Felip VI lloa "la fermesa i autoritat" del seu pare en l'aniversari del 23-F al Congrés

MadridDesprés de mesos de silenci sobre el seu pare, Felip VI l'ha tornat a mencionar aquest dimarts des del Congrés. I amb un missatge de lloança després de la fuga a Abu Dhabi assetjat pels escàndols de corrupció. Ho ha fet durant l'acte pels 40 anys del 23-F al Congrés, criticat des de l'independentisme i el PNB -que no han plantat al cap d'estat- per tractar-se de la commemoració d'un cop d'estat, encara que fos fallit. L'actual monarca ha recordat com va ser testimoni el 23-F com a nen d'un "episodi històric", en què "la fermesa i autoritat" del seu pare "van ser determinants per a la defensa i el triomf de la democràcia".

"Davant de la inacceptable fractura del legítim i legal ordre democràtic, el rei Joan Carles I va assumir com a cop d'estat la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució perquè es prenguessin -i cito textualment- 'totes les mesures necessàries per mantenir l'ordre constitucional dins de la legalitat vigent", ha detallat, assegurant que aquell dia va "aprendre l'immens i incalculable valor que té la llibertat per al poble espanyol".

També ha fet una crida a "protegir" la democràcia perquè al seu parer hi ha "riscos que la poden amenaçar". En el mateix sentit s'ha expressat la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que ha assegurat que "el perill està en la deslegitimació i la instrumentalització de les pròpies institucions democràtiques per treure'ls els continguts fonamentals". En aquest sentit, també ha aplaudit la "decidida reacció" de les institucions públiques, "encapçalades per sa majestat el rei Joan Carles", que van "assumir la defensa de la democràcia davant l'amenaça del cop i van usar de forma eficaç les seves capacitats constitucionals per derrotar els colpistes".

Mitja hora d'acte i "vivas" al rei

El Congrés s'ha tornat a blindar per rebre Felip Vi en una commemoració molt inusual que ha durat només mitja hora i ha començat a la porta dels Lleons amb "vivas" al rei esperonats per part de diputats de Vox. L'atenció s'ha centrat sobretot en el que ha dit el monarca del seu pare, Joan Carles I, que va ser el vertader protagonista d'unes llargues hora d'incertesa encara amb moltes zones d'ombra. Per als que s'han convertit en defensors aferrissats de la Transició, el PSOE, el PP, Ciutadans i Vox, l'acte era un homenatge a l'empenta decisiva a la democràcia espanyola. La portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha reivindicat el "paper" del rei emèrit. En canvi, per als crítics -cada cop més presents al Congrés- del règim del 78, el 23-F no va representar més que el "blanquejament de la monarquia".

Per això tots els partits independentistes al Congrés, així com el PNB, no han assistit a l'acte. Unides Podem ho ha fet en qualitat de membre del govern de coalició, però ja ha advertit que els 40 anys del 23-F "no poden ser per netejar la cara del rei ni blanquejar el neofranquisme que existeix", en paraules del portaveu dels comuns, Gerardo Pisarello. "Vull recordar que aquell intent colpista va tenir un objectiu molt clar: demostrar que l'amenaça d'involució franquista estava viva i atemorir la ciutadania perquè no demanés més democràcia", ha defensat en roda de premsa des de la cambra baixa.

Poc abans representants d'ERC, Junts per Catalunya, la CUP, el PDECat, EH Bildu i el BNG han llegit un manifest conjunt en què aposten per la "ruptura democràtica amb el règim del 78" perquè és el "cadenat que impedeix que la ciutadania catalana, basca i gallega, així com les classes populars de l'Estat, avancin cap a un escenari democràtic basat en la llibertat nacional i la justícia social". Tots ells han registrat una iniciativa conjunta per exigir que, 40 anys després del 23-F, "es conegui amb exactitud cada document, cada gravació, cada informació significativa que estigui en mans de l'Esta ti que aporti 'llum i taquígrafs' als vertaders esdeveniments que van portar al cop d'estat del 23-F".

"La foto del col·lapse d'un règim"

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, s'ha mostrat convençut que si "ara ja se sap perfectament el paper de M. Rajoy en tota la trama corrupta del PP segurament d'aquí molt poc també se sabrà el paper real de la Casa Reial el 23-F, que ja se sap de fet". Al seu torn, l'encara diputat al Congrés de JxCat, Jaume Alonso-Cuevillas, ha reclamat que el cap d'estat d'aleshores, Joan Carles I, respongui pel fets. Des de la CUP, Mireia Vehí, ha assegurat que avui s'escenifica "la foto del col·lapse d'un règim" perquè es fa un "homenatge al rei d'Espanya i al mite fundacional d'un estat com l'espanyol basant en la corrupció". Finalment, el diputat Genís Boadella, del PDECat, s'ha preguntat com un "suposat estat democràtic" pot celebrar un cop d'estat i ha recordat que no es va fer ni fa 10 anys ni 20, però que ara el que es vol és "contribuir a una operació d'estat per blanquejar-lo".

El PNB s'ha volgut desmarcar del manifest per no estar d'acord amb el "llenguatge ni en algunes afirmacions per ser un comunicat en blanc i negre", però sí que ha confirmat la seva absència perquè és "desconcertant" que es commemori un cop d'estat. Va ser justament amb aquestes paraules com ahir dilluns la Zarzuela va anunciar la presència de Felip VI al Congrés, en un tuit que no va canviar fins passades unes sis hores per puntualitzar. "No s'ha comptat amb l'opinió dels grups parlamentaris i desconeixem també els textos que s'hi llegiran, ja que no és un acte ni reglat ni habitual", ha dit el portaveu del PNB, Aitor Esteban.