Els comuns s’enfanguen en la seva pitjor crisi

BarcelonaTot i que la direcció de Catalunya en Comú (CatComú) menysté la força de la plataforma Sobiranistes, encapçalada per Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, les reaccions al seu naixement han generat un clima de màxima tensió, en la que és la pitjor crisi des que la confluència es va fundar l’abril del 2017. El naixement havia de servir precisament per evitar les friccions que representava la convivència de diferents sigles sota un mateix paraigua, aleshores a CSQP. Els esforços de Xavier Domènech per donar rellevància a figures independents que rebaixessin la lluita partidista han estat en va, i ara l’espai està immers en un evident enfrontament intern.

Formalment, l’equip de coordinació de CatComú ha evitat en públic un to especialment dur amb la iniciativa d’Alamany, per bé que es va afanyar a fer córrer una missiva dirigida a tota la militància rebatent els arguments de la portaveu parlamentària dels comuns. Ada Colau no ha opinat sobre aquest moviment -tampoc va assistir dilluns a la reunió dels coordinadors del grup a la cambra-, però noms importants del seu entorn no s’han mossegat la llengua. Primer va ser la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Gala Pin qui va deixar caure que Alamany i Nuet impulsaven Sobiranistesper “ego” i “ trepisme ”, i ahir ho van insinuar Gerardo Pisarello i Jaume Asens, significats en el camp sobiranista. “Les motivacions de fons em generen alguns dubtes”, va assegurar el tercer tinent d’alcaldia a Catalunya Ràdio, mentre que Pisarello va qualificar la iniciativa d’“inacceptable”. “Ofèn molta gent de fortes conviccions republicanes i sobiranistes dins l’espai dels comuns”, va insistir el primer tinent d’alcaldia.

L’aiguat també va caure des d’un sector d’EUiA crític - i minoritari- amb Joan Josep Nuet, encapçalat pel diputat al Congrés i portaveu de CatComú, Joan Mena. En una carta publicada ahir a El Periódico i firmada per una trentena de càrrecs de la formació, demanaven “que ningú utilitzi el nom d’EUiA per legitimar pretensions que no formen part de la política d’EUiA”, i deixaven clar que no volen que es vesteixi “de discrepàncies polítiques i ideològiques el que són interessos personals”.

Així, tant Alamany i Nuet com l’estructura del partit han decidit baixar al fang per portar la situació a l’extrem. L’últim moviment d’Alamany va ser iniciar una guerra legal per evitar la destitució de l’encara coordinador del grup parlamentari, Marc Grau. Dimarts va presentar un escrit adreçat a la direcció general de Relacions Institucionals amb el Parlament de la Generalitat advertint que la comunicació de cessament signada per Jéssica Albiach, presidenta del grup, no comptava amb la seva autorització i demanava que no es fes efectiva. A hores d’ara, el cessament està bloquejat. L’entorn d’Alamany sosté que el cessament es va fer deixant-los de banda i fora de la negociació que Nuet està mantenint amb ICV i el nucli de Colau per a la recomposició del grup parlamentari. Fa dies que s’ha assumit prescindir de Grau sempre que es mantinguin certes atribucions per a la portaveu, però l’acord és llunyà.

Ahir Nuet també va voler dir-hi la seva i en una entrevista a Ràdio 4 va lamentar que s’estigui arraconant Alamany. “Si no hi pinta res, al ple no parla i no sap res del canvi de coordinador, no és la manera de funcionar”, va afirmar, després que el grup decidís en el repartiment d’intervencions que la portaveu no en tindria cap en el ple d’aquesta setmana.

Els orígens del xoc

Les primàries del juliol per renovar la direcció van ser l’avantsala del xoc, quan Domènech, per evitar un trencament, es va veure obligat a renunciar al tàndem amb Alamany a la coordinació i a acceptar una llista pactada entre ICV i l’entorn de Colau. Aquesta operació va suposar, en paraules de Nuet, el “desmantellament” de l’equip de Domènech al partit. Ara l’entorn d’Alamany intenta resistir perquè no passi amb el del Parlament.

La seva dimissió no ha fet més que precipitar una crisi que els dos sectors havien intentat posposar fins després de les municipals. Entre relats i contrarelats, Domènech manté un silenci -al qual s’havia compromès- que si trenqués ajudaria a entendre la situació. Mentrestant, segons les enquestes, perilla l’alcaldia de Barcelona, origen de l’èxit dels comuns.