Francesc Sànchez defensa que no s'encarregava de les donacions a CDC i es desvincula del cas 3%

MadridL'exresponsable de règim intern de CDC, Francesc Xavier Sànchez, ha sortit "tranquil i satisfet" de declarar davant del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata pel cas 3%. Sànchez ha assegurat que no gestionava les donacions al partit, que no eren la seva "responsabilitat" i que se n'encarregava el tresorer, Andreu Viloca (també investigat en la causa). "Ho portava l'administrador del partit, que crec que ho ha fet de manera impecable", ha manifestat.

Sànchez ha assegurat que la seva funció era d'assessoria jurídica i de comunicació i que només sabia "els números generals" del partit. Segons ha explicat, el jutge s'ha interessat molt per l'estructura general de Convergència i pel repartiment de funcions. Segons fonts presents a la declaració, ha negat haver intercedit a favor d'empresaris per aconseguir adjudicacions i ha afirmat que, en el cas de Josep Manel Bassols, l'empresari el va anar a trobar perquè "tenia un interès polític" i volia també un càrrec per a la seva dona.

Amb Sànchez, aquest matí han arrencat a l'Audiència Nacional les declaracions d'investigats pel cas 3% de suposat finançament irregular de CDC a través d'adjudicacions d'obres i serveis públics. El cas s'ha estat investigant al jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell però des del mes d'abril en va assumir la competència l'Audiència Nacional, perquè el magistrat va considerar que la causa és molt complexa i pot afectar el tràfic mercantil de l’Estat a causa del volum suposadament defraudat. El magistrat José de la Mata ha citat fins a 23 investigats en aquesta causa, en unes declaracions que comencen aquest dilluns i s'allargaran fins al 22 de juny. És la primera vegada que tots els citats declaren en seu judicial. Encara no han sigut informats dels delictes pels quals estan investigats.

De la Mata interroga aquest matí l'exresponsable econòmic i jurídic de CDC Francesc Xavier Sànchez Vera, la que va ser cap econòmica financera de CDC Anna Dolors Benítez Bueno, i Carles del Pozo Cerdà, gerent i coordinador de l'àrea econòmica de CDC. En els pròxims dies hauran de passar per l'Audiència Nacional altres càrrecs destacats, com el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i l'ex tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Antoni Vives. S'investiguen un total de 24 concursos que van sortir a licitació per un total de 218 milions d'euros i que, finalment, es van adjudicar per 175 milions d'euros. L'Audiència Nacional investiga quina part d'aquests diners haurien anat a parar a CDC.

Empresaris i polítics sota la lupa el jutge

En l'escrit del 25 de maig on acordava les citacions, el jutge De la Mata citava també diversos empresaris que es van concertar, segons el jutge, de manera encoberta amb alts càrrecs de CDC i altres càrrecs d'índole política per obtenir l'adjudicació il·lícita de concursos públics a canvi del lliurament de donacions a fundacions lligades a CDC (CatDem i Forum Barcelona) amb la finalitat de finançar il·legalment el partit polític. Entre els citats també hi ha una tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs, que ha deixat el càrrec després de la citació judicial.

El febrer del 2017 la Guàrdia Civil va dur a terme una operació relacionada amb aquest cas, que va batejar com a operació Pika. La policia va detenir 18 persones, que van quedar en llibertat abans de passar a disposició judicial. Durant tota la jornada es van fer 24 escorcolls en empreses privades i en tres empreses públiques: l'Autoritat Portuària de Barcelona, Infraestructures.cat i Barcelona d'Infraestructures (BIMSA).

La Fiscalia Anticorrupció considera que la trama investigada havia dissenyat una mecànica basada en concursos "arreglats" i "controlats". Els concursos, segons el ministeri públic, ja estaven "atorgats prèviament", tot i la seva "aparença de regularitat", amb l'objectiu de finançar irregularment CDC a través de donacions a les fundacions.

Obres investigades

Algunes de les obres investigades, que haurien sigut adjudicades a empreses que haurien vehiculat un 3% del cost al finançament irregular del partit, són els túnels de les Glòries i el dic est del port de Barcelona. L'obra dels túnels de les Glòries la va adjudicar el consell d'administració de BIMSA el febrer del 2015 a una UTE formada per les empreses Romero Gamero, Benito Arnó e Hijos, Copisa i Comsa per 49,6 milions d'euros.

Els investigadors també van requerir informació de les obres del Paral·lel, el carrer Lucà, el carril bici de Bac de Roda i la carretera de les Aigües, totes vinculades a BIMSA i totes adjudicades durant el mandat de Xavier Trias. A més, també es van escorcollar les oficines de la constructora Rubau Tarrés a Girona i al Baix Empordà, i la seu d'Arnó a Lleida. En total es van produir escorcolls en dotze municipis: Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Rubí, l'Hospitalet de Llobregat, Manresa, Lleida, Madrid, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Girona, Berga i Majadahonda.

Peces derivades al jutjat del Vendrell

El jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell encara manté obertes diverses peces derivades del cas Torredembarra, a banda de la del 3% que ha acabat a l'Audiència Nacional. El 2015, el que va començar amb una investigació contra l'alcalde de Torredembarra va acabar amb dos escorcolls a la seu central de CDC i a la Fundació CatDem pel suposat finançament irregular del partit a través de comissions del 3% per adjudicació d'obra pública.

A finals de juliol del mateix any l'operació Petrum de la Guàrdia Civil es va centrar en l'empresa Teyco, de la família Sumarroca, molt vinculada a CDC. A finals d'agost, en plena precampanya electoral pel 27-S, la Guàrdia Civil va entrar en diversos ajuntaments, a la seu de CDC al carrer Còrsega de Barcelona i a les dependències de la CatDem, i es van escorcollar els despatxos del seu tresorer, Andreu Viloca. A finals d'octubre els agents van tornar a entrar a la seu de CDC, a l'empresa pública Infraestructures.cat i a diverses empreses adjudicatàries, i es va detenir el tresorer de CDC Andreu Viloca, Antoni Rosell, director general de l'empresa pública, i altres empresaris.

En una altra de les peces que investiga el mateix jutjat hi ha suposades alteracions en unes oposicions en què estaria implicada la consultora Efial.