Company, el quart relleu de la legislatura

PalmaBel Busquets i Guillem Balboa a MÉS per Mallorca; Marc Pérez-Ribas a Ciutadans; Jaume Font a El Pi; i ara Biel Company al Partit Popular. A l’equador de la legislatura, bona part dels líders polítics que la varen començar han fet una passa a un costat, i la retirada de Company no serà la darrera: la consellera d’Agricultura, Mae de la Concha, no aspirarà a revalidar la Secretaria General de Podem a les Balears a l’octubre i deixarà pas a una cara nova. La formació morada no serà l’única que renovarà la seva cúpula a la tardor; MÉS per Mallorca té previst primàries i congrés per triar nova executiva.

Company deixa pas a Marga Prohens, propera a Pablo Casado i amb la qual els populars pretenen aprofitar el vent a favor del partit que ha aixecat la victòria d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid. Prohens anuncia aquest dissabte que aspira a liderar el partit a les Illes, i no s’espera que cap militant agosarat vulgui competir amb ella, encara que hi haurà del 31 de maig fins a l’11 de juliol perquè qualsevol afiliat al corrent de pagaments s’hi pugui presentar. “M’agradaria que fos l’única candidata, perquè això demostraria que el partit està unit i cohesionat entorn de Prohens, i que és una alternativa al Govern d’Armengol”, va dir divendres el secretari general del PP, Toni Fuster, minuts abans de la Junta Directiva extraordinària que va convocar el Congrés Autonòmic dels populars el 24 de juliol.

Segons va explicar Fuster, Mauricio Rovira presidirà el comitè organitzador del Congrés, el qual tindrà dues ponències: una sobre estatuts que coordinarà Juan Manuel Lafuente; i una altra que es dividirà en turisme i economia, sota la coordinació de Toni Costa, i sanitat i serveis socials, sota la coordinació de Marga Duran.

 Malgrat que Company ha reiterat en tot moment que tenia clar i havia dit que la seva dedicació a la política seria per un temps limitat, allò cert és que Génova no confiava en les seves possibilitats –el PP balear va viure una desfeta històrica en les darreres eleccions autonòmiques, de maig de 2019–. Prohens gaudeix ara d’una gran unitat de la formació entorn de la seva figura feta a l’ombra de Company, i dona esperances als populars de tornar a governar –Company ha estat l’únic president del PP que no ha estat president del Govern–. 

“El model de lideratge de Company no té res a veure amb els d’ara, és completament diferent”, comenta el sociòleg Antoni Tarabini sobre la partida de l’encara president popular. “Ell volia reproduir el model de Cañellas, però li han posat tantes traves de Madrid que se’n va descol·locat”, afegeix.

La primera crisi, a MÉS

Els primers compassos de la legislatura varen estar marcats per la crisi de MÉS, provocada per la decisió de l’executiva de la formació de prescindir de Fina Santiago, Vicenç Vidal i Miquel Ensenyat per ocupar càrrecs de consellers i de senador autonòmic, i el descontentament de la militància dels ecosobiranistes –la situació del partit fins i tot va fer ombra a la investidura de Francina Armengol el 27 de juny de 2019–. Les explicacions dels coordinadors de la coalició, Bel Busquets i Guillem Balboa, no varen acabar de calmar els ànims. I amb Vidal en el Senat, Santiago repetint com a consellera d’Afers Socials i Ensenyat com a portaveu del grup parlamentari, Toni Noguera va ser elegit nou coordinador de MÉS el 22 de novembre.

Noguera no forma part del grup parlamentari, que té Ensenyat com a portaveu. Però no és ni prop fer-hi la primera vegada que els ecosobiranistes opten per un lideratge bicèfal. Ara bé, el partit renovarà direcció i triarà els candidats a les properes eleccions a la tardor, moment de cercar un lideratge clar i reduir els rostres visibles d’aquests anys –Josep Ferrà, Neus Truyol, Vicenç Vidal, Miquel Ensenyat i Antoni Noguera.

Cs arrossega els problemes 

Ciutadans va començar la legislatura amb una pau relativa, amb Marc Pérez-Ribas liderant el grup parlamentari després de la seva sorprenent victòria sobre Xavier Pericay a les primàries. Però Pericay no va aguantar ni dos mesos després de les autonòmiques –ja no era coordinador, sinó que s’encarregava de l’àrea d’educació i el partit el dirigia una comissió gestora– i el 7 de juliol de 2019 va anunciar que abandonava Cs. Des de llavors, la formació taronja ha anat arrossegant els seus problemes, que s’han agreujat amb els nefastos resultats a les eleccions catalanes i madrilenyes.

Joan Mesquida va assumir la coordinació del partit taronja el gener de 2020, però la coordinadora actual, Patricia Guasp, va haver d’agafar-ne les regnes a final de setembre de l’any passat, quan la mala salut no va permetre a l’exsocialista continuar. I, dos mesos després, Pérez-Ribas va quedar relegat i Guasp va ser designada portaveu del grup parlamentari.

Les darreres setmanes han posat a prova la resistència de Guasp, després que Pérez-Ribas, Maxo Benalal i Jesús Méndez fessin un intent de cop d’estat per llevar-li el lideratge del grup parlamentari. Però l’expulsió fulminant de Benalal del partit ha desactivat l’intent de rebel·lió. Això sí, encara hi ha importants interrogants pendents, perquè Benalal no ha manifestat si tornarà la seva acta de diputat com li reclama el partit i també continua sent secretari segon de la Mesa del Parlament. Cal destacar que Benalal ha admès que va cobrar 15.000 euros en dietes de la Cambra de manera irregular i que ha demanat tornar aquesta quantitat a terminis i no de cop.

En el cas d’El Pi, el seu president i portaveu parlamentari, Jaume Font, va abandonar la política el febrer de l’any passat. El partit regionalista es trobava immers en una crisi després que Font proposàs un canvi de rumb per ampliar-ne les bases, que molts interpretaren com un allunyament de l’ideari de la formació. El Pi va passar llavors de concentrar el poder en un únic líder a confiar la presidència del partit a Toni Amengual el juny del 2020, i entregar el càrrec de portaveu parlamentària a Lina Pons, que, segons els rumors, serà la candidata el 2023.

El futur a Podem

Podem serà el proper partit que farà un recanvi en el lideratge. La seva actual secretària general,Mae de la Concha –consellera d’Agricultura al Govern–, ha deixat clar que no continuarà al capdavant del partit morat després de les primàries autonòmiques, que previsiblement es duran a terme l’octubre. De moment, no hi ha candidats clars i els moviments estan aturats, a l’espera que Ione Belarra passi a ser la secretària estatal de la formació. Sense un lideratge sòlid a Madrid, no es poden fer càlculs a les autonomies. El que sí que és segur és que caldrà un líder que generi el màxim de consensos possibles per evitar fugues de vots del partit. 

Alguns dels moviments de peces que s’estan produint en el taulell de la política balear, com l’adeu de Biel Company, responen precisament a un càlcul electoral, i més quan els resultats de les eleccions madrilenyes han fet augmentar la incertesa del que pot passar en altres territoris de l’Estat. “Les eleccions de Madrid són un canvi de guió”, assenyala el politòleg Biel Payeras. “Semblava que les coalicions d’esquerres tenien assegurada una certa estabilitat en el temps i certa possibilitat de continuïtat, però els comicis madrilenys han obert les portes a un possible canvi. En moments d’incertesa, hi ha més incentius per a la pugna electoral”, continua Payeras. Així mateix, el politòleg destaca que “no sabem quins seran els actors clau que decidiran el futur els propers anys”, afirma.