Compte enrere per a la fotografia entre Sánchez i Puigdemont?
Barcelona"Hem de parlar", li va dir Oriol Junqueras a Pedro Sánchez mentre encaixaven les mans al Congrés de Diputats l’abril del 2019. La fotografia, carregada de simbolisme perquè Junqueras era encara un pres polític, es va fer ràpidament viral, però els resultats van haver d’esperar. Concretament a una repetició electoral que va lligar el destí de Sánchez a Esquerra –i a Podem– i que va fer girar cua als socialistes, fins aleshores molt crítics amb l’independentisme, per acabar abraçant "l’agenda del retrobament". Quan Alberto Núñez Feijóo fracassi en el seu intent d’investidura, li tornarà a tocar moure fitxa a Sánchez i aquest cop la fotografia, de la qual tothom està pendent, és la que es pugui fer amb Carles Puigdemont.
És la que ha demanat l’expresident de la Generalitat, exiliat des de fa sis anys a Bèlgica, però amb lliure accés al Parlament Europeu. Amb Sánchez com a president de torn de la UE, no és forassenyat pensar que acabin coincidint en algun moment a l’Eurocambra. Desitjos a banda, ja no hi ha cap dubte que el PSOE, com la resta d’implicats en la investidura, ha rehabilitat Puigdemont com a interlocutor vàlid. Si les negociacions avancen, la imatge del líder de Junts amb representants socialistes a Brussel·les o a Waterloo no trigarà a arribar.
De moment, ja s’han reunit amb Puigdemont la vicepresidenta espanyola i líder de Sumar, Yolanda Díaz, i els màxims dirigents del PNB, que no havien fet cap gest similar des del 2017. Puigdemont és conscient de la seva importància en la investidura i no està disposat a renunciar a cap mil·límetre de reconeixement. El seu entorn continua garantint, a més, que tampoc renunciarà a cap de les seves exigències, que passen per l’amnistia i l’elecció d’un mediador que pugui intercedir en les negociacions per a un futur referèndum d’autodeterminació pactat. Si no és així, es repetiran les eleccions, asseguren.
Els dos moviments preventius
Fins ara, el PSOE ha preferit deixar passar el temps sense abordar el moll de l’os de les reivindicacions independentistes i s’ha limitat a cedir en qüestions més simbòliques com la de permetre l’ús del català al Congrés. Les demandes de Junts, de fet, són molt similars a les d’ERC, que intenta reivindicar-ne el copyright en un moment en què ha perdut focus mediàtic. Ara bé, si l’acord continua sent possible és gràcies a dos moviments preventius del PSOE. Un, amb el suport de tots els seus socis potencials, garantint la majoria progressista a la mesa del Congrés –si la tingués el PP, l’amnistia no passaria ni de l’admissió a tràmit–. El segon, el que va segellar amb el PP al Tribunal Constitucional i que ara fa possible una interpretació presumiblement més benèvola quan hi arribés la llei. Abans de tot plegat, però, tornarem a les fotografies preguntant-nos si ha començat el compte enrere per veure la de Sánchez i Puigdemont.
Els detalls de la setmana
Titó, el personatge del Súper 3, ha estat aquesta setmana d’excursió al Palau de la Generalitat. El programa es va gravar al juliol i moltes de les veus que s’hi poden sentir són les dels fills dels treballadors del Palau. Durant l’excursió es va trobar un president del Govern ben peculiar: John C fent de Pere Aragonès, amb corredisses incloses pel Pati dels Tarongers i el carilló tocant la cançó del programa.
Les negociacions entre el PNB i el PSOE avancen de cara a una possible investidura. Els nacionalistes bascos, en canvi, s’han negat a aprofundir en els contactes amb el PP i aquesta setmana un dels seus dirigents històrics, Josu Jon Imaz –actual conseller de Repsol–, va ser molt sol·licitat al Campus FAES, on va anar de convidat. Ana Botella i Juan Bravo no es van cansar de xiuxiuejar-li coses a l’orella.