El complicat matrimoni del PP i Vox: "Ni es considera un Consell de Govern amb Jorge Campos"

PalmaEl PP balear no es planteja una coalició amb Vox després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig. "Ni es considera un Consell de Govern amb Jorge Campos", resumeixen fonts del partit. L'experiència de Castella i Lleó, forçada en el seu moment per la guerra civil interna que vivia el PP estatal, amb la defenestració de Pablo Casado i l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo, ha deixat clar que la 'victòria' d'assolir un govern autonòmic, amb Vox, pot passar factura a llarg termini: fora de Castella i Lleó s'ha conegut més el polèmic protocol antiavortament impulsat pel govern d'Alfonso Fernández Mañueco que qualsevol altra acció d'aquest executiu.

L'esquerra illenca té assumit que el Govern o serà amb coalició o no serà. El maig passat, els tres partits del Pacte –el PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca– varen commemorar els tres anys dels Acords de Bellver en un acte en què la presidenta del Govern, Francina Armengol, va proclamar que volia "mantenir la mateixa fotografia" per a la legislatura vinent. Ni Armengol ni Francesc Antich han aconseguit governar en solitari i les enquestes denoten la necessitat de pacte.

Marga Prohens manté la consigna imposada per la cúpula estatal. "No pactarem amb Vox abans de les generals", matisava el partit al diari La Razón fa poc més d'una setmana. Els futurs resultats electorals poden variar en qüestió de dies, però l'escenari amb el qual treballa el PP balear és el de governar en solitari, forçant Vox a votar a favor del PP sense entrar en el Consell de Govern. L'altra opció per a Vox seria donar el govern a l'esquerra, "i no seria la millor carta de presentació per a les generals". El model que vol seguir Prohens és el de la Comunitat de Madrid o Andalusia, abans que Juanma Moreno obtingués la majoria absoluta.

Les enquestes, fins ara, vaticinen que l'extrema dreta podria doblar els resultats del 2019 i passar dels tres diputats actuals a una forquilla d'entre sis i set, mentre que el PP seria el partit més votat a les Illes i triplicaria els escons de Vox. La clau podria ser Ciutadans: s'assumeix que no arribarà al 5% en cap circumscripció i, al contrari del que ha succeït a Catalunya, on el PSC ha absorbit la immensa part dels antics votants taronja, a les Illes el vot de Ciutadans és vot PP.

Per això el Govern ha intentat donar un cert espai a la formació de Patricia Guasp al llarg de la legislatura, mentre que el PP apel·la al "vot útil". "Tot el vot que no se sumi al PP és vot de centredreta que podria no tenir representació", incideixen des del partit. A més, durant aquest any i mig en el qual ha liderat el partit, Prohens ha conjugat els papers de José Ramón Bauzá i Biel Company: el primer era incompatible amb el discurs de centre i el segon va renegar de disputar l'espai a Vox.

"Línies vermelles"

"Hi ha línies vermelles en les quals no ens mourem ni un mil·límetre, mentre que Campos i Vox tenen el seu propi perfil", afirmen fonts del PP. Mentre que en qüestions econòmiques i fiscals tenen semblances, per la coincidència en la rebaixa generalitzada d'impostos, hi ha temes ideològics o de concepció de l'Estat en què la distància entre el PP i Vox és certament evident: el partit d'extrema dreta és contrari a les autonomies i a l'oficialitat del català a les Balears –i fomenta un mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc, tot i que la pràctica totalitat de membres parli sempre públicament en castellà–, a més de negar l'existència de la violència masclista, entre altres qüestions.