lo entrar a països de la Unió Europea. Aquest va ser l’origen d’una macrocausa que intenta posar al descobert el que s’amaga rere les ulleres, la gorra i la carpeta que sempre acompanyen Villarejo.