L'Audiència Nacional condemna a penes de fins a set anys de presó els onze acusats del cas Pretòria
Macià Alavedra i Lluís Prenafeta han estat condemnats a 1 any i 11 mesos de presó
MadridVuit anys i vuit mesos després des de l'inici del procediment, la sala penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a penes de fins a 7 anys i 1 mes de presó els onze acusats en el judici de l'operació Pretòria. Es tracta del judici per les actuacions il·lícites en tres operacions urbanístiques -Pallaresa, Niesma i Badalona- desenvolupes entre els anys 2002 i 2009 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. En una sentència de 1.370 pàgines, els magistrats de la secció segona condemnen els acusats per delictes de tràfic d'influències, prevaricació administrativa, suborn, falsedat documental i blanqueig de capitals.
Concretament, els exconsellers de la Generalitat en l'època de Jordi Pujol Macià Alavedra i Lluís Prenafeta han estat condemnats a un 1 any, 11 mesos i 27 dies de presó per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals. No hauran d'ingressar a presó perquè van signar un l'acord de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció a l'inici del judici, que va rebaixar la seva petició de pena de 6 anys i 10 mesos a 2 anys de presó. Per aconseguir-ho, Prenafeta i Alavedra van reconèixer que havien rebut comissions del quatre per cent de cada operació.
El 'capo' de la trama, l'exdiputat del PSC Luis Andrés García Sáez, 'Luigi', ha estat condemnat a set anys, 1 mes i 27 dies de presó, mentre que a l'exalcalde socialista a Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, se li ha imposat la pena de 5 anys, 8 mesos i 28 dies de presó. L'exregidor Manuel Dobarco ha estat condemnat a 8 anys i 6 mesos d'inhabilitació. A tots els acusats se'ls ha aplicat l'atenuant "de dilacions indegudes" per la durada del procediment, de 8 anys i 8 mesos fins a la data de la sentència.
Pels que desconeguin què va passar al cas Pretòria, la sentència relata com entre els anys 2002 i 2009 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona els condemnats van participar en diverses operacions urbanístiques que buscaven "obtenir "elevats rendiments econòmics per a promotors i inversors particulars". Assegura també que es propiciaven "importants beneficis i comissions, no emparades en altres activitats comercials lícites" i assegura que es "van ingressar directament en els seus patrimonis o bé van ser canalitzats a través d'intermediaris, testaferros o societats administrades o controlades per ells".
A més, la resolució acorda el comís dels guanys il·lícits obtinguts en les tres operacions urbanístiques jutjades -Pallaresa, Niesma i Badalona-, que va sumar a un total de 5.886.925,66 euros. Igualment acorda el comís de les donacions rebudes per Bartomeu Muñoz, per 1.144.724,55 euros; dels guanys il·lícits obtinguts per Alavedra, que sumen 3.243.103,28 euros, així com de Prenafeta, per 5.193.170,01 euros.
Tot i que tots hi juguen un paper important, sens dubte, un dels actors clau és el de Luigi. Els magistrats descriuen el "paper transcendental" i expliquen que com a diputat del PSC durant els anys 1980 a 1988, va mantenir "fluides relacions personals" amb diversos càrrecs públics que li permetien actuar com a "aconseguidor", "facilitador" o "intermediari". Segons el tribunal, va idear i liderant les operacions, desenvolupant activitats "essencials" per seleccionar els possibles inversors als que oferia el pla de negoci. Conseqüentment, afavoria l'aprovació posterior dels canvis urbanístics pels que rebia "contraprestacions i comissions tant per a ell mateix com per als diversos càrrecs públics".
En una de les operacions investigades, l'anomenada "Operació Pallaresa" a la localitat de Santa Coloma de Gramenet, la sentència relata com l'amistat amb l'alcalde va permetre a Luigi assumir una "direcció fàctica important en els concursos i adjudicacions públiques i en els processos de modificació urbanística". Aprofitant les "estretes relacions d'amistat amb l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, i amb Manuel Dobarco, Tinent d'Alcalde en l'àrea d'urbanisme, "va aconseguir ostentar "un domini fàctic sobre les decisions municipals, especialment en els expedients d'adjudicació de concursos i processos de modificació urbanística". Segons l'Audiència Nacional, "despatxava amb els tècnics municipals, obtenia informació directa sobre l'estat dels expedients i orientava el sentit dels informes perquè fossin favorables a les decisions preteses, fonamentalment en els relatius a modificacions urbanístiques".
La sentència detalla com, de la mateixa manera que amb els polítics de Santa Coloma, Luis García va influir sobre el regidor d'Urbanisme de Sant Andreu per dirigir la modificació urbanística produïda en les finques de l'anomenada operació Niesma. A Badalona, Luis García va exercir la seva influència sobre el conseller delegat de la societat pública Marina Badalona i en altres càrrecs per prendre part en l'anomenada "Operació Badalona". Això li va permetre que una finca edificable situada en un lloc estratègic del port passés a mans d'inversors particulars que van obtenir una gran plusvàlua en la seva revenda.
