La Comissió de Venècia va tractar l'1-O i l'aplicació del 155 en l'última reunió plenària

L'organisme és un referent mundial en l'avaluació de referèndums

Benet Salellas (CUP), Marta Rovira (JxSí) i Joan Coscubiela (CSQP) reunits per negociar la moció de la Comissió de Venècia
Ara
04/01/2018
1 min

BarcelonaDurant alguns mesos, la Comissió de Venècia va formar part de l'actualitat política catalana prereferèndum. Primer, en boca del Govern –que reivindicava alguns dels articles del codi de bones pràctiques– i, després, com a condició de CSQP per sumar-se a l'1 d'octubre. Malgrat l'interès per interactuar-hi, la relació amb l'executiu català es va saldar amb l'enviament d'un parell de cartes en què el president de la Comissió, Gianni Buquicchio, es va limitar a respondre al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que el referèndum d'autodeterminació s'hauria de fer "d'acord amb la Constitució".

La Comissió de Venècia és un organisme dependent del Consell d'Europa format per 61 estats i, tal com va recordar Buquicchio, qualsevol arbitratge en el cas català s'hauria hagut de fer amb el beneplàcit de l'Estat. Sense cap interès per part d'Espanya, els ulls de l'organisme havien deixat de mirar a Catalunya. Fins al 9 de desembre. Tal com ha avançat aquest dijous 'Nació Digital', en l'última reunió plenària de la Comissió de Venècia el cas català va tornar a ser sobre la taula.

Segons el guió de la reunió, es va informar sobre "els recents esdeveniments constitucionals al Japó, Romania i Espanya". El representant d'Espanya, el professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Josep Maria Castellà, va ser l'encarregat de compartir amb la resta de juristes els episodis del 6 i 7 de setembre, amb l'aprovació de la llei del referèndum i de la de transitorietat, el desenvolupament del referèndum i la posterior aplicació de l'article 155 de la Constitució per intervenir la Generalitat, segons informa el diari digital.

stats