La Comissió Bilateral tractarà el dret a decidir

BarcelonaGest de compromís amb el diàleg tot i les posicions enrocades. A la Comissió Bilateral Generalitat-Estat es podrà parlar de tot, també de l’autodeterminació, però els dos governs ja deixen clar que no pensen moure’s del seu lloc. La reunió de l’òrgan mixt, la primera des del juliol del 2011, tindrà lloc dimecres que ve, 1 d’agost, a Barcelona, i l’ordre del dia és extens. La Moncloa ha acceptat que s’hi inclogui un punt (d’un total de 13) dedicat a les “consideracions de la Generalitat sobre la situació política a Catalunya”, en què es tractaran dos aspectes: “els drets i les llibertats” –el Govern busca abordar l’existència de presos polítics i exiliats– i les “vies de participació política democràtica dels ciutadans catalans en les decisions sobre el seu futur polític”; és a dir, la voluntat de celebrar un referèndum pactat. Una reivindicació que continuarà vetada per l’Estat.

El conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, seran els encarregats d’encapçalar les respectives delegacions, que tindran com un dels reptes principals començar a resoldre la “conflictivitat competencial” entre les dues administracions. L’executiu del PSOE està obert a retirar els recursos que el PP va presentar al Tribunal Constitucional contra lleis catalanes, moltes de les quals van quedar suspeses. En aquesta primera trobada, en tot cas, l’ordre del dia preveu només un “intercanvi d’informació” sobre el tema. El mateix terme, de fet, s’utilitza en altres punts de l’agenda prevista, com és el cas de la inversió estatal en infraestructures i transports, les qüestions educatives i lingüístiques o les “qüestions pendents en l’àmbit de compromisos econòmics i qüestions fiscals”.

Aquest últim punt fa referència als deutes pendents amb Catalunya, que el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, que també forma part de la delegació catalana, xifra en 6.000 milions d’euros. Part d’aquests diners tenen a veure amb les inversions previstes a la disposició addicional tercera de l’Estatut, que s’inclou específicament a l’apartat d’infraestructures de l’ordre del dia. Les peticions de la Generalitat no són les úniques que es tractaran a la trobada, en la qual el govern espanyol també intentarà fer valer els seus interessos en la relació amb Catalunya.

Un dels punts al document base de la reunió, en aquest sentit, és la participació del Govern en els “òrgans multilaterals” entre autonomies. La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que també participarà en la trobada, ja va insistir dilluns en aquest tema, però la part catalana no preveu satisfer aquesta demanda i vol que el tracte amb l’Estat sigui només bilateral. La Moncloa també posarà sobre la taula l’acció exterior de la Generalitat. El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, vol que el Govern l’informi abans d’obrir oficines a l’exterior i dels viatges del president o consellers.

Traspassos pendents

A part de reactivar els altres tres òrgans bilaterals –la Comissió Mixta de Transferències, la d’Afers Econòmics i Fiscals i la d’Infraestructures–, la reunió també servirà per abordar els traspassos de competències previstos a l’Estatut, assignatura pendent des del 2007 –només se n’han completat una desena dels quaranta que va plantejar l’exconseller Joan Saura–. Amb tot, la trobada del dia 1 vol ser una primera presa de contacte per comprovar la viabilitat del diàleg entre els governs. Ahir ja es van veure per primer cop a Madrid Batet i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en una reunió en què la també portaveu del Govern va posar èmfasi en la necessitat de derogar la reforma local del PP i de respectar els “drets civils” a Catalunya. L’objectiu és el mateix: que la nova etapa no sigui un diàleg de sords.