Les competències que l’Estat encara deu a les Balears
Les Illes manquen de Justícia, les beques universitàries o la cogestió aeroportuària, però els consells també esperen altres àrees
Palma40 anys després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i 16 anys després de la reforma més important que s’hi ha fet –i que va donar peu, entre altres coses, a la creació del Consell de Formentera–, l’esquerra –i el mateix president del Parlament– ha encetat el debat d’impulsar-ne una nova actualització. Això no obstant, encara manquen competències que l’Estat ha de traspassar a les Balears, però també ho ha de fer el mateix Govern als consells, principalment el de Mallorca.
Una vegada que les Illes ja tenen la competència de Costes i Litoral, que es farà efectiva l’1 de juliol, les àrees més importants que l’Estatut preveu que ha d’assumir la Comunitat Autònoma són la cogestió dels ports i aeroports d’interès general i la de Justícia. Totes dues semblen llunyanes per la falta d’entesa entre els dos governs. De fet, divendres la ministra de Justícia, Pilar Llop, ja va afirmar que el traspàs “no està damunt la taula”, i va insistir en la necessitat que “es faci en moments adequats” i amb “un objectiu clar”. D’altra banda, s’ha sabut recentment que el 20% dels beneficis d’Aena varen venir dels aeroports balears el 2022.
En aquest sentit, l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA), que depèn de la Conselleria de Presidència, va elaborar el maig del 2021 l’Estudi sobre la millora de l’autogovern, que delimita exactament quines competències s’haurien de traspassar al Govern i als consells. L’informe es va fer en un context en què la pandèmia es mostrava en la seva màxima expressió i el primer estat d’alarma comportava una unitat d’acció de totes les comunitats. “Les autonomies han pogut constatar, com mai havia succeït, la necessitat urgent de més capacitat d’intervenció en les polítiques públiques”, afirma l’informe. Això implica més transferències, tenint en compte l’Estatut, ja que la insularitat i la importància del turisme són arguments “sòlids” per reclamar “una millora del sostre competencial”.
Una vegada que s’ha aconseguit la competència de Costes, l’IEA marca com a pendent la gestió dels aeròdroms, com Son Bonet –per aconseguir-ho, no es podria considerar d’interès general, com passa ara. Una altra àrea important està relacionada amb l’ensenyament universitari: la gestió de les beques i ajudes que s’inclouen en els pressupostos estatals. Finalment, també està pendent la implantació d’un servei meteorològic propi de les Balears, les funcions de la sanitat penitenciària –que només han assumit Catalunya i el País Basc– i el fet de poder resoldre les reclamacions econòmiques sobre impostos cedits íntegrament a les Illes.
Els consells insulars
Una de les reivindicacions més grans del Consell de Mallorca, quant a competències, és la necessitat d’assumir la gestió de Mobilitat, que està en mans del Govern, i que inclou el tren, el metro i el bus interurbà de l’illa. És una petició que el conseller insular d’aquesta àrea, Iván Sevillano, ha reivindicat en nombroses ocasions. El de Mallorca és l’únic consell que no ho gestiona –també és l’única illa que té transport ferroviari–, però aquest no és un fet nou, ja que ha estat la tònica constant històricament. El cas més recent és el d’Ordenació Turística, que es va traspassar a la institució mallorquina des del Govern l’1 de gener del 2022 i que permet, entre altres coses, controlar l’aplicació del decret d’excessos.
De la mateixa manera, la institució presidida per Catalina Cladera és l’única de les quatre illes que no té les transferències de pesca marítima, pesca en aigües interiors, la competència per crear denominacions d’origen, i agricultura i ramaderia.
En canvi, en el conjunt dels consells insulars manca fer efectiu el traspàs de la competència pròpia de conciliació de la vida familiar i laboral. Finalment, seguint l’estudi elaborat per la Conselleria de Presidència, només hi ha una àrea on el Consell de Mallorca se situa per damunt els altres: Artesania. En aquest punt, l’IEA considera necessari que s’ampliïn les funcions atorgades inicialment a Menorca, Eivissa i Formentera per tal d’equiparar-se a les obtingudes per Mallorca.u