Les condemnes del 9-N comencen a arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans

Brussel·lesLa causa judicial contra la consulta del 9-N fa via cap a les instàncies europees. L'exconseller Francesc Homs ha anunciat aquest dimarts des de Brussel·les que ha presentat el primer dels recursos davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). És el que està vinculat a la seva condemna per desobediència, que també el va inhabilitar durant un any i un mes. Homs ho ha anunciat aprofitant l'aniversari de la celebració d'aquesta consulta i des de la seu del Parlament Europeu, acompanyat de l'expresident i ara eurodiputat, Carles Puigdemont.

Com ha explicat Homs, el recurs es va presentar al setembre, però s'ha esperat fins a la data "simbòlica" del 9 de novembre per anunciar-lo. Que s'hagi hagut d'esperar fins al 2021 –la consulta sobiranista es va fer el 2014– ja no és voluntat de l'exconseller. No es podia recórrer a la justícia europea fins que el Tribunal Constitucional no resolgués el seu recurs d'empara, cosa que no va succeir fins al maig. "Hem pogut presentar aquest recurs apel·lant als drets fonamentals", ha explicat al seu torn l'exconseller de la Presidència de Mas, que ha criticat "l'arbitrarietat" de les decisions judicials de la justícia espanyola i les "irregularitats" que suposa que hagi trigat tant de temps a respondre al seu recurs.

De fet, el seu serà el primer d'un seguit de recursos davant el Tribunal d'Estrasburg, perquè tant l'expresident Artur Mas com les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega també estan preparant els seus respectius casos una vegada han rebut també les negatives del Constitucional. Fa justament un mes que el TC va rebutjar les al·legacions d'Artur Mas, en una resposta en què va defensar per unanimitat les condemnes pel 9-N. Els membres del seu Govern van ser condemnats per no haver acatat la providència de 4 de novembre del 2014 del TC, en què demanava la suspensió del procés participatiu del 9-N. L'expresident Artur Mas va al·legar la presumpta vulneració del dret de participació política, de llibertat ideològica i d'expressió i reunió, però el TC ho va descartar per unanimitat. De fet, el TC els va retreure que invoquessin drets fonamentals per justificar la desobediència. Els magistrats recordaven que el TC ja va deixar clar que la Generalitat no tenia competències per votar sobre la independència de Catalunya i que, per tant, no es podia invocar el dret a la participació en afers públics.

Ofensiva a Europa

"Hem de passar a l'ofensiva", ha dit l'expresident Carles Puigdemont, que ha acompanyat Homs en l'anunci de la presentació d'aquest recurs a la mateixa seu del Parlament Europeu. Una "ofensiva" que Puigdemont i Homs volen compartir a Estrasburg: "Amb aquest recurs ens volem sumar a l'estratègia que Puigdemont encapçala de defensa dels drets humans", ha dit Homs, que ha definit la seva inhabilitació com a diputat al Congrés com una "mala llavor" que ha permès fer el mateix amb altres parlamentaris com Alberto Rodríguez d'Unides Podem. Homs també ha explicat que la causa del 9-N va servir de base per establir una "narrativa imaginària" per a la posterior causa de l'1 d'Octubre, que ja ha arribat al Tribunal Europeu dels Drets Humans, de la mà, per exemple del president d'Òmnium, Jordi Cuixart.